La mel a taula - Turisme Terres de l'Ebre

VARIETATS I CONSERVACIÓ DE LA MEL
El tipus de mel varia en funció dels diferents tipus de
flors d'on recullen les abelles el nèctar. Segons l'origen,
es poden distingir els següents tipus de mel i varietats:
� Mel monofloral, en la qual predomina el nèctar d'una
sola espècie: romaní, taronger, bruc, castanyer, espígol,
eucaliptus i farigola.
� Mel mutifloral, en la qual hi ha més d'una espècie de
flors: mel de mil flors, mel de muntanya, de prat o de
vall, segons la ubicació de les flors.
� Melassa, en la qual la mel no s'extreu de les flors, sinó
de la sàvia dolça dels arbres i convertida per les abelles
en mel: mel d'alzina.
Dins la cuina, la mel s'usa principalment en rebosteria
com a acompanyament de torrades, brioixos o bé com a
additiu per a begudes com el te. Però la seva importància,
a part de la que afecta al paladar, va més enllà. Per exemple,
l'ús de la mel en el procés d'elaboració del pa fa que aquest
tardi més a assecar-se gràcies a la propietat higroscòpica
de la mel (absorbeix la humitat de l'aire). La mel també
conté enzims que ajuden a la digestió, així com vitamines,
antioxidants i alguns minerals.
La humitat és un component fonamental per a la
conservació de la mel: mentre el percentatge d'humitat
estigui per sota del 18%, res hi podrà créixer. Per sobre
d'aquest valor, poden aparèixer processos de fermentació.
Cada tipus de mel té unes indicacions i propietats
diverses. Així doncs, cal conèixer bé quina varietat ens
ajudarà en cada ocasió.
� Mel de romaní: Tonificant en cas d'estrès i
esgotament. Afavoreix el funcionament del fetge.
� Mel de taronger: Efecte especialment sedant.
� Mel de bruc: Indicada per a persones amb problemes
de cor, ronyó i bufeta. És molt bona desinfectant de les
vies urinàries.
Mel de castanyer: És molt rica en ferro i està indicada
� per facilitar la circulació sanguínia.
11
� Mel d'espígol: Antisèptica, expectorant i sedant, per la
qual cosa es recomana en cas de bronquitis, refredats
de les vies respiratòries altes i tos espasmòdica de
tipus nerviós.
Mel de farigola: Antisèptica i digestiva. Resulta
� apropiada en casos de gastroenteritis.
Mel de mil flors: Bon digestiu, antisèptic, regenerant
� sanguini i cicatritzant. Ajuda a millorar el to vital
contra el cansament.
Mel d'alzina: Molt rica en minerals. Indicada per a
� l'anèmia, la desmineralització, les infeccions
bronquials i l'asma.
CURIOSITATS DEL MÓN DE LA MEL
� Estadísticament, una abella ha de recórrer 180.000 km i
visitar 5 milions de flors per a produir un litre de mel ella
tota sola. Però això estadísticament, ja que una abella
tan sols produeix 1/12 part d'una cullerada de mel en tota
la seva vida.
� Fent de 10 a 15 viatges cada dia una abella pot visitar 100
flors i portar el pol·len a l'eixam.
� A part de la mel, de les abelles podem aprofitar el pol·len,
la gelea reial, el pròpolis, la cera d'abella i, fins i tot, el verí
de l'abella. Tots aquests productes són molt saludables.
� El pol·len és el millor equilibrador nutricional que hi ha,
és un potent netejador i és anticancerigen.
� Les abelles produeixen la gelea reial (feta d'aigua, pol·len
i mel) només per alimentar la reina de l'eixam. La gelea
reial és un còctel de vitamines molt emprat en pediatria i
en nutrició.
� El pròpolis és el medicament de les abelles: un antibiòtic
natural, antivíric, antibacterià i antimicòtic.
� La cera d'abella és molt emprada en cosmètica,
ungüents, joieria, orfebreria i fusteria.
� El verí és emprat en medicina per cures de reuma,
artrosis i artritis, entre d'altres.