NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DE BREDA

Ajuntament de Breda
5. QUANTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA
Normes Subsidiàries de Planejament
Text Refós 2006
En els fulls adjunts es presenta una relació detallada de les quantificacions escaients per
a una correcta valoració de la proposta de planejament.
El primer quadre presenta el sostre potencial del nucli urbà, desglossant aquest en les
zones d’edificació tancada i d’edificació oberta i amb referència directa al nombre de
plantes edificables.
El còmput d’habitatges en les zones tancades es fa mitjançant el càlcul del sostre
edificable en aplicació al límit de la normativa, es descompta la planta baixa, normalment
destinada a usos terciaris o de magatzem i el resultat es divideix per la quantitat de 125
m2, quantitat bruta necessària per a la construcció d’un habitatge per a les condicions de
vida actuals.
En les zones d’edificació oberta, el càlcul del potencial d’habitatges es fa mitjançant el
còmput de la quantitat màxima de parcel·les possibles en aplicació de la normativa.
El producte del nombre d’habitatges possibles al nucli urbà per la quantitat de 3,5
habitants per habitatge, segons estàndards demogràfics actuals ens dóna un total de
10.513 habitants, que es la màxima població possible dins l’àmbit del nucli urbà en
aplicació d’aquesta normativa.
Aquest valor és el que ens fixa la quantitat d’espai lliure mínim a disposar a la població
dins el perímetre del sòl urbà, que és de 52.565 m², valor que prové de multiplicar els 5
m² de sòl lliure que especifica el Reglament de Plantejament, en el seu article 25 c,
superat pel planejament projectat tal com es justifica en el quadre descriptiu dels espais
lliures i de domini públic així com la forma d’obtenir-lo.
En els quadres comparatius anteriors al descrit en l’anterior paràgraf, es pot apreciar
com la previsió actual al nucli urbà, 10.524 habitants, depassa la prevista en l’anterior
planejament, si bé es millora la densitat, 118 habitants per hectàrea davant dels 135
anteriors, degut a la proliferació de nous espais lliures procedents de les operacions
urbanístiques previstes.
El sòl urbanitzable, gràcies al seu funcionament autònom en la generació d’espais lliures
permet assolir uns estàndards molt correctes en les seves previsions, així mateix
facilitaran la gestió en el nucli urbà, pel fet de la cessió del 10% d’aprofitament mig a la
comunitat.
Les operacions de sòl industrial, ja siguin al sòl urbà com a l’urbanitzable, permeten
garantir un procés de creixement equilibrat quan a llocs de treball per habitatges
previstos, ja que el sostre industrial orientatiu és d’unes 143 parcel·les, és a dir, 143
centres de producció als que aplicant un estàndard de 15 treballadors per indústria, el
sostre potencial de llocs de treball industrial és de 2.145 que juntament amb les
possibilitats industrials del nucli urbà, justifiquen el potencial de població.
22