4.12 MB - Centre d'Estudis Vilassarencs

Mar (1887)», dins XVII Sessió d’Estudis Mataro nins, 25 novembre 2000: Comuni ca cionspresentades (Mataró: PMC-MASMM,2001), ps. 69-77.temps que arreu s’havia adoptat elmodel dels Jocs Florals de Barcelonacom a motor de dinamitzaciócultural catalanista. A Mataró sen’havien celebrat o se’n celebrarienel 1883, el 1889, el 1892 o el 1893;al Masnou el 1881; a Arenys de Marel 1889; a Canet de Mar el 1897; ia Malgrat de Mar el 1886.Si bé l’interès literari que mereixenles composicions premiades resultaescàs, en canvi esdevé interessantel context en què se celebrà el certamen,la presència de personatgesrellevants del catalanisme i l’ampliressò que tingué al poble.El certamen se celebrà en plenacrisi del Centre Català de ValentíAlmirall i poc abans de l’escissiódefinitiva amb la Lliga de Catalunya.No sabem com sorgí la iniciativa deconvocar el certamen, però el quequeda clar és que s’hi implicarenamplis sectors de la població aplegantel bo i millor de la vila. Així,doncs, la junta organitzadora eraformada per: Josep Masriera coma president, Jaume Arús com avicepresident, Pere Julià Sust coma secretari i Emili Sust, Pere Bassa,Francesc Vilà, Miquel Pou, JaumeGuardiola i Francesc i J. Bisa coma vocals. Entre els membres protectors,fins a un total de 82 personesi institucions, hi havia JosepAbril i Suari, Vicens Adelantado,Pere Almera i Bonaventura Alsina.El cartell de premis, que era moltextens, també reflecteix l’àmpliaimplicació: des del canonge JaumeAlmera o Rafel Monjo, fins a entitatscom ara l’Ateneu Vilassanès de laClasse Obrera o la Cooperativa deSant Antoni.Una de les coses que més sorprènés la composició del jurat.Era un jurat de prestigi literari icatalanista que comptava amb tresmestres en gai saber — Damas Calvet,Frederic Soler i Àngel Guimerà—, a banda del dramaturg EduardVidal i Valenciano com a presidenti el mateix Valentí Almirall. Però amés, entre els participants guardonatsal certamen, trobem membresdestacats del Centre Català,alguns vinculats a La Renaixença ial Centre Escolar Catalanista, i queen la ruptura optaren per la Lliga deCatalunya: hi trobem Jacint Torras iReyató, Josep Franquesa i Gomis,el badaloní Antoni Bori i Fontestà,també vinculat al catalanisme conservadorde La Renaixença i de LaVeu del Montserrat, l’escriptor deTiana Francesc Ubach i Vinyeta,Emili Coca i Collado o un joveJosep Puig i Cadafalch, llavorsdestacat dirigent del Centre EscolarCatalanista escindit. Altres, com29