Pintors%20i%20altres%20art%EDfexs%20de%20la%20val%E8ncia%20medieval_2075%5b1%5d

2. EL FONS DOCUMENTAL
2.1. Els documents. Alguns exemples
Un concepte general de document és que es tracta d’un mitjà pel que es transmet
informació dels fets, i és la prova de confirmació d’aquests. A més, amb el pas del
temps, és una font per a la recuperació de la memòria històrica, artística, política,
social, econòmica, etc., encara que molts dels quals es disposa donen una impressió
parcial de la notícia. En documents anteriors al segle XIII, per ésser fonts eclesials,
s’obté una informació restringida de pintors i altres artífexs. A partir d’aquest segle
els registres documentals pareixen més fiables, principalment els no eclesiàstics, i
que per la seua naturalesa tendeixen a destacar les activitats d’artistes professionals
seculars.
Generalment en les fonts eclesials (segles XI-XIII) s’esmenten els artífexs per altres
motius 19 no professionals, mentre que en les fonts laiques (segles XIV i XV), que a la
fi es tracta de la documentació notarial, se’ls esmenta pel seu treball i, fins i tot, per
situacions mundanes com ara registres d’impostos, de deutes, de validació
d’inventaris, etc. A més d’aquestes, també hi ha una tercera font: els documents
reials, que bé per qüestions alienes al seu treball, bé per qüestions financeres i, fins i
tot, per encàrrecs que rebien, informen qui era el pintor de la cort, que estava al
servei del rei. 20 Siguen documents eclesials, laics o reials, les llengües en què es
redactaven n’eren dues: el llatí i la llengua vernacla del lloc. Estiguen registrats en
una llengua o una altra, són, en el cas que ens ocupa, la font d’informació del món
laboral i de la vida pública o privada de pintors i altres artífexs. 21
La documentació és diversa i variada, i encara que férem menció d’aquella que
registre un acte públic o privat, dedicarem una atenció especial a la que dóna
referència a la vida artística, com els capítols i contractes de retaules o d’altres obres,
els d’aprenentatge, els d’ajudants o de col·laboració, els d’àpoques o albarans de
pagament que, juntament amb els inventaris, testaments, vendes, etc., dels quals
s’obté una visió social i familiar, que en conjunt ens permeten desenvolupar, menys o
més ampli, un discurs biogràfic de l’artista.
2.2. Capítols de retaules
L’acció de capitular es defineix amb nombroses accepcions, però la que ens
interessa és la redacció de l’acord entre dues parts, en aquest cas, el pintor o l’artífex
i el comitent (pot ésser dos artistes o més d’un comitent, fins i tot associacions com
els gremis, confraries) per l’encàrrec d’una obra (retaule). Aquest tipus de document,
generalment, es va redactar amb tota mena de detalls per la realització del retaule,
però més a conveniència del client que no del pintor, perquè la consideració social
19
Abans del segle XIII alguns artífexs apareixen documentats en cròniques eclesials, puix que aquests
eren, en gran part, monjos. En el cas de la investigació que ens ocupa, des de 1238 hi ha pintors
documentats per donació de terres i cases arran de la reconquesta de València. Posteriorment, als
segles xiv i xv, el pintor està documentat com a laic en nomenaments com a ballesters, consellers, per
permís d’armes, vistiplau d’obres, com a testimonis, en testaments propis i d’altres, en inventaris, etc.
20
Hi ha l’exemple del pintor Llorenç Saragossa (1363-1445, Barcelona-València), el qual va estar al
servei de la cort reial, i així ho confirma el document registrat el dia 20 de gener de 1367, pel que la
reina Elionor de Sicília efectuà el manament perquè aquest pintor fóra com de la família, i gaudira de
les immunitats, llibertats i favors que aquest privilegi concedia.
21
Hi ha plantejades hipòtesis sobre si els artífexs en general eren incultes o si sabien, en algun cas,
llegir i escriure.
17