TAST DE REVISTES MAIG I JUNY 2016

en el discurs, de manera més o menys
evident, i que és connatural al fet de llegir
i escriure, al fet de produir una pel·lícula o
al fet de construir un determinat paisatge
arquitectònic.
Un paisatge arquitectònic com el que podem
contemplar des d’aquest despatx, per
exemple.
Sí, sí. Aquest paisatge respon també a una
determinada ideologia del neoliberalisme,
el disseny, les grans empreses que volen
tenir edificis de marca, el turisme…
Tornant a la lectura de la ideologia, quines
són les claus per entendre aquest fet i
poder reaccionar? Canviar radicalment la
naturalesa del que vol dir llegir i escriure,
i què vol dir entendre. Es tracta d’assumir
una mirada postmoderna, una mirada
relativista, una mirada crítica… En termes
escolars més quotidians, vol dir no
preguntar tant quina és la idea principal
d’un text sinó preguntar més qui ha escrit
això i què pretén. Aquesta és la pregunta
clau crítica. Ningú no fa res sense intenció,
sense algun interès. És a dir, si jo escric una
carta en contra dels toros, de les corridas
de toros, és perquè hi ha gent que pensa el
contrari. Si algú escriu un missatge dient
que ven llibres, és perquè té la intenció
de fer-ho.
literacitat i poder
Darrere de qualsevol text sempre hi ha un
home, una dona, amb la seva ideologia,
d’acord. Però sovint aquests subjectes tenen,
són o representen el poder. Hi ha qui recomana
desconfiar sistemàticament del poder.
Pot ser una bona consigna?
El poder no és una cosa negativa, eh? No
cal estigmatitzar-lo. El poder és senzillament
l’exercici de l’estatus que tens, dels
rols que pots assumir en la comunitat.
Tu tens poder perquè estàs preparant un
monogràfic que llegirà molta gent i estàs
exercint aquest poder amb bona fe i de la
millor manera possible. I jo també, tinc uns
coneixements, tinc un estatus guanyat a
través dels meus llibres, tinc un rol com a
professor universitari i l’estic exercint. El
poder és senzillament això, la materialització
de les capacitats socials que tenim.
Com que vivim en una comunitat lletrada,
que està envoltada de llibres i de textos al
carrer, tot està governat per textos. I tens
una col·lecció de lleis que diuen què pots
fer i què no pots fer. Per tant el poder
s’exerceix a través del discurs. Aquesta és
la idea de fons.
25
Mm o n o g r à f i c
maig - juny ´16
387
26
En èpoques pretèrites el poder s’exercia
a garrotades. Ara estem en un estadi més
avançat i està bé perquè hi ha menys violència.
O hi ha un altre tipus de violència,
si vols. El poder s’exerceix, l’exerceixes
tu i l’exerceixen tots els altres. Aleshores,
el que hem de mirar és d’exercir-lo d’una
manera legítima i d’una manera honesta.
Desconfiar sistemàticament del poder?
Un dels principis d’una lectura crítica és
desconfiar, és no empassar-te res, és no
donar per segur res… La diferència bàsica
entre el que seria l’anàlisi crítica del
discurs o el que seria aquesta perspectiva
crítica és la idea que assumim això com
un fet natural i ens declarem partidaris
d’utilitzar el poder pel bé de tots, per la
cerca de l’equitat i la justícia per a tots,
aquesta és la diferència.
Això prové bàsicament de la filosofia de
l’Escola de Frankfurt. Arrenca allà i després
diversos autors ho han desenvolupat,
com Paulo Freire, per citar un exemple
del món educatiu. Aquesta perspectiva la
pots trobar en moltes ONG que treballen
per una societat més justa, la lluita contra
els desnonaments, la discriminació
per racisme, contra el deute extern, etc.
L’anàlisi crítica del discurs el que fa és
adoptar-ho des d’un punt de vista més
lingüístic, més de l’anàlisi dels discursos,
però la perspectiva és aquesta. Això pot
incomodar alguns mestres que diuen: “no,
no, jo no vull fer política a classe”. Però
sempre fas política. No existeix cap mestre
que no faci política. Si no fas política estàs
fent política de l’status quo.
El que pots assumir és una perspectiva
crítica i dir: “No pretenc que els meus
alumnes pensin el mateix que jo, que repeteixin
el mateix que dic jo; el que pretenc
és que els meus alumnes pensin! Que
pensin de manera coherent d’acord amb
els seus principis, les seves idees i els seus
objectius. Els he d’ensenyar a raonar, els
he d’ensenyar a llegir, a buscar la ideologia
i construir el seu punt de vista.
En la percepció tradicional de l’escola,
llegir i comprendre volia dir creure-t’ho. El
mestre explicava, llegies el llibre de text,
veies un vídeo, feies no sé què i t’ho creies.
Perquè a l’escola només s’hi deien veritats
i el mestre només deia veritats. Això no
és educació crítica, això és, evidentment,
adoctrinament. Fixa’t, és el mateix dir Déu
és Pare, Fill i Esperit Sant que dir una
oració consta de subjecte, verb i predicat.
És el mateix! Fer servir un altre tipus
d’ensenyament és dir: “Mira, aquí tens un
conjunt d’oracions, ara intenta trobar alguna
regularitat, alguna constància, intenta
formular alguna regla”. Això és utilitzar un
mètode més empíric.
Tu creus que llegim més que mai?
Sí. El que passa és que el que llegim és
diferent. Ens agradi o no, llegim menys
llibres i més pantalles i més coses diferents
a dins de la pantalla. És molt difícil en una
comunitat lletrada poder viure sense llegir,
perquè cada vegada hi ha més coses que
depenen de llegir. Per exemple, aquest cap
de setmana vaig estar consultant el tema de
l’eBiblio, vaig mirar a quines hores feien les
obres al microteatre del carrer Bailèn, vaig
buscar el preu d’un bitllet al Perú perquè
hi hauré d’anar aviat, vaig llegir el diari,
vaig respondre correus electrònics, revisar
les xarxes socials, els meus indicadors de
productivitat com a investigador…, i tot això
en línia. Cada vegada hi ha més informació.
Llegir, cada vegada és més imprescindible.
Em fan mal els peus, doncs me’n vaig cap
a Internet a buscar-hi diagnòstic i medicines
o remeis; sé què puc prendre; he de
consultar els possibles efectes secundaris.
Aquesta tarda he d’anar a una escola, a
Ripollet, a fer una xerrada, doncs busco
el recorregut als mapes d’Internet; me’n
dóna tres de possibles, amb tres temps
diferents segons el trànsit…
Tu creus que tot plegat no ens està canviant
també la mateixa estructura del cervell?
Tripa PE387.indd 25 12/04/2016 11:01:28
Tripa PE387.indd 26 12/04/2016 11:01:28