Pintors%20i%20altres%20art%EDfexs%20de%20la%20val%E8ncia%20medieval_2075%5b1%5d

L’abundància de donacions coincideix en l’any 1238, moment en què es produeix
la conquesta de la ciutat de València, que permet repoblar abundantment la comarca
de l’Horta. Aquesta comarca absorbirà un nombre més gran de repobladors i, per
tant, des d’un principi, serà la que tindrà una presència cristiana molt superior al
d’altres comarques.
Durant la repoblació de la ciutat, aquesta va ser dividida en parts, segons la
procedència dels repobladors, la majoria aragonesos i catalans. El procés de
repoblació va ser lent i continu durant tot el segle XIV. Els moros que van romandre a
la ciutat van canviar la seua residència a extramurs, fet que en aquella època es
coneixia com “la moreria”. No obstant això, dins la muralla hi havia un altre barri,
aquest, al seu torn, emmurallat, conegut com “la jueria” o “call”, barri donat per
Jaume I, perquè visqueren allí els jueus que majoritàriament es dedicaven a
l’orfebreria.
S’implantaren els Furs, es va redactar el Llibre del Consolat de Mar, el codi de
Dret Marítim redactat més antic. El poder judicial l’exercia “el justícia” i l’altra
figura important en la vida quotidiana de la ciutat era “el mostassaf”, que vigilava el
mercat, els pesos, mesures, preus i transaccions. A cristianitzar-se la ciutat, les
antigues mesquites es converteixen en esglésies cristianes, com la Gran Mesquita a la
catedral, amb l’advocació de Santa Maria. L’any 1262 es comença sobre aquesta la
construcció de la catedral per orde del Cister. També es va facilitar l’accés als
suburbis de la ciutat situats al marge nord del riu, es construïren dos ponts de pedra,
el “dels Catalans” (o de la Trinitat) i el del Reial. En aquesta franja, de nova
urbanització, Jaume II es construeix un Palau Reial, que va ser saquejat per Pere el
Cruel el 1364, quan va atacar València per segona vegada. I per haver resistit als dos
atacs, València va rebre el títol de “ciutat dues vegades lleial”, raó per la que dues
“L” coronades flanquegen l’escut de la ciutat.
Una segona etapa, compresa entre els anys 1248-1276, es constitueix com
d’intensa repoblació. Amb aquesta es fa el reialenc, on Jaume dóna multitud de
propietats, les unes a cens, les altres lliures, als termes de les ciutats que s’ha
reservat, amb especial preocupació, al principi, per assentar cristians a les franges on
els musulmans s’han rebel·lat, i es dóna a la contornada de la serra d’Espadà. El
mecanisme pel que es concreten aquestes condicions són les cartes pobles, fonts
bàsiques per a l’estudi del senyoriu, mentre continua sent-ho el Llibre del
Repartiment per al reialenc. De nou ens trobem un bienni 1248-1249 que representa
un altre moment àlgid de repoblació després de l’expulsió dels musulmans
valencians.
La tercera etapa des de l’any 1276 a la fi del segle XIII correspon al període
posterior a la segona revolta musulmana, quan la monarquia va intervenir per dirigir
la repoblació de certes zones estratègiques on s’ha produït la rebel·lió. D’altra banda,
hi ha un procés d’assentament molt més local. A les ciutats de reialenc són els
oficials reials, els batles, els qui s’encarreguen de noves donacions, mentre el
senyoriu continua el procés d’assentament individual.
Una quarta etapa, que va comprendre els segles XIV i XV, que es caracteritza per
un procés lent i dispers de reassentaments en la població, normalment per iniciativa
concreta d’algun noble, i amb caràcter de substitució de la població musulmana per
una de cristiana vers una colonització agrària i una reordenació de la població
existent, amb canvis socials i econòmics a més d’urbanístics. Per la qual cosa, a final
del segle XIV va ser construïda a la nova muralla que rodejava la ciutat la porta dels
Serrans. En aquesta època València va gaudir d’un gran desenvolupament urbanístic
i d’higiene pública, i es va ampliar la xarxa de clavegueram. El 1390 la jueria o call
15