TAST REVISTES GENER/FEBRER 2017

l’entrevista
Conversa amb
Monica Guerra
214 in-fàn-ci-a
INFÀNCIA: D’on sorgeix el
teu interès per la relació
entre el dins i el fora de
l’escola?
Monica Guerra: De
sempre m’ha interessat
treballar en el context
de l’aprenentatge. L’adult
pot canviar el seu
paper en aquest context.
De sempre he cregut que podria tenir un
paper diferent i, en un cert moment, vaig
començar a observar què passava a l’exterior.
Allí l’adult es troba en un context que no ha
projectat. Això el fa canviar molt en la forma
d’estar amb els infants i també en la manera
de seguir i valorar els aprenentatges. El meu
interès neix d’això, d’estudiar com es pot ajudar
l’adult a canviar l’acció pel desig d’escoltar.
I.: En què canvia l’actitud de l’adult a l’exterior?
Professora de la Universitat Milano-Bicocca,
Monica Guerra ha centrat la seva recerca en
la didàctica i la pedagogia especial, i en projectes
i anàlisi dels contextos per a l’aprenentatge.
És presidenta fundadora de l’associació
cultural Bambini e Natura. Va obrir la jornada
d’educació infantil que es va celebrar el 2 de
juliol de 2016 en el marc de l’Escola d’Estiu
de l’A. M. Rosa Sensat amb una conferència
que portava per títol "Al llindar: continuïtat i
discontinuïtat entre el dins i el fora".
INFÀNCIA
M. G.: L’adult, a fora,
és un adult que no
proposa. És un adult
que observa allò que
fan els infants i els
deixa fer, els deixa
molt lliures en les
seves activitats. Per
tant, el primer que
canvia és que l’adult
és molt menys intrusiu. Sembla un adult
menys atent, preocupat sobretot perquè els
infants no es facin mal. Però aquesta observació,
que pot semblar menys interessant, té
molt interès perquè, si es treballa conjuntament,
pot portar cap a una actuació que comporti
més observació i menys intrusió en les
activitats dels infants. I amb aquest treball,
els adults han apuntat que s’adonaven que, a
poc a poc, el seu paper canviava. Quan es baixa
la tensió per tenir el control, comencen a
permetre als infants que facin les seves recerques
i s’adonen que les recerques dels infants
són més interessants que qualsevol que proposi
un adult. I canvia la relació, perquè l’adult
passa a estar amb els infants quan el
necessiten. Aquesta recerca, doncs, porta a
modificar un comportament que després es
pot aplicar quan s’està a dins.
I.: Com creus que hauria de ser la relació entre
l’adult i l’infant?
M. G.: Jo crec molt en la potencialitat d’allò
que qualsevol pot fer, adult i infant. Estic molt
a prop de les escoles pedagògiques que pensen
que els infants ja tenen les capacitats necessàries
per fer les seves recerques al món. La relació
entre l’adult i l’infant és la relació de dues
persones que estan una al costat de l’altra fentse
preguntes recíprocament, no per obtenir
respostes, sinó per cultivar la recerca. Per mi
gener febrer 2017
33