4.12 MB - Centre d'Estudis Vilassarencs

tava la companyia del Teatre Catalàdel Romea i sabem que l’agost del1897 hi actuà la companyia d’AntoniTutau i Carlota de Mena representantLa dida de Frederic Soler ila comèdia en un acte La capsetadels petons.L’existència del Circo permetràtambé la progressió del teatre d’aficionats,dels quals coneixem algunsnoms que també trobarem en lesfiles del catalanisme al tombant desegle. Sabem, per exemple, que lacompanyia d’aficionats dirigida perAntoni Caviglia 1 era formada perPau Ferrés, Josep Casanovas, JoanCasanovas i Felicià Sust. Sovint lescompanyies d’aficionats es reforçavencontractant una actriu professional.Els aficionats representarenel gener del 1897, per exemple, eldrama en tres actes Fratricida, elmonòleg Mestre Oleguer i Les tresalegries de l’arenyenc Josep MariaArnau.Però a banda del Circo, el teatretindrà altres escenaris, especialmentel del Col·legi Nàutic Mercantil.Fins a la seva desaparició el 1906, elteatre fou un mitjà per a la formaciódels alumnes. La primera funció vaser el gener del 1878, iniciant-se«amb una gran empenta que amesura que passen els anys perdintensitat, ja que de 10 funcionsdonades l’any 1878 es passa a lameitat l’any 1884, any del decésdel fundador». 2 Sabem que el 1879els alumnes representen el dramaen un acte La agonía i la comèdia,també d’un acte, Noche toledana.Malgrat que ara per ara desconeixemla major part dels repertoris,sí que sabem que les obres representadeseren tant en castellà comen català, amb un predomini delcastellà els primers anys que, a poca poc i paral·lelament a l’evoluciógeneral del teatre en català, s’aniràequiparant.Finalment, a finals de segle calafegir encara altres escenaris: elde les entitats de lleure com arael Foment Vilassanès, que l’abrildel 1897 programa les obres Margrossa d’Ernest Soler, Als peusde vostè de Miquel Palà i el monòlegEcce homo de C. Gumà.La Constància, que per quaresmadel mateix any havia inaugurat unescenari al seu local on actuà lacompanyia d’aficionats de Mataróinterpretant, entre altres obres, Ec-1. Lluís GUARDIOLA, Sant Joan de Vilas­sar:Història i geografia de la comarcavi las sa ne sa i del Maresme (Vilassar de Mar:1955), p. 551.2. Agustí Maria VILÀ i GALÍ, Joan Monjoi Pons: Un exemple de tenacitat (Vilassarde Mar: Oikos-Tau, 1997), ps. 204-207.27