IUGOSLÀVIA: Marko Hren, Srdjan Dvornik, - MOC - Barcelona

10 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANTLA GUERRA MOCADOR 25
EL GRAN FRACÀS DEL RAONAMENT
PACIFISTA OCCIDENTAL: PENSAR
LOCALMENT, ACTUAR
GLOBALMENT
Us fem arribar la traducció d'aquesta article
de Marko Hern on exposa la seva anàlisi
sobre la crisi a l'antiga lugoslàvia i fa un
ràpid repàs del procés que conduí Eslovènia
a la independència. Us voldríem proposar
un simple tal vegada un mica frívol
exercici. Quan llegiu el capítol "Una mica
d'história" intenteu superposar-si la memòria
us ho permet- el període de transició d'aquí
als anys setanta i hi trobareu una notable
LES RAONS
En aquest article vull presentar els
següents arguments:
1. No tan sols s'haurien de qüestionar
seriosament els principis de sobirania
dels Estatsid'inviolabilitatde les fronteres
sinó que fins i tot haurien de concebre's
com la causa principal que alimenta els
conflictes, les guerres i el sofriment humà.
2. En les anàlisis de la crisi iugoslava, en
prou feines hi ha cap referència al poder
militar. La indústria militar i la pròpia
instituciómilitar són les causes principals
d'aquesta guerra. Sense qüestionar
seriosament el per del poder militar -
institució central d'un estat "sobirà"- és
estèril tota discussió sobre un ordre
mundial més pacífic. El discurs dels
nacionalismes idels interessos nacionals
no éssuficient per explicar l'enfrontament
a lugoslàvia, fins i tot és incorrecte. La
falta d'una anàlisi de tipus antimilitarista
ha contribuït en gran mesura al fracàsde
ladiplomàcia internacional en els Balcans.
L'Exèrcit iugoslau erala sèptima república
de lugoslàvia. Un poder autònom i un
protagonista de primer ordre en totes les
guerres iugoslaves.
3. Hem de repensar el concepte de
civilització occidental i el "pensament
pacifista occidental". Europa ha
d'admetre que no juga i que no hauria de
jugar al paper de líder de la civilització
humana. Els principals problemes de la
humanitat -imperialisme, complexes
militar-industrials, explotació, racisme,
destrucció ecològica- són tots filis de la
mateixa civilització occidental que vol
ser il.luminada i progressiva. La
celebració del V Centenari, les cruentes
guerres del sud d'Europa, l'augment del
racisme i el desinterès davant la gana a
Somàlia són raons per repensar la
civilització occidental.
Les conclusions amb les que es podrà
trobar el lector són:
1. La llei internacional hauria de
fonamentar-se sobre el principi de
sobirania-protecció dels Estats- tan sols
mentre l'Estat sobirà respecti els drets
humans. Quan es violen els drets
humans, lacomunitat internacional hauria
de donar prioritat a la protecció de la
sobirania de les persones sobre la
ciutadania de l'Estat.
2. Hauríem d'incloure en l'agenda
internacional assumptes tan importants
com la necessitat d'una desmilitarització
radical, el control internacional sobre els
exèrcits nacionals o l'abolició d'aquests
exèrcits i la conversió de les indústries
militars.
3. La civilització occidental ha de trobar
se d'igual a igual amb la civilització
islàmica, àrab, indígena americana,
africana o de l'extrem orient per ser
capaç d'aprendre, compartir, tolerar i
cooperar superant l'actitud imperialista
dajudar" i "ensenyar".
NO HI HA COMENTARIS
"Tal vegada, hem arribat a un punt de
l'evolució ètica psicològica de la
civilització occidental on mai podran
similitud. Sortint de la dictadura es pot
emprendre el camí de la reforma o de la
ruptura. L'opció de la reforma la coneixem
prou -amb un 23-F, per exemple-. Els
eslovens optaren, però, per una ruptura que
comportà enfrontaments militars que
duraren una setmana i que, finalment
alliberats, els hi permeté realitzar una
depuració a fons del vell sistema.
tolerar-se violacions massives
deliberades dels drets humans". Això
és el que, en aquells moments Secretari
General de les Nacions Unides, Pérez de
Cuéllar declarava tan sols uns mesos
abans de que lintolerable" esclatés en
el creuament de camins entre Brusel.les,
Roma, Viena, Budapest iAtenes... l quan
lintolerable" va ser reconegut com a tal,
el mateix Secretari General declarà "no
hi ha comentaris" en ser preguntat
sobre els successos a l'antiga lugoslàvia
l'agost de 1991.
"No hi ha comentaris. És un problema
intern de lugoslàvia" va ser la resposta
general durant el període de destrucció
de lugoslàvia. Tot i així, encara hi ha
observadors que defensen amb
vehemència que el reconeixement
d'Eslovènia, Croàcia i Bósnia és l'origen
de la destrucció i la guerra.
s'escandalitzen pel paper que va jugar
Alemanya en aquest procés. Es podria
argumentar el contrari. L'absència del
reconeixement del dret
l'autodeterminació esperonà les guerres
d'Eslovènia i Croàcia (el cas de Bósnia
és diferent per múltiples raons, sobre tot
perquè té molt a veure amb la inèrcia
d'una guerra desplegada en tota Croàcia
i amb un Exèrcit iugoslau que va haver de
fugir" de Bósnia). Avui, exactament la
mateixa cadena d'esdeveniments es
repeteix en el cas de Kosovo -un
assumpte intern de Sèrbia o l'espoleta
de la guerra transbalcànica-. El principi
secret de la sobirania de l'Estat iugoslau
ha prevalgut sobre els drets humans en
l'il.luminat pensament polític occidental.
Les actituds d'ignorància i el suport
esbiaixat a l'Estat iugoslau per part de