4.12 MB - Centre d'Estudis Vilassarencs

QUAN LA IMMIGRACIÓ VENIA DEL NORD.L’ALLAU FRANCESA A VILASSAR ALS SEGLES XVI I XVIIper Alexandra Capdevila i MuntadasIntroduccióDe bell antuvi, Catalunya ha estatun país receptor d’immigrants.Abans de les actuals onades immigratòriesprocedents del sudd’Amèrica i el nord d’Àfrica, de lesallaus de murcians dels anys vintdel segle XX i dels fluxos migratorisdels anys seixanta del segle XXprocedents de l’estat espanyol,el Principat rebé altres correntsmigratòries i una d’aquestes fou laimmigració francesa.Si ens atenem a la informaciósubministrada per les fonts coetànies,tot sembla apuntar queen el decurs dels segles XVI i XVIIel flux immigratori francès assolíunes dimensions inusitades. Així,per exemple, hom calcula que ala segona meitat del segle XVI unacinquena part dels homes catalanshavia nascut a l’altra banda delsPirineus. Tant és així, que Jordi Nadal,1 un dels màxims estudiosos de1. Jordi Nadal i Emili Giralt, La immigraciófrancesa a Mataró durant el segleXV. Mataró: 1966.la immigració francesa a Catalunya,els definí com «els murcians delssegles XVI i XVII».En realitat, s’estima que des dela darreria del segle XV i al llargd’uns cent cinquanta anys «des dela capital fins al llogarret més petit,passant per les ciutats, viles i llocs,cap zona del Principat i Comtats(mentre foren espanyols) semblahaver-se lliurat de l’allau de pobladorsvinguts de l’altra banda delsPirineus». 2 En aquest sentit, doncs,Vilassar no en fou una excepció.La presència d’immigrants francesosa Vilassar és apreciable ala documentació de l’època. Així,doncs, els detectem a les partidesde casament maridant amb donzellesde la població, a les actesde defunció, sovint per causes violentesi enmig de la més absolutamisèria. Però també proliferen a lesdeixes testamentàries tot nomenantcom a marmessors familiars,2. ID., La population catalane de 1553à 1717: L’émigration française et les autresfacteurs de son développement (París: SE-VEN, 1960), p. 31.42