Pintors%20i%20altres%20art%EDfexs%20de%20la%20val%E8ncia%20medieval_2075%5b1%5d

immediata rendició dels valencians. Aquests fets afectaren els últims anys de la
primera meitat del segle XIV. Ja en aquesta època es va deixar notar l’efecte de la
crisi europea i de la pesta negra. Els seus efectes ací van ésser la despoblació del
camp i la consegüent crisi agrària. A final del segle XIV, Joan I i el seu regnat
evidencien el traspàs de l’hegemonia catalana a la d’Aragó dins la confederació
d’estats. En efecte, l’economia aragonesa, de base agropecuària, va resistir millor els
colps de la crisi que no la de base artesana i mercantil de Catalunya, i això anava unit
al fet que les conseqüències demogràfiques de la pesta negra van ser molt menys
greus a Aragó que no a Catalunya.
A Joan I el Caçador, mort el 1395, el va succeir el seu germà Martí l’Humà, qui al
seu torn deixaria plantejat un greu problema successori en morir, el 1409, el seu fill
baró Martí el Jove, rei de Sicília. Aquest rei no deixa clara la qüestió amb una
possible successió per mitjà de Frederic, el seu fill bastard i, per tant, nét de Martí I
l’Humà. A la seua mort el 1410, la qüestió es debatia entre diferents aspirants al tron
i es triava una via jurídica per a solucionar el problema. Aquesta situació estava
agreujada amb la repercussió de la crisi general catalana i els recels d’Aragó i
València a conseqüència de les passades guerres de les Unions. Es va decidir, per la
intervenció del papa Benet XIII, adoptar una solució per mitjà d’una reunió de
compromissaris representants dels tres regnes, Aragó, Catalunya i València, a raó de
tres per cada estat, per triar finalment per votació el candidat de la Corona que
consideraren amb més dret. Va ser nomenat el compromís de Casp, vila aragonesa.
Ja durant la fase resolutiva de l’interregne de Casp (Aragó), els aragonesos tingueren
constància de la seua preeminència dins la Corona d’Aragó. El resultat del
compromís va ser l’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara. Ferran
d’Antequera va ser triat rei d’Aragó el 28 de juny de 1412.
1.4. El desenvolupament històric, social, econòmic i artístic
La repoblació de la zona valenciana, a partir de la conquesta cristiana al segle XIII,
és un dels temes que ha rebut més atenció, no sols a nivell d’historiadors sinó també
en l’àmbit de les converses quotidianes de molta gent. El nostre interès és fer un
balanç general del que se sap sobre aquesta part de la història i com s’hi pot acostar a
partir de les explicacions històriques.
En primer lloc, cal tenir en compte que els fets històrics que denominen
repoblació no impliquen només emigració de persones procedents de diversos llocs i
països cap a un punt concret i el seu assentament. És un procés molt més complex pel
que tota una societat, en aquest cas la cristiana, ocupa militarment uns territoris on hi
ha una altra societat molt diferent en les seues característiques –la musulmana– i
superposa el seu model de societat feudal reestructurant, al mateix temps, les
relacions socials existents en aquesta societat derrotada. Per tant no s’està davant
d’un problema merament quantitatiu: no es tracta de comptar quants en vénen i d’on.
En segon lloc, hi ha el problema del caràcter incomplet de les fonts històriques.
L’objectiu primordial dels estudis històrics sobre la repoblació ha de ser la
comprensió global de com es va construir, a partir de la conquesta el 1233, una nova
societat feudal important a la resta de la Corona d’Aragó, tenint present tant la
continuïtat d’una població musulmana com la integració de la societat musulmana en
la cristiana.
En tercer lloc, ni la repoblació de cristians ni el procés de construcció de la
societat feudal, a partir de la conquesta de Jaume I, tenen una durada limitada al
temps. La mobilitat de la població als segles XIV i XV va ser bastant elevada, i es pot
13