Pintors%20i%20altres%20art%EDfexs%20de%20la%20val%E8ncia%20medieval_2075%5b1%5d

2.3. Els contractes
Un concepte general del que són els contractes és que es tracta d’una acta o
document, en què es registra l’acord de dos voluntats per a executar un acte, una
obra, etc. I amb l'incompliment d’alguna de les parts es poden produir accions
judicials. En el cas de l’estudi que ens ocupa analitzarem, en primer lloc, aquells que
donen referència a la part artística de l’artífex, amb un llenguatge legal que
comportava les obligacions corresponents per als artistes.
2.3.1. De retaules
Els contractes de retaules, juntament amb els capítols o compromisos, són els
documents que més informació aporten pel que fa a l’encàrrec de l’obra. S’hi
escriptura, primerament, la part contractada, és a dir, el pintor que es vincula
documentalment per a realitzar-lo, també, en cas de tenir-ne, el del col·laborador, a
més de la part contractant. Clients, individus i institucions, com els reis, nobles,
cortesans o membres de l’església, o d’altres, que en aquests cas són les confraries,
gremis, universitats, institucions eclesiàstiques, representades sovint per una o més
persones, són les que comanden la factura del retaule.
La data del lliurament de l’obra, totalment acabada, el preu, així com el pagament
d’aquesta, són altres tres constants en aquests documents, i de vegades l’explicació
iconogràfica, –és a gust dels contractants– més o menys detallada sota l’advocació
per a la qual s’encomanava, a més de les mides, els colors 24 i el procés de les
pintures, són altres apartats que s’escripturen al contracte.
Aquest tipus de redacció del contracte era la més comuna, però de vegades se
n’alterava l’ordre, com en el cas de les mides (normalment es feia ús del pam
valencià, equivalent a uns 21 cm). L’encapçalament estava ocupat pels noms del
contractat i el contractant, seguit per la iconografia, de vegades detallada en històries
o, al contrari, sense concretar massa el tema. En aquest contracte es recalcava,
sobretot, l’ús del daurat 25 i dels colors, 26 principalment el blau (atzur d’Acre o
Sanchis i Sivera, 1912 (2) p. 243 i 245; 1914, p. 33 i 35; 1928, p. 56 i 60; 1930, p. 56 i 60; Mocholí, 2009,
Op. Cit. Estudi dels documents dels pintors...
24 Binski, Paul, 1991. “Painters”, British Museum. Edició espanyola en l’any 2000, de la sèrie
“Artesanos Medievales. Pintores” editorial Akal, Madrid. “La riqueza de los colores animaron a los
escritores medievales a establecer códigos cromáticos. Un ejemplo es el de San Antonino, para quien
el blanco significa pureza, el rojo caridad, el amarillo y el oro dignidad y el negro humildad. Dichos
códigos eran a menudo contradictorios y no pueden sacarse de su contexto. El amarillo podía también
significar envidia o traición: por ejemplo, Judas lleva un brillante manto amarillo en el mural de
Giotto dedicado a la traición en la Capilla de la Arena. Los pintores tenían que entender el significado
de los colores en el marco del significado total de la obra que trabajaban, lo cual requería un
conocimiento general de las imágenes, de su interrelación y del código de los colores.”
25 Binski, Paul, Ibídem. “Después venía el dorador, siguiendo los dibujos y colocando el pan de oro
sobre las zonas que no iban a ser pintadas, a menudo junto con una fina capa de barro rojizo llamado
bole. Después la tabla dorada podía ser embellecida con incisiones hechas con pequeñas herramientas
de metal...’’ .
26 Binski, Paul, Ibídem. “El sistema de Cennino (Il Libro dell’Arte), que consta de siete colores, cuatro
minerales (negro, rojo, amarillo y verde) tres naturales (blanco, azul y amarillo) es simbólico.
Constituye un eco de la metafísica medieval: los pigmentos son materiales y a los materiales, –como,
por ejemplo, los zafiros, el lapislázuli o la esmeralda–, se les atribuía en la Edad Media cualidades
activas y simbólicas. El zafiro azul era la “gema de las gemas”: poseía virtudes sagradas, capaces de
proteger del mal a su dueño de reconciliarle con Dios y de disponerle a la oración. Dichas cualidades
se transfirieron fácilmente a los colores hechos a base de dichos materiales. No es de extrañar, pues,
21