4.12 MB - Centre d'Estudis Vilassarencs

fa mílies vilassarenques: 9 Pere EsteveCalvet, del qual procedirà unade les més importants famílies defabricants del Vilassar vuitcentista;Joan Serra, del qual descendirà lamés important nissaga tèxtil delVilassar contemporani; i, finalment,Francesc Manent, que donarà lloca la singular nissaga de mitgersi fabricants de teixits de cotó delVilassar vuitcentista.Al marge d’aquests casos, calressenyar també alguns dels cognomsdels immigrants francesoscasats a Vilassar com ara Cordes,Arnau, Rocafreda, Fonts, Calvet,Molas, Duran, Mates, Dordet, Fineti Giralt, entre altres, els quals fundarennous llinatges, alguns dels qualshan arribat fins als nostres dies.Tot i que és possible que algundescendent de francès s’haguésdesplaçat al veïnat de mar de Vilassar,descartem que aquests forasterss’haguessin establert d’entradaa Vilassar de Mar. Tot plegat caldriaatribuir-ho al fet que la majoria defrancesos arribats a Vilassar procediende l’interior del Migdia deFrança i, en conseqüència, n’hihavia molts que no havien vist maiel mar. Per aquest motiu, s’haurienmostrat reticents a dedicar-se ala pesca i a la marina. Únicamenthaurien treballat com a pescadorsels oriünds dels bisbats marítims.Significativament, però, al Maresmepràcticament no arribaren occitansnascuts en bisbats costaners.Per tant, davant aquests resultatscaldria plantejar-se fins a quin puntl’àmbit de procedència — bonapart dels immigrants francesoseren natural de petites poblacionsde muntanya i d’economia fonamentalmentagrícola — no hauriaafavorit que busquessin a l’horad’establir-se un indret similar a llurlloc d’origen.9. Benet Oliva i Ricós, Els orígensde la primera industrialització del rerepaís:Un cas emblemàtic: Vilassar i el capitalcomercial barceloní (1828-1875). Mataró:Caixa d’Estalvis Laietana, 2002.47