4.12 MB - Centre d'Estudis Vilassarencs

L’ALLAU FRANCESA A VILASSAR ALS SEGLES XVI I XVIIAquesta voluntat de treballar entot allò que els sorgís propicià quees de vinguessin una mà d’obramolt preuada. Cal recordar queen aquells moments les terrescatalanes i maresmenques erenpràcticament deshabitades. Lesgrans mortalitats dels segles baixmedievalshavien provocat unamanca de braços. Si, a aquestadeficiència de mà d’obra, hi afegimque en determinades regions, comel Maresme, es forjava l’arrelamentdel monocultiu vitivinícola, fet pelqual hi havia una gran demandade treballadors per a preparar elterreny, comprendrem la facilitatd’aquests nouvinguts a ocupar-sedins la nova societat receptora.Així, doncs, els forasters casatses dedicaren preferentment a lestasques del camp bé com a bracerso treballadors, o bé com a pagesospropietaris de terres. A més llargadistància cal destacar la presènciade fusters, mestres de cases, boterso mestres d’aixa; és a dir, elsdedicats al sector de la fusta i dela construcció. No ha de sorprendre,però, el seu pes, atès que lapoblació estava en fase d’ascensdemogràfic i necessitava construirnoves cases i la intensificació del’activitat comercial de Mataróhauria provocat una demanda deXV, op. cit.treballadors d’aquest sector per a laconstrucció de vaixells. Finalment,el tercer sector més reeixit correspondriaals treballadors del tèxtil:sastres, teixidors o teixidors de lli,entre altres.Els vestigis de la presència francesaa VilassarMés enllà de la informació proporcionadaper les fonts coetànies, avuidia encara resten alguns vestigisque il·lustren la presència francesaa Vilassar. Així, doncs, la casaconeguda actualment com a Paudel Cafè fou edificada el 1611 perBertran Font, que era un treballadorfrancès establert a Vilassar. Precisament,el 18 d’octubre del 1611,Francesc i Jaume Riera, que erenpropietaris del Mas Riera (avui CanRafart), establiren a Bertran Fontuna peça de terra que tenien enfranc alou a prop de la riera d’Artaguil,perquè hi edifiqués la sevacasa i l’autoritzaven a treure «tantapedra com aurà menester». 8Per la seva banda, Benet Olivaha pogut resseguir també l’origenfrancès d’algunes destacades8. Nota de Josep Samon dins AlexandraCapdevila i Muntadas, «A la recercad’Eldorado català: La immigració francesaa Vilassar segles XVI-XVII», op. cit., p.35.46