NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DE BREDA
NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DE BREDA
NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DE BREDA
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Ajuntament de Breda<br />
EL MONESTIR<br />
Normes Subsidiàries de Planejament<br />
Text Refós 2006<br />
Tornem camí enrere per agafar el carrer Nou i que ens portarà directament cap a l’antic<br />
monestir de Breda. Aquest carrer també ens ofereix notables sorpreses a la seva<br />
entrada mateix amb els excel·lents arcs conopials que s’han conservat, Can Sisó. L’antic<br />
monestir, centre de la vila antiga de Breda i el lloc on està ubicat és ben peculiar, ja que<br />
la plaça on està emplaçat s’hi troben dos campanars: l’un el campanar romànic del<br />
primitiu monestir i l’altre del segle XVIII, el de l’antiga església parroquial de Santa Maria,<br />
avui convertida en casa de la vila i museu municipal. L’Ajuntament i el museu s’estan<br />
remodelant totalment i el museu s’hostatja en l’antic absis romànic que encara conserva<br />
interessants pintures medievals. El museu municipal Josep Aragay està dedicat a aquest<br />
important pintor, ceramista i teòric de l’art noucentista.<br />
A l’altre costat de la plaça es dreça el popular campanar romànic de Breda (de 32 m<br />
d’alçada) datat al segle XI i corresponent a un antic temple del monestir. La configuració<br />
del campanar ens recorda els famosos campanars pirinencs com el de Taüll amb la seva<br />
base quadrada i amb cinc pisos superiors que estan decorats amb petites arcuacions i<br />
frisos dentals. Avui el tercer pis s’allotgen dues campanes reconegudes amb el nom<br />
d’Amàlia i Mercè, tot i que antigament tots els finestrals contenien campanes.<br />
Aquest campanar és una de les úniques restes que queden de l’antic temple romànic, ja<br />
que l’església actual és una construcció gòtica de finals del segle XII, on es poden<br />
contemplar dos bustos de plata del segle XVI dels Sant Iscle i Santa Victòria, uns<br />
fragments de taules renaixentistes a la capella del Santíssim i algunes pintures d’Antoni<br />
Viladomat.<br />
13