NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DE BREDA

Ajuntament de Breda
3.1. EL CONTINGUT DE LES NORMES
3. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA
Normes Subsidiàries de Planejament
Text Refós 2006
En base als treballs previs d’informació urbanística pormenoritzats en els plànols
d’informació i en el resum d’intencions exposats en la informació pública inicial dels dies
de novembre i desembre de 1988 i atenent al que preceptua l’ordenament jurídic vigent
l’ordenament jurídic vigent en ordre a la formulació de planejaments urbanístics de
caràcter general (fonamentalment els articles 70 i 71 del Text Refós de la Llei del sòl i
capítol I i II del Títol segon del Reglament de Planejament), el present document
estableix l’ordenació urbanística integral del territori municipal. Definint, en primer lloc,
els elements fonamentals de l’estructura general adoptada i a partir d’aquesta, un
conjunt de determinacions per a tot el sòl, inclòs el que figura en el seu règim jurídic.
Aquesta definició de l’estructura general i orgànica del territori, que és conseqüència de
l’elecció d’un model territorial específic significa l’assignació, de manera global, dels
destins i usos dels diferents sòls integrats en el territori municipal, i la definició dels
sistemes generals de comunicacions, espais lliures, equipament comunitari i
infraestructures de serveis, com elements fonamentals que són d’aquella estructura
general. Aquestes determinacions s’expressen de forma gràfica en el plànol 2.1.
Estructura General i Orgànica del Territori i literalment en aquest capítol de la present
memòria, completat per l’oportuna normativa urbanística.
Convé aclarir que aquesta definició de destins i usos globalitzats i d’elements
fonamentals de l’estructura general del terme municipal, comporta, en aquest nivell, una
directa classificació i qualificació dels sòls, en els termes que estableix l’actual legislació
urbanística.
En conseqüència, aquest nivell de definicions correspon a la classificació de la totalitat
del sòl del municipi, tipus i categories, en funció de les circumstàncies de dret i de fet
preexistents, de les previsions sobre assentament de població, activitats i serveis de
caràcter col·lectiu i de l’estratègia d’ocupació que les Normes determinen. Es divideix
així el territori municipal en els tres tipus de sòl previstos a la Llei Urbanística, de sòl
urbà, urbanitzable i no urbanitzable, Aquestes determinacions es troben gràficament en
el plànol 2.2 Classificació del Sòl, i es descriuen i justifiquen, de forma escrita, en els
capítols IV, V i VI d’aquesta memòria, regulant el seu contingut en les Normes
Urbanístiques (Títol II) de conformitat amb el que preceptua el bloc de legalitat vigent.
A partir d’aquest conjunt de definicions, les Normes fixen de forma permenoritzada els
usos, intestinals i les condicions d’edificació del sòl urbà, dels aprofitaments i de les
mesures necessàries per a la conservació i protecció de tots i cadascun dels elements
naturals del sòl, als efectes oportuns, en zones. Així queden fixats de forma unívoca els
destins urbanístics dels esmentats terrenys.
Aquest mateix nivell de permenorització del seu destí, condicions d’utilització, etc.
assoleixen els sòls que les Normes reserven per als sistemes generals i locals, sigui quin
sigui el tipus de sòl en el que es situen.
18