TAST DE REVISTES MAIG I JUNY 2016

4
Monogràfic
És força coneguda la història de la venda fraudulenta, a París, l’any 1925,
de l’emblemàtica i famosíssima pila de set mil tones de ferralla, a càrrec
d’un bon emprenedor potser format en les millors escoles del seu país…
La Tour Eiffel? De debò? Sí, sembla impossible, però el tema està ben
documentat. Sempre hi ha hagut gent que s’ho creu tot a la primera i es
deixa aixecar la camisa amb molta facilitat, o li endossen garsa per perdiu
o li encolomen gat per llebre en un obrir i tancar d’ulls. Es deixen prendre
el pèl! Els entabanen!
Que de tot se’n pot aprendre i al llarg de tota la vida. Quan obres un diari, quan
truquen a la porta, quan a la tele diuen tornem en cinc minuts, quan t’arriba
una piulada, quan t’asseguren que les coses sempre han sigut així o bé que
tothom ho fa, quan et toca una rifa sense haver comprat números, quan un
polític obre la boca en campanya electoral, quan algú proclama solemnement
a la xarxa que... s’ha d’anar amb cautela, amb peus de plom. Desconfiança?
Cagadubtes? Recels? Res de tot això, simplement deixar de combregar amb
rodes de molí, deixar de portar un lliri a cada mà i optar decididament pel
pensament crític, que no té res a veure amb ser criticaire. Això es pot ensenyar?
Al costat d’algú que ho practica, se n’aprèn. El pensament sense l’acció queda
coix. Fa temps que se sap. Amb altres paraules, no es tracta d’altra cosa que
de l’educació com a pràctica de la llibertat. Us sona, oi?
Mentre endeguem aquest monogràfic se celebra el Mobile World Congress,
qualificat com una de les festes tecnològiques més importants del planeta.
Se’n canten totes les excel·lències. D’efectes col·laterals sembla que no en
provoca; però alguns periodistes, molt pocs, s’han atrevit a denunciar-los.
Simultàniament té lloc el Mobile Social Congress, el congrés alternatiu, la
informació del qual s’ha enllestit tot just amb quatre ratlles mal comptades.
L’ITworldEdu, amb un panel de luxe de ponències, tallers i reconeixement
a les escoles digitalment competents, s’ha fet sentir sobretot en els mitjans
especialitzats. Un d’aquests dies s’acaba el termini de presentació de
treballs als premis El CAC a les escoles, la convocatòria anual del Consell
de l’Audiovisual de Catalunya. Gràcies a Internet sabem que els nostres
veïns del nord, a toc de xiulet, estan preparant la seva anual Semaine de
la presse et des médias dans l’école –recomanada– amb l’objectiu d’ajudar
els infants i joves a comprendre el sistema de mitjans de comunicació, per
entrenar el seu pensament crític, desenvolupar el seu gust per l’actualitat
i forjar la seva identitat ciutadana... En poques setmanes, quina quantitat
d’iniciatives d’envergadura (i tantes altres de menys ressò)! Però, tanmateix,
algú que sembla que hi entén ha dit que l’educació mediàtica és la gran
assignatura pendent del nostre sistema educatiu.
es ven la tour eiffel
Aquest monogràfic no s’inscriu en cap competència ni en cap disciplina, tot ell és transversalitat,
dintre i fora de les aules. Si ve de gust, pot contemplar-se fins i tot des del punt
de mira de l’educació sensorial més ancestral: aprendre a anar pel món amb els ulls ben
oberts i les orelles ben posades, procurant tenir el nas ben fi... Ens entenem, oi?
Amb aquest objectiu poc ortodox no era fàcil ni l’elecció d’autors ni la selecció temàtica
entre les múltiples facetes que ofereix la comunicació –honesta o esbiaixada– entre
els éssers humans. Una tria ha estat feta i agraïm la participació generosa de totes
les persones que hi són presents. Pensem que el monogràfic pot ser d’interès tant
personal com professional, per a la vida a les aules. En tot cas, els suggeriments que
s’hi inclouen o que se’n deriven caldrà adequar-los a cada nivell d’edats.
Francesc Burguet, veterà periodista i mestre de periodistes, esmicola una bona collecció
de tòpics sobre el seu ofici i, al mateix temps, ens facilita la comprensió de
les claus de qualsevol procés de comunicació humana.
Josep Rom, expert en publicitat, màrqueting, relacions públiques, disseny i comunicació
política, exposa la complexa trama d’engranatges en la qual es mou la publicitat
tot contribuint a la construcció d’una cultura del consum.
Laura Barba, mestra i cordinadora del Cicle Superior d’una escola d’Educació Infantil
i Primària, signa la crònica de la realització d’un taller sobre publicitat sexista dut a
terme a l’aula en contra dels estereotips de gènere.
Daniel Cassany, lingüista, prolífic escriptor i conferenciant, referent important per a
l’ensenyament de les ciències del llenguatge, ha estat la persona entrevistada en aquesta
ocasió. Llegir i escriure cada vegada és més complicat: pels formats i llenguatges diversos,
pel que es diu i pel que no es diu, pel que hi ha entre línies i darrere les línies.
Ramon Fontdevila, professor de llengua i literatura catalanes en un institut, ens mostra
diverses activitats d’aula, convençut que ens cal –als adults i al jovent– escoltar,
entendre i participar... des de la informació.
Aitor Álvarez, jove periodista que ja ha après molt a la redacció dels diaris, a la ràdio,
a la televisió, a les agències de notícies o com a corresponsal en terres llunyanes, ens
dóna unes orientacions per aprendre a ser crítics quan el periodisme no juga net.
Cristina Rodríguez, gestora en gènere des d’un servei universitari dedicat a la lluita per
la igualtat entre homes i dones, ens convida a la rebel·lió contra la cultura patriarcal
i les desigualtats que se’n deriven, per construir un món més just.
Per acabar, i atès el contingut d’aquest monogràfic, és gairebé obligat dedicar un record a
Umberto Eco, el famós semiòleg i escriptor italià, traspassat a mitjans de febrer. La seva
darrera novel·la, Número Zero, és una paròdia ferotge d’un determinat periodisme.
Antoni Poch i comAs
Coordinador del monogràfic
5
MM o n o g r à f i c
maig - juny ´16
387