4.12 MB - Centre d'Estudis Vilassarencs

portes de Barcelona. El perquèdel desembarcament dels bous aBlanes i no a Barcelona es deu moltprobablement al fet que la capitalde Catalunya durant els segles XIVi XV no tenia port i els vaixells fondejavena una certa distància de laplatja, i les mercaderies arribaven ala costa amb barques (llaüts); així,doncs, a causa de les dificultats queimplicava el desembarcament delsbous i les vaques a Barcelona, elsmercaders preferien desembarcarlosa Blanes — on sí que hi haviaport — i fer després el recorregutfins a la ciutat a peu. Aquestaruta que resseguia els aiguamollsmaresmencs també fou utilitzadapel bestiar que venia de l’Empordàdurant la guerra civil catalana, queenfrontà la Generalitat i la ciutat deBarcelona amb el rei Joan II entreels anys 1462 i 1472. L’Empordàcom a zona d’aprovisionament ramaderi la ruta que la connectavaamb la ciutat eren marginals entemps de pau, però en tallar-se lescomunicacions de Barcelona ambel centre i el sud de Catalunya, totesdues esdevingueren estratègiquesper al bon aprovisionament càrnicde la ciutat.El camí que havia de seguir elbestiar des de les fires i els mercatsramaders fins a Barcelona era llargi ple de perills. Els principals perillsno eren pas les dificultats del terrenyo les inclemències del temps,sinó els mateixos senyors feudalsque poblaven la terra. Aquestssenyors feudals solien tenir dretsjurisdiccionals sobre la seva senyoria,cosa que els convertia enpetits reis en el seu territori, ambcapacitat per a cobrar impostos ifer justícia. Un dels impostos méslucratius per a aquests senyors erael que es cobrava sobre el pas demercaderies per la seva senyoria,el qual rebia diversos noms: peatge,passatge, castillatge… Elsciutadans de Barcelona, gràcies aun privilegi de Jaume I concedit el1232, no havien de pagar aquestsimpostos. Tot i això, a partir delsanys trenta del segle XV comencena sovintejar els segrests de ramatsque tenien com a destí Barcelonaper part dels senyors feudals, queexigien drets de pas a la sevasenyoria. Aquests segrests es generalitzarendurant la guerra civil ila immediata postguerra, davant laimpotència de les autoritats municipalsque veuen perillar el bonabastament de carn de la ciutat.Al Maresme, durant els anysd’incertesa de la guerra civil i laimmediata postguerra, els senyorsque dominaven la ruta que ressegueixla costa i uneix les comarquesseptentrionals amb Barcelonaprotagonitzaren diversos segrestsde bestiar, segrests es feren per21