4.12 MB - Centre d'Estudis Vilassarencs

L’estómac de Barcelona i el Maresmea la Baixa Edat Mitjana: els bous de Barcelonaper Ramon A. Banegas i LópezDoctor en històriaIntroducció: l’estómac de BarcelonaLa ciutat de Barcelona durant elssegles XIV i XV tenia una poblaciód’aproximadament uns 30.000habitants. Aquest nombre, tot i quepatí sotragades a causa de les crisisdemogràfiques causades, entre altresmotius, per les epidèmies o lesguerres, aconseguí romandre forçaestable gràcies a la migració quearribava des de les comarques interiorsde Catalunya. Barcelona erala ciutat més important de la Coronad’Aragó i una de les més importantsde la Mediterrània occidental (tot ino arribar a la població de Venèciao Gènova). Alimentar una poblacióamb un nombre important d’habitantssempre ha estat un repte plede dificultats, que tant comerciantscom autoritats polítiques han hagutd’aprendre a salvar.A la ciutat de Barcelona, elssegles XIV i XV, hi habitava gentde tota mena, des de nobles i ricsburgesos fins a menestrals i pobrespidolaires. No tothom menjava elmateix, però tant els rics com elspobres tenien necessitat de menjar.Si analitzem ràpidament les dietesurbanes dels diferents grups socialsque habitaven la Barcelonabaixmedieval, podem veure que hiha dos aliments comuns a totes: elpa i la carn.El pa de blat era el principal alimentde tots els grups socials quehabitaven la ciutat, fins a tal punt,que tot allò que no era pa en undinar o un sopar era consideratcompanatge, allò que acompanyael pa. De fet, el pa era tan important,que l’abundància o la carestiade pa als forns de la ciutat era elque indicava si s’estava en tempsd’abundància o de fam. El segonproducte en importància a totes lesdietes urbanes baixmedievals era lacarn. És ben cert que a la baixa edatmitjana la carn, a diferència del blat,no era considerada un aliment imprescindibleper a sobreviure, peròen canvi es considerava l’alimentque millor preservava la salut deles persones i el que ajudava mésa recuperar la salut quan s’estavamalalt. A més, era considerat l’alimentper excel·lència de la noblesai, entre les classes treballadores,18