TAST DE REVISTES MAIG I JUNY 2016

Oi tant! És clar que sí! No se sap gaire
encara cap a on va o per què, però sí. És
un debat que hi ha actualment. No sé si
coneixes Superficiales, d’en Nicolas Carr.
És un bon llibre, que afirma que llegir tant
a Internet et fa més estúpid, que perds
capacitat de memòria, atenció, profunditat…
Ho argumenta dient que ell (professor
acadèmic, gran lector, molt tecnològic) ara
no té la capacitat de llegir que tenia quan
era més jove. No tant per l’edat com pels
hàbits. Diu: “ara em costaria molt més llegir
Anna Karènina, de centenars de pàgines”.
Fa un retrat històric ben fet de l’evolució
humana recent, amb les tecnologies (el
rellotge, els ordinadors). És polèmic: un
altre investigador contrari ha publicat un
article titulat: “Per què Internet fa que
Nicolas Carr sigui més estúpid”. Volent
dir: a mi no m’ha fet més estúpid, sinó
més intel·ligent.
El que és clar és que la intel·ligència
que tenim, les capacitats cognitives que
tenim, deriven de l’activitat que fem, és
a dir, en la mesura que ens comuniquem
d’una manera determinada, desenvolupem
unes determinades formes de pensament
–seguint tesis de Vigostki–. Per tant, si
canvien les maneres de comunicar-nos
a Internet, cal pensar que també estan
canviant el nostre raonament i les nostres
capacitats. En perdem unes i n’adquirim
d’altres.
També s’afirma que les criatures que estan
molt aficionades a les xarxes no saben esperar-se
quan toca, no saben estar en silenci,
els costa més tenir empatia i assertivitat.
Resoldre les coses a través de la xarxa és
molt fàcil, però quan tens l’altre real davant
teu…
A veure, l’altre, a través de la xarxa també
és real, també hi és. Cal estar alerta amb
els comentaris massa simplistes. Estic
d’acord que el comportament que tu tens
a les xarxes té efectes en la vida dels nois.
Per tant si algú es passa moltes hores a
Internet, comunicant-se per escrit, doncs
probablement haurà desenvolupat habilitats
d’escriure que abans no tenia i potser
tindrà menys capacitats per parlar. Però
pensar que tothom reacciona de la mateixa
manera és simplista i fals. Cadascú
fa coses diferents a Internet. Fins i tot els
mateixos recursos es poden usar de maneres
molt diferents, tant a l’escola com,
i sobretot, fora de l’escola. En la situació
actual tenim una escola massa tutelada;
caldria deixar-la més lliure. Cal empoderar
de nou l’escola! Els mestres també en som
coresponsables!
tres bons consells per ser més crítics
Professor Daniel Cassany, moltes gràcies per
haver atès amb generositat la nostra demanda.
Hem arribat al límit del temps fixat i les
entrevistes tenen també un espai acotat. Si
hem de retallar tindrem feina a decidir què
deixem a fora. Ja hi deixarem tots els somriures,
totes les rialles, totes les exclamacions,
totes les expressions facials i mostres d’un
molt bon sentit de l’humor.
M’agradaria que les meves aportacions us
fessin servei. En tot cas, i per acabar, a tall
de resum, tres consells per ajudar la gent a
ser més crítica davant d’un text. Apunta.
Prendre consciència que tot té ideologia,
tot té un punt de vista i, per tant, en podria
tenir d’altres, podria construir-se d’una altra
manera, podria imaginar-se d’una altra
manera. Qualsevol discurs és masclista o
feminista, pressuposa que el seu lector
és vegetarià o carnívor, que és ric o pobre,
català o no. Això es nota amb la selecció
de les paraules, dius Euskalerria o Euskadi
o País Basc i és clar que remets a punts de
vista molt diferents. Quan tries una paraula
et porta a un univers determinat. Parlar és
triar i la paraula triada carrega unes connotacions
i una ideologia s’hi projecta.
Entendre un text no vol dir creure-te’l. Cal
prendre consciència d’aquest fet. Tu pots
27
Mm o n o g r à f i c
maig - juny ´16
387
28
comprendre un text, una pel·lícula, una
foto, i estar-hi totalment en desacord.
L’entens perfectament, però no hi estàs
d’acord. I pots construir una alternativa.
Pots pensar: “M’està molt bé, està ben
escrit, però l’autor del text i jo no tenim
res en comú, tot i que respecto el seu dret
a dir-ho”. Per veure-hi clar, la pregunta
màgica és: “qui ha fet això i què pretén”.
Si ho ha escrit, o ho ha dit, és perquè vol
alguna cosa, i si ho ha hagut d’escriure
o dir és perquè altres persones volen el
contrari (perquè ningú demana coses que
no es discuteixen o que són òbvies).
El contrast de fonts és molt important. Si
estàs llegint una cosa que diu A, vas a
buscar altres persones que parlin del mateix
a veure si continuen dient A, o potser
diuen B. Aquest exercici, amb l’ajuda
d’Internet, és molt fàcil perquè pots trobar
molts discursos. Però…, atenció a on vas
a parar i què llegeixes! Mira bé qui ho ha
escrit. Fixa’t en el llenguatge. Observa
quines paraules utilitza. Les paraules
–com les imatges– carreguen connotacions,
carreguen ideologies. No t’ho creguis tot
a la primera.
La meva petita gravadora treu fum, però ha
esdevingut un petit cofre ple de tresors.
Tripa PE387.indd 27 12/04/2016 11:01:28
Tripa PE387.indd 28 12/04/2016 11:01:28