4.12 MB - Centre d'Estudis Vilassarencs

era tingut per un aliment necessariper a totes aquelles personesque en la seva feina havien de feresforç físic.De carn, a la ciutat se’n consumiade moltes classes, des de lescarns de qualitat més alta, nomésaccessibles per a les butxaquesmés solvents, fins a les carns dequalitat ínfima, consumides pelshabitants de la ciutat amb menysrecursos.Entre els nobles i l’alta burgesiales carns més preuades eren lesde la volateria: pollastres, gallines,capons, oques, paons i ànecs;entre els quadrúpedes la carn mésfina era la de cabrit, si bé la carnmés consumida per les classesaltes urbanes era la carn de moltó(mascle de l’ovella adult, però novell). Entre aquestes carns d’altaqualitat i les de més baixa qualitatcom podien ser la carn d’ovella ide cabra, els menuts d’aquestsmateixos animals o fins i tot lescarns d’animals morts fora de laciutat per malaltia o atacats perferes, n’hi havia tota una escala dequalitats per a tots els gustos i lesbutxaques. Aquesta realitat trencael fals mite que diu que a l’edatmitjana els membres de la classetreballadora no menjaven carn: enmenjaven de manera quotidiana, sibé en petites quantitats i de qualitatbaixa i, fins i tot, ínfima.D’entre totes les carns que esvenien a les carnisseries barceloninesa la baixa edat mitjana, la quemés es venia era la de moltó, unaprevisió de venda dels consellers dela ciutat del 1462 diu que en un anyse’n podien vendre 520.000 lliurescarnisseres, el doble que tota laresta de les carns juntes; li segueixen consum a molta distància el bou,la vaca i el porc, i la resta de carnsja té un paper marginal.Per a aconseguir aprovisionar decarn una ciutat gran com Barcelona,calia una complexa organitzaciócomercial, perquè els centresproductors de bestiar eren moltallunyats de la ciutat, atès que elsvoltants de Barcelona eren dedicatsals cultius intensius de vinya i horta,cultius de difícil convivència amb laramaderia. Per tant, els carnissers,per a aconseguir llur matèria primera,havien de fer llargs viatges finsa les pastures d’hivern de la planad’Urgell, l’Aragó i el Baix Ebre; finsa les pastures d’estiu dels Pirineusi el Maestrat; o fins a territoris especialitzatsen la producció com l’illade Menorca.Les rutes per a aprovisionar de carnBarcelona: la ruta del MaresmeEl camí que havia de fer el bestiardes de les fires i els mercats rama-19