Pintors%20i%20altres%20art%EDfexs%20de%20la%20val%E8ncia%20medieval_2075%5b1%5d

2.5.6. Nomenaments
2.5.6.1. De consellers
Encetem aquest apartat amb la definició històrica de la veu de “conseller” a l’edat
mitjana. El conseller era el jurat, el magistrat municipal amb certes facultats rectores
i executives de les poblacions municipals dels regnes de la Corona d’Aragó
(València, Aragó, Catalunya i Mallorca). A la ciutat de València s’esmenta amb la
veu de conseller cadascun dels membres que representen el consell de la parròquia,
divisió administrativa existent en aquesta ciutat, però en el cas d’altres poblacions
s’esmenten les veus de cònsol, paer o procurador.
Al juny de l’any 1406 es documenta l’acta del Consell de València, en la qual es
nomenen els consellers i jurats per als anys 1406-1407. En aquesta van ser elegits
Domènec de la Rambla i Pere Camarasa com a consellers del Consell de València
per l’ofici dels freners.
“Consellers dels officis e dels mesters
De freners:
En Domingo de la Rambla. En Pere Camarasa.” 76
El 1410, concretament el dia 8 d’abril, hi ha registrada una notícia del pintor Pere
Avellà. Aquesta dóna referència a l’acta del Consell de València, per la qual es
reclama la seua assistència.
“Ultra los consellers formats foren en aquest consell appel·lats ab albarans los
promens següents: En Pere Avellà, pintor.” 77
2.5.6.2. De curadors
Segons la definició que es troba al diccionari, se sap que la paraula “curador” o
cuidador és la persona que té a cura alguna persona o cosa. En dret és la persona
designada en testament o judicialment que ha d’intervenir en certs actes, els quals no
poden realitzar per si mateixos els menors emancipats, orfes de pare i mare, els
menors que han obtingut el benefici de majoritat i els que han sigut declarats
pròdigs.” 78
A continuació posem dos documents com a exemples, que estan registrats amb la
diferència de quasi un segle. El 7 d’agost de 1354 es registra el nomenament de
curador civil, atorgat per Francesc Martí, justícia de la ciutat de València, a Bernat
Gascó, notari, veí de València, en els béns de la difunta Llorença, filla de Llorenç
Savisay i germana de Bartomeua, vídua de Miquel Valls, i Francesca, muller del
pintor Domènec d’Aliaga. 79
Cerveró, 1963, p. 119; Company, Aliaga, Tolosa, Framis, 2005, p. 126, doc. 211; Mocholí, 2009,
Estudi dels documents dels pintors...
76 AMV. Manual de Consells, A-22, f. 19.
Mocholí, 2009, Estudi dels documents dels pintors...
77 AMV. Manual de Consells, A-24, f. 210v.
Mocholí, 2009, Estudi dels documents dels pintors...
78 Diccionari català-valencià-balear. http://dcvb.iecat.net/
79 ARV. Justícia Civil, segle XIV, núm. 178, mà 1, f. 23v.
Cerveró, 1960, p. 228; Company, Aliaga, Tolosa, Framis, 2005, p. 136 i 137, doc. 228; Mocholí,
2009, Estudi dels documents dels pintors...
43