Views
1 week ago

ara_1518390002

12 DILLUNS, 12 DE FEBRER

12 DILLUNS, 12 DE FEBRER DEL 2018 ara internacional SOLIDARITAT CRISTINA MAS BARCELONA Cada any les xifres d’un nou rècord de migrants morts al Mediterrani són carn de titular. Però els morts serien molts més si no fos per gent com la periodista d’Almeria Helena Maleno o el sacerdot eritreu Mussie Zerai, que dediquen la seva vida a ajudar la gent en aquest perillós trànsit. Ajudar-los en tots els sentits, des de mobilitzar els equips de salvament marítim quan els truquen des d’una pastera que s’enfonsa fins a documentar com les barreres cada cop més altes que aixeca la Unió Europea trepitgen drets i llibertats fonamentals. Començant pel dret a la vida. Tots dos han visitat Barcelona després de rebre el premi Mundo Negro 2017 per la seva tasca solidària. Quan els trobem a la residència dels Missioners Combonians del Sagrat Cor de Jesús al barri barceloní d’Horta, Maleno vesteix una dessuadora del Sindicat de Manters. Ell camisa negra amb alçacolls i una creu daurada penjada davant el pit. Però tots dos parlen el mateix llenguatge. I es comuniquen perfectament en itanyol. Zerai, que va arribar amb 16 anys a Itàlia com a immigrant amb un bitllet de mil lires a la butxaca i es va acabar ordenant capellà el 2010, recorda la primera trucada d’auxili que va rebre. “Eren les tres de la matinada i el primer que vaig pensar era que un amic m’estava fent una broma. Però quan vaig sentir els crits de pànic de fons em vaig adonar que era de debò. Jo aleshores era estudiant de teologia: no sabia què fer i vaig despertar el rector. Em va dir que truqués als guardacostes. Ells tampoc em van creure, fins que els van localitzar gràcies al número de telèfon satèl·lit amb què m’havien trucat. Era una barcassa amb 300 persones”, recorda. Un número al mur d’una presó El mossèn havia estat recollint testimonis dels joves eritreus i etíops atrapats als centres de detenció que el dictador Moammar al-Gaddafi havia obert amb finançament europeu a la Líbia que feia de tap de l’emigració cap a Europa. I algú havia escrit el seu telèfon en una paret de la presó. El boca-orella va funcionar i Zerai va continuar rebent trucades de socors. Va organitzar l’agència Habeshia per assistir la gent. Quan el 2011 va caure Gaddafi i els subsaharians –la mà d’obra barata del país petrolier– es van convertir en empestats perquè se’ls acusava de mercenaris del règim, Zerai va muntar un programa de ràdio per ajudar-los a fugir de la guerra civil. El seu telèfon es va escampar per les ones i des d’aquell moment no ha parat de sonar. El sacerdot i la periodista tenen una prioritat: salvar vides. I saben que això només es pot aconseguir amb un canvi de polítiques. És per això que Zerai va denunciar el 2011 que els guardacostes i l’OTAN havien deixat morir 61 persones en una pastera que es va passar quin- Ajudar els migrants al Mediterrani pot sortir molt car La periodista Helena Maleno i el sacerdot Mussie Zerai, perseguits per denunciar la vulneració de drets Les vides paral·leles de dos activistes dels drets humans La periodista d’Almeria Helena Maleno i el sacerdot eritreu Mussie Zerai provenen de mons molt diferents, però avui les seves vides són paral·leles. Ella, d’una família de jornalers d’El Ejido; ell, un sacerdot que va deixar un país en guerra per emigrar a Itàlia. ze dies a la deriva després que ell donés l’alerta. “Els van veure, els van fotografiar, els van llançar aigua i galetes... i els van abandonar al mar”, denuncia. Ara el mossèn està processat a Itàlia per col·laboració amb les màfies, perquè el seu telèfon va sortir en una investigació policial. I perquè l’acusen d’haver avisat una embarcació d’una ONG de rescat de la presència d’una pastera. Maleno interromp la conversa a tres: “Quanta estona ens queda? Tinc un problema amb una pastera”. Aquesta periodista filla de jor- Alerta Els seus telèfons sonen quan algú està en perill en una pastera CRISTINA CALDERER Tots dos viuen pendents d’uns telèfons que quan sonen sempre porten males notícies: migrants que s’estan jugant la vida intentant travessar la Mediterrània els demanen auxili. I tots dos estan perseguits pels estats per la seva feina de solidaritat i denúncia. nalers es va rebel·lar contra el racisme al seu El Ejido natal: “La meva família era humil i molt compromesa amb els valors solidaris i per a mi va ser un xoc quan van començar a arribar els immigrants i els van començar a explotar, perquè el sistema havia posat la por al cos de la gent”. Es va especialitzar en immigració i tràfic i a Ceuta va començar a treballar amb els migrants que malvivien al bosc. Fa 16 anys que viu a Tànger. “Ens dediquem a acompanyar les comunitats migrades a guanyar l’accés a drets en zones de nodret. Això vol dir des de donar assistència mèdica a una dona a qui han obligat a avortar fins a inscriure els nens al registre civil perquè no caiguin en les xarxes de tràfic d’òrgans com la que s’acaba de desmantellar a Algèria”, relata. El seu telèfon funciona igual que el de l’eritreu: “Intentem recollir informació i depurar-la, perquè els serveis de salvament marítim els trobin com més aviat millor: ahir vam avisar d’una pastera amb 50 persones i quan hi van arribar ja estava mig enfonsada”. Maleno està pendent de la decisió d’un jutge del Marroc a qui la policia espanyola, en col·laboració amb Frontex, l’agència europea de vigilància fronterera, ha demanat que la investigui per un cas que l’Audiència Nacional espanyola ja havia tancat. Se l’acusa d’afavorir el tràfic de persones. El món al revés. En el punt de mira “La criminalització la pateixen tots els defensors de drets humans arreu del món. En el nostre cas és a Europa i contra els qui defensem les persones migrades. Forma part de la política de convertir les fronteres en espais de no-dret dins una Europa que retalla llibertats i que concep les persones com una mercaderia més que transita per les fronteres”, diu la periodista. Tots dos estan d’acord que al darrere de les acusacions hi ha els interessos econòmics de la indústria de guerra, que ha entrat en el negoci del control fronterer. “Vivim en una societat que usa la por, la rancúnia, l’odi contra l’altre, que és vist només com l’enemic, com qui ve a prendre’m la feina, a posar en perill la meva seguretat. Molts polítics venen la por, perquè és un instrument perfecte per governar i per justificar la despesa de la militarització de les fronteres. La UE ha previst un pressupost de 29.000 milions d’euros per segellar les fronteres exteriors”. La veritat és que els migrants tenen un impacte positiu en l’economia europea: “Itàlia paga amb els seus impostos les pensions de 80.000 italians”, diu Zerai. I denuncia que més tanques i més exèrcits a les fronteres volen dir més terreny de joc per a les màfies: “Només al Mediterrani es calcula que l’any passat els traficants van guanyar mil milions de dòlars i això és per la política de tancament, que obliga la gent a posar-se a les seves mans”. Zerai i Maleno coincideixen que a més de la lògica del control, funciona la del mercat. “Si les nigerianes arriben a Europa és perquè el mercat europeu les demana. Als carrers de París ara veiem nenes de 10 i 12 anys prostituint-se amb papers que diuen que són majors d’edat. I quan preguntes als guies nigerians per què les porten més joves, la resposta és: «Competim amb les rosses de l’Est per mitjà d’africanes més joves perquè el mercat europeu les vol petites»”. El mossèn fa que sí amb el cap: “Es tracta que els que arribin ho facin en unes condicions de pobresa i desesperació que els obliguen a acceptar un treball esclau. Si vinguessin legalment, demanarien els seus drets”.e

ara DILLUNS, 12 DE FEBRER DEL 2018 13 internacional TRAGÈDIA AÈRIA Sense supervivents a l’Antonov-148 Moren els 71 ocupants d’un avió regional rus en estavellar-se als afores de Moscou IVAN NECHEPURENKO THE NEW YORK TIMES MOSCOU Un avió rus amb 71 persones a bord es va estavellar ahir prop de Moscou pocs minuts després d’haver-se enlairat. No hi ha supervivents entre els 65 passatgers i sis tripulants del vol 703, operat per l’aerolínia regional Saratov. L’avió va caure prop del poble de Stepanovskoe, a uns 50 quilòmetres al sud-est de Moscou, al districte de Ramenskoe, segons un comunicat del ministeri de Situacions d’Emergència rus. La causa de l’accident no s’ha aclarit. L’autoritat de l’aviació russa va dir que el vol havia sortit a les 2.21 del migdia de l’aeroport de Domodédovo. L’Antonov AN-148, un petit jet regional, es dirigia a la ciutat d’Orsk, a la regió d’Orenburg, a uns 1.000 quilòmetres al sud-est de Moscou, prop de la frontera amb el Kazakhstan, als Urals. El pilot era experimentat i l’aparell tenia només vuit anys. “Alguns minuts després de l’enlairament, la comunicació de ràdio amb la tripulació es va tallar i el senyal de l’aparell va desaparèixer dels radars”, va explicar el ministeri. FlightRadar24, la web que fa un seguiment de la informació dels vols en temps real, mostrava com l’avió va començar a perdre altitud sis minuts després d’haver-se enlairat. Va arribar a 6.400 peus abans de caure a 5.800 peus, va tornar a ascendir breument i va caure de cop, tot en un minut. La majoria dels passatgers a bord eren residents de la regió, segons informava l’agència de notícies Interfax. A la llista que van difondre les autoritats constaven almenys tres criatures a bord. Una portaveu de l’Ajuntament d’Orsk, Ielena Abramova, va dir a Interfax que un dels passatgers era un ciutadà suís. Moscou va confirmar que no hi havia espanyols entre les víctimes. La neu dificulta la recerca Fonts oficials van explicar a l’agència Tass que s’havien trobat molts fragments de l’aparell i molts cossos en una zona rural prop de Stepanovskoe. El ministeri va afegir que “els equips de rescat, les ambulàncies i els bombers” s’havien desplaçat ràpidament al lloc de l’impacte, un camp obert. “La neu és profunda, necessitem equipament pesant”, va dir Andrei Kulakov, cap del districte de Ramenskoe en una entrevista emesa pel canal de notícies Rossiya 24. Les imatges de vídeo del lloc mostraven els equips de rescat intentant moure’s entre camps nevats i arbustos per arribar al lloc de l’accident, i restes de l’aparell escampades a la neu. Mentrestant, a l’aeroport d’Orsk augmentava la desesperació a mesura que arribaven notícies de la tragèdia. El president rus Vladímir Putin va expressar el seu condol i va ordenar una comissió d’investigació. Tant l’agència de transport federal com la fiscalia de la regió de la companyia han obert un expedient. Un home revisant restes de l’aparell que es va estavellar en una zona rural prop de la població de Stepanovskoe. M. SHEMETOV / REUTERS L’aerolínia havia estat requerida per les autoritats d’aviació el desembre passat per problemes relacionats amb la seguretat. Però els informes no feien referència a problemes amb els aparells, sinó a riscos de l’emmagatzematge de materials inflamables a terra. El 2015, Saratov va ser vetada per operar vols internacionals quan una inspecció va trobar persones alienes a la tripulació dins la cabina. La companyia hi va apel·lar i va fer canvis de seguretat que li van permetre reprendre l’activitat internacional un any més tard, i ara té algunes destinacions a Armènia i Geòrgia. Millora en la seguretat Després de la caiguda de la Unió Soviètica el 1991 es van produir diversos accidents aeris greus a Rússia a causa de la falta de supervisió del govern i la precarietat dels aparells, que no eren actualitzats. Però els últims anys el nivell de seguretat aèria ha millorat notablement, perquè les companyies han invertit en noves flotes. L’últim accident greu es va produir el 25 de desembre del 2016 quan un Tupolev TU-154 del ministeri de Defensa va caure al mar Negre poc després d’enlairar-se des de l’estació d’esquí de Sotxi. Les 92 persones que hi viatjaven van morir, entre les quals els membres d’un cor que viatjava a Síria per visitar les tropes russes que combaten al costat de Baixar al-Assad. El març del mateix any 62 persones van morir quan un Boeing 737 de FlyDubai es va estavellar a Rostov del Don en un aterratge avortat pel mal temps. El tercer desastre de l’aviació russa es va atribuir a un atac terrorista: l’octubre del 2015 un vol xàrter que connectava Sant Petersburg i el ressort turístic de Xarm el-Xeikh, a Egipte, es va estavellar amb 224 persones a bord.e

cavallers ahir futbolistes avui futbolistes avui ... - FC Barcelona
1803140909_webrevistasentmenat27
Andreu i Abelló i Josep Benet, sense pèls a la llengua - Atipus
LA VEU.17 DE 15.04.2011
1803140909_webrevistasentmenat27
Descarregar en format PDF - Jordi Pujol
Descarrega - Esquerra Republicana de Catalunya
L'espill mallorquí (1) - Catalunya Oberta
NAVEGADOR - Fundació Josep Irla
número 40 - Federació Catalana de Basquetbol
Plaça del Pou 123. Març 2013 - Altafulla
un «còmic» setmanal a I! HORA IMATGES I POSTALS ... - Atipus
número 42 - Federació Catalana de Basquetbol