el preu de l'abundà ncia: drets humans a les fosques - ISF

IENERGIA IINDUSTRIESEXTRACTIVES(EIE)són el respecte pel medi ambient, la justíciasocial i/o el respecte als drets humans. Lapressió pel desenvolupament basat en uncreixement accelerat ha significat un creixementde la demanda dels recursos naturalsamb especial impacte en els ecosistemesfràgils i en les poblacions que viuen en territorisafectats.El consum de recursos naturals (combustiblesfòssils i minerals) ha permès assolircreixements exponencials sostinguts durantdècades en termes de població, creixementeconòmic, consum i emissió de contaminants,deixant darrere seu un model decreixement i desenvolupament dependentde recursos limitats.El model de desenvolupament imperanta nivell mundial prioritza el creixementeconòmic per sobre de les demés dimensionsque implica el desenvolupament, comAquesta doble tendència dels recursosnaturals, l’augment del consum contral’esgotament de reserves, planteja unrepte al paradigma dominant actual dedesenvolupament, de lògica insostenible iamb forts impactes i desequilibris ambientals,sociopolítics i econòmics que afectendirectament als drets humans de moltespoblacions.01

DEFENSEMun canvi de paradigma en el model dedesenvolupament, producció i consum derecursos naturals basat en el respecte ila protecció dels drets humans i el mediambient, tenint en compte la sostenibilitatdels recursos disponibles.Foto: Mobilitzacions de Grufides, contrapart d’ESF Catalunya al Perú, contra les indústries extractives.02

IIÀMBITSD’ACTUACIÓLa campanya busca:Reflexionar sobre la necessitat d’un canvi demodel de consum de recursos naturals basaten la justícia, el respecte als drets humans i lasostenibilitat.Donar a conèixer i formar sobre les dinàmiquesque perpetuen un model de consum insosteniblei els impactes que les indústries extractivesprovoquen en les seves intervencions al Sud.Donar suport i reforçar les organitzacions imoviments socials al Sud en el seu treball diaride denúncia dels impactes de les indústries extractivesi els processos de canvi que impulsen.Incidir sobre els actors polítics i les organitzacionsinternacionals responsables de lespolítiques per a que aquestes exigeixin a lesindústries extractives i als governs el respectepel medi ambient i pels drets humans.Jornades a Tarragona. Acords internacionals i industries extractives.(In)justícies en les negociacions.Mobilitzacions de Grufides, contrapart d’ESF Catalunya al Perú, contrales indústries extractives.Tancament de l’acte de presentació de la Campanya “PracticaL’Off: Menys consum energètic, més drets humans”: bicicletadareivindicativa pels carrers de Barcelona.Mina a cel obert a Guatemala.Presentació de la Campanya “Practica L’Off: Menys consumenergètic, més drets humans” a l’estació dels FGC de PlaçaEspanya a Barcelona, 2009.Mobilització ciutadana a l’Equador.03

Els recursos naturals, tant minerals com energètics,de què disposen les societats industrialssón finits i es troben distribuïts irregularmentper l’escorça terrestre.Algunes dades sobre producció i consum:IIICONTEXTMUNDIALCreixement exponencial del consumd’energia. Les capacitats tecnològiques associadesa les noves eines disponibles, juntamenta l’auge del model econòmic imperanti del model de consum que propugna, portenassociat un augment també exponencial delconsum d’energia. Els escenaris projectats nopreveuen canvis significatius en les dinàmiquesde demanda energètica 1 .Creixement també exponencial de l’extraccióde minerals. Tal i com s’observa en el gràfic 3,en els darrers 20 anys l’extracció ha augmentataproximadament un 50%.A escala mundial, la relació entre elconsum energètic i el PIB s’aproxima a lalinealitat: en mitjana, per cada dues unitatsque augmenta el PIB per capita augmenta unaunitat el consum energètic per capita 2 .Els països productors d’energia no ensón els principals consumidors. Una de lesprincipals característiques del model energèticpredominant és la seva globalització: OrientMitjà i els països que conformaven l’antiga UnióSoviètica produïen el 2004 el 50% del petrolimundial, però només en consumien un 14% deltotal (BP); les dades per al gas natural i el carbósón anàlogues.Consum insostenible de minerals en relacióals índexs de producció. Actualment, quasi lameitat de l’extracció global de recursos es realitzaa l’Àsia, seguit d’Amèrica del Nord, ambun 20%, i Europa i Amèrica Llatina, amb el 13%cadascuna. Tot i així, algunes de les principalsregions d’on s’extrauen aquests recursos, comEuropa, s’han convertit en importadors nets,sent aquests alguns dels principals beneficiarisde l’elevada extracció de recursos naturals.Les persones “beneficiàries” de l’alt consumenergètic són poques: el 17% de la poblaciómundial consumeix el 65% de l’energiaprimària 3 .Existeix una forta correlació entre lesàrees geogràfiques amb importants quantitatsde recursos energètics i les que presentenconflictes armats. Les pressions per ferseamb el control dels recursos energètics estradueixen en fortes tensions que incrementena mesura que la demanda mundial creix i lesreserves s’esgoten.04Notes de pàgina al final

Gràfic 3Extracció global de recursos naturals (1980-2005).Font: SERI “¿Consumimos demasiado?“BiomassaMineralsMetallsCombustibles fòssils6050Milers de milions de tones40302010Mobilització ciutadana a l’Equador.01980 1985 1990 1995 2000 200506

Molts països del Sud depenen força del’exportació de productes minerals. Els païsosindustrialitzats d’Europa, Amèrica del Nord iÀsia exporten gran part dels recursos manufacturatsamb alt valor afegit.En mineria s’extrauen 40 mil milions detones addicionals de minerals inerts per apoder extraure els minerals i metalls valuosos.Això suposa l’extracció i/o moviment de100 mil milions de tones de materials cada any.Mobilització ciutadana a l’Equador.Mina a cel obert a Guatemala.La implementació de les energies renovablesés encara insuficient. A pesar de lesdades que mostren un important creixement deles energies renovables en termes relatius, lespolítiques actuals mostren com la contribuciód’aquestes en el mix energètic global ambprou feina passarà de l’11% al 12% d’aquí a 2030(WEO), quedant en mans dels combustiblesfòssils (carbó, gas i petroli) més del 80% de lacontribució total en el mix energètic.Mobilitzacions de Grufides, contrapart d’ESF Catalunya al Perú,contra les indústries extractives.Mobilització ciutadana a l’Equador.Mobilitzacions de Grufides, contrapart d’ESF Catalunya al Perú,contra les indústries extractives.07

Les Institucions Financeres Internacionals(IFIs) com el Banc Mundial (BM), el Fons MonetariInternacional (FMI), els Bancs Regionalsde Desenvolupament, etc. van considerara les indústries extractives com un sectorproductiu amb un potencial enorme per al’eradicació de la pobresa. Així, en els anys 80,a través dels Plans d’Ajust Estructural 4 , es vanpromoure macroinversions i megainfraestructuresper a l’explotació dels recursos.Les dades macroeconòmiques actuals demostrenque, en general, l’efecte ha sigut el08IVUN MODEL INJUST:IMPLICACIONSSOCIALS, AMBIENTALSI ECONÒMIQUES DELPARADIGMA ACTUALcontrari. En lloc de desenvolupament, les IIEEhan generat greus impactes econòmics, ambientals,socials i a la salut:Impactes econòmics: Els països que vanapostar per l’explotació del seu subsòl hanempobrit encara més, el que ha provocat unmajor endeutament extern 5 . Les inversions enmineria, represes, centrals elèctriques i plantesde processament han servit per transformarcapital natural en valor exportable sense retorn.L’entrada de l’activitat extractiva ha arribata monopolitzar les economies nacionalsd’aquells països el potencial extractiu dels qualsés elevat, el que ha provocat una reducció en ladistribució de les seves activitats productives.D’aquesta manera la seva economia depèn quasiexclusivament d’aquesta activitat, el que lesfa més vulnerable 6 .Impactes ambientals: L’actuació de lesindústries extractives ha provocat greus impactesen el medi ambient, com la destruccióde l’hàbitat i nínxols ecològics de gran biodiversitat7 . A més, és comú que en els païsosdel Sud la legislació mediambiental sigui méslaxa que en els països d’origen de les pròpiesempreses o inclòs inexistent, el que propicia eldumping ecològic: surt més a compte operar enaquests països a pesar de no respectar el mediambient.Impactes socials: Les indústries extractivesper a desenvolupar les seves activitatsexpropien terres comunals o familiars imajoritàriament actuen sense consentimentprevi, lliure i informat de la població incomplintel Conveni 169 de la OIT. La implementaciód’aquestes activitats ha destruït les formesancestrals de sustentació i vida comunitàries iha alterat les seves relacions socials, arribant aprovocar greus conflictes socio-ambientals.Impactes en la salut: L’explotació extractivaha deteriorat la salut de la ciutadania de lescomunitats on es desenvolupa l’activitat degut,principalment, a la contaminació associadad’aigua, aire i sòl 8 .Per tot això considerem que les indústries extractivesno han aportat desenvolupament enels països del Sud i encara així les poblacionshan tingut que afrontar els seus impactes.Notes de pàgina al final

CAMPANYAEL PREU DE L’ABUNDÀNCIA, DRETS HUMANS A LES FOSQUES.Punt.01Considerem que s’han d’establir normes de protecció ambiental internacionals per a evitar el dumping ecològic i s’han depromoure mecanisme internacionals per a atendre els passius ambientals 19 generats per la indústria extractiva en el passat. Amés, s’haurien d’internalitzar els costos ecològics en el preu final de les matèries.Punt.02Creiem que s’ha d’exigir tant a les empreses com als governs que han signat el Conveni 169 de la OIT 20 que compleixin amb elconsentiment previ, lliure i informat tal i com aquest text estableix.Punt.03Estem a favor de models d’explotació en el que els beneficis repercuteixin en la població i s’asseguri la protecció del mediambient i els drets humans, assegurant la sostenibilitat.09

VGOVERN IEMPRESESEl mercat internacional dels recursos naturalses promou entre elits polítiques i econòmiquesinternacionals, creant injustes asimetries depoder.Els governs impulsen tota una sèrie de polítiquesque beneficien l’entrada de les indústriesextractives:El procés imposat de desregularització i liberalitzaciódel mercat ha dut a la privatitzacióde l’explotació dels recursos naturals i extensiód’impostos que paguen les empreses en els païsosproductors, que ha beneficiat enormementa les empreses multinacionals (ETNs).Així, la firma de “Tractats de Lliure Comerç 9(TLC) en tot el món ha donat llum verda al’entrada d’aquestes ETNs i a augmentarl’explotació dels seus recursos.En el marc de la Unió Europea, la recentaprovació del Tractat de Lisboa 10 incorpora competèncieslegals en matèria de protecció de laInvestigació Estrangera Directa, 11 fet que refermael poder econòmic de les ETNs europees enfrontel poder polític dels governs del Sud.La població que es manifesta en contrad’aquestes activitats es troba amb la repressióper part del Govern i de les empreses extractivesque utilitzen mètodes coercitius pera protegir els seus interessos. L’Estat i les indústriesextractives utilitzen infinitat de mètodesper a criminalitzar la protesta, coml’aprovació i aplicació de les lleis que dificultenla protesta social o la utilització d’aquestesper a justificar l’ús de la força militar. Els governsdeclaren la possessió de recursos naturalsd’interès nacional pel que l’oposició al’explotació no està permesa. D’aquesta maneraes legitima la criminalització de la protesta pelrebuig dels models vigents d’explotació, vulnerantsistemàticament els drets humans 12 .Degut a la dependència que es generad’aquestes indústries es minimitza l’autonomiad’un país per a exercir el seu poder sobirà aescollir si explota o no els recursos del seu subsòl.A més, s’utilitzen mecanismes de corrupciói d’ocultació d’informació per a aconseguir elbeneplàcit de les comunitats afectades 13 .10Notes de pàgina al final

CAMPANYAEL PREU DE L’ABUNDÀNCIA, DRETS HUMANS A LES FOSQUES.Punt.04Rebutgem la implementació de polítiques que afavoreixin els interessos de les ETNs, en detriment dels de la població(exempcions fiscals, construcció d’infraestructures per a noves explotacions, etc.). Pel contrari, recolzem l’enfortiment de lalegislació i organismes regulatoris interns que exigeixin la transparència financera obligatòria dels contractes, negociacions ibeneficis de les ETNs occidentals en el comerç dels recursos naturals.Punt.05Recolzem l’aprovació d’un codi normatiu internacional que no sigui voluntat i que inclogui la responsabilitat de l’empresa matriuen les filials, proveïdors i subcontractats, subordinant les transnacionals a la sobirania dels Estats receptors en coherència ambel dret a desenvolupament.11

VGOVERN IEMPRESESPerò els governs no són els únics responsablesde les violacions de drets humans, tambého són les empreses.Les denúncies per violacions de drets humansper part d’aquestes corporacions no han paratde créixer, cobrant cada vegada major rellevànciasocial. Inclòs el propi relator de Nacions Unidesper a drets humans i empreses, John Ruggie,estableix en el seu informe que no es potdeixar en mans del mercat i de la voluntarietatde les empreses el respecte dels drets humans.La responsabilitat, per tant, no és només delsgoverns sinó també de les empreses. No obstant,existeixen mecanismes efectius per a exigiraquesta responsabilitat.Per la seva banda, les empreses extractives ques’han trobat amb oposició a les seves activitatss’han dotat de la seva pròpia seguretat. En massacasos, les operacions de seguretat de corporacionsen tot el món vinculen a ex oficials deintel.ligència d’exèrcits i veterans d’esquadronsde la mort, provocant la militarització en leszones d’extracció 14 .Els governs dels països on s’ubiquen les seuscentrals d’aquestes transnacionals no estanaplicant el principi d’extraterritorialitat per afer que les corporacions respectin els drets humansdels tercers països on actuen 15 .En l’àmbit regulatori, els governs no han realitzatla transposició dels tractats internacionalssobre drets humans en la seva legislaciónacional. Reflectant la falta de coherènciade les polítiques públiques que, per unabanda, promouen la defensa dels drets humans,però no les integren en les polítiquesd’internacionalització de les empreses.Estem en un context en el que els governs promocionenels drets humans, però prioritzen signaracords comercials responent als interessosde les empreses; en el que existeix una asimetrialegal entre el Dret Comercial Global i elsdrets humans; en el que no podem confiar en elsgoverns que comparteixen interessos amb lesempreses, però tampoc en els governs del Sudque estan lligats pels acords de lliure comerç.12Notes de pàgina al final

CAMPANYAEL PREU DE L’ABUNDÀNCIA, DRETS HUMANS A LES FOSQUES.Punt.06Exigim coherència de les polítiques públiques del governs que promouen el respecte dels drets humans però no l’integren enles polítiques d’internacionalització de les empreses, ignorant la legislació existent (llei de Responsabilitat Mediambiental).Punt.07Recolzem la creació d’un Tribunal que jutgi a les empreses transnacionals a partir d’un nou ordenament jurídic en el quetota normativa internacional o nacional, inclosa la normativa comercial, tingui els drets humans com a punt de partida. Mentre,recolzem iniciatives de tribunals populars, com el Tribunal Permanent dels Pobles 21 , en absència d’organismes oficials ambpoder judicial internacional on tramitar denúncies per violacions dels drets humans provocats per projectes miners o petrolers.13

VIEL DECREIXEMENTCOM A ALTERNATIVAA UN MODELINSOSTENIBLEEl panorama mundial descrit és el resultat de laimplementació d’un model de desenvolupamentinsostenible. Un model basat en el creixementcontinu, fet que implica un augment del consumper sobre dels límits naturals de regeneracióde la terra, provocant l’esgotament progressiui incessant de les reserves naturals existents.Els patrons desmesurats de consum dels païsosmés rics depenen directament de l’extracció i delconseqüent esgotament dels recursos naturalsdels països més empobrits. La Petjada Ecològicadels països més rics és, en promig, cinc vegadesmajor que aquella dels països més empobrits 16A més, aquest model insostenible s’agreuja ambla dificultat de l’accés a nous jaciments ampliantl’àrea afectada i, en conseqüència, incrementantels impactes ambientals associatsa la seva explotació. I a més, en el cas delsrecursos energètics, disminueix la seva taxade retorn energètic 17 .Encara i així, en el cas del petroli, el volum totald’extracció s’està estancant mentre que lademanda segueix creixent. Aquesta situació,coneguda com peak oil 18 , serà inevitable per ad’altres minerals energètics a causa de la importànciade l’energia barata en la globalitzacióde l’economia.En el cas de la mineria, les companyies minereshan augmentat l’explotació inclòs en regions quees consideraven perilloses i en àrees naturalsprotegides, obrint el camí a altres activitats depredadorescom la fustera. En el cas de l’or, quasiel 50% de la producció s’utilitza per a la joieria, el10% per a ús industrial i el 40% restant s’utilitzacom a mineral de referència per a la inversió.L’energia nuclear es planteja avui dia com unapossible solució a la crisis energètica i al canviclimàtic, a pesar dels riscos d’accidents, elproblema dels residus radioactius i la generacióde dependència Nord - Sud en la cadenad’extracció i consum.És necessari, doncs, desenvolupar un nou modelextractiu que estigui en equilibri amb els recursosnaturals. Promovem un canvi de model deconsum que passi per la reducció del consumde recursos naturals, recolzat en els principisdel creixement, al respecte pel medi ambienti els drets humans. Entenem que l’únicavia possible és un canvi radical en la manera deproduir, consumir i viure, com una nova manerad’organitzar-se social i econòmicament amb elsrecursos naturals.14Notes de pàgina al final

Amb la col.laboració de:Associació Catalana d’Enginyeria Sense FronteresC/Múrcia, 24, baixos, 08027 BarcelonaTelèfon: 93 302 27 53 Fax: 93 302 53 68contacta@esf-cat.org . www.catalunya.isf.es