IUGOSLÀVIA: Marko Hren, Srdjan Dvornik, - MOC - Barcelona

4 LA INSUBMISSIÓ A DEBAT MOCADOR 25
COM VEIEM LA SITUACIÓ
NOTES PER AL DEBAT DE LA
INSUBMISSIÓ
Al nostre entendre en aquests moments
no es pot fer un altre debat de la situació
de la insubmissió sinó és de manera
positiva, que no vol dir triomfalista, ni
gloriosa, ni sense problemes, però sí cal
situar el que avui, després de quatre
anys, marca la paraula insubmissió.
-
Hem d'entendre la campanya de la
insubmissió com una campanya
consolidada, ja que:
Després d'aquests quatre anys hem
aconseguit mantenir un pols (amb alts i
baixos) amb el govern i els militars.
- El moviment ha aconseguit mantenir la
seva desobediència civil en elconjunt del
moviment després de tota la repressió i
les maniobres del govern:
empresonament selectiu, campanya de
criminalització de la insubmissió,
engegada de la nova llei del servei
militar...
- Cal evidentment parlar del número
d'insubmisos, que en aquests moment
toca la xifra entorn dels 4000. Aixà, fent
una divisió inexacte, suposaria mil
insubmisos per any, malgrat totes les
traves comentades anteriorment.
Aquestes dades demostres que s'ha
mantingut el Ilistó ique encaraque durant
l'any 92 aquesta xifra ha baixat una mica,
depenent de la realitat en concret de
cada nació, es pot fer un balanç general
de manteniment.
-Quan parlem decampanya consolidada,
parlem també des de la insubmissi6 com
una campanya i una lluita amb iniciativa
del 89 fins ara. Ens expliquem: al 89 van
ser 57 insubmisos els que van agafar la
iniciativa i van posar els militars i el
govern en la corda fluixa, manifestant la
seva desobedièhcia civil a la mili i a la
PSS. Ara, al 93, som 4000 els que
continuem fent-ho, i no tant perquè
siguem nosaltres la seva angoixa política
més gran, sinó perquè és un problema
que se'ls va degenerant en altres tipus
de conviccions més profundes i que ells
fins ara no han pogut aturar. L'única via
per on ho han intentat és en la repressió,
una repressió a la que s'han vist obligats
des del primer moment selectivament i
no generalitzada com haguessin volgut.
Per tant, la repressió selectiva és un greu
problema que ha enfrontat i que avui
encara més ha de respondreel moviment,
però no es pot entendre sinó com a
producte de la gran escletxa que el
moviment ha obert amb la insubmissió.
NO TOT HO FEM TAN BÉ
Evidentmentcaldedicar esforços ireflexió
a resoldre els reptes que avui tenim amb
la campanya. Abans parlàvem d'un pols
que tenia alts i baixos. En aquest sentit
durant gran part del període del 92
hauríem de situar un greu problema: la
pèrdua de presència, mobilització i
activitat del moviment per exemple aquí
a Catalunya. Aixà ens ha fet perdre la
iniciativa política a l'hora d'engegar
projectes i hem perdut la confiança i
seguretat en nosaltres mateixos i
mateixes. Això ha repercutit i ens ha fet
creure que era el govern qui estava
agafant la iniciativa, quan en realitat no
era així, encara que sí que acusàvem un
gran cansament producte d'una lluita
Ilarga.
Aquesta reflexió explicaria una part del
silenci amb què últimament ens tracta la
premsa i els mitjans de
l'altre part evidentment té a veure amb el
pes de les forces vives.
En aquests moment creiem que podem
parlar de tot això com d'una etapa
anterior,ja que ara hi ha símptomes clars
de recuperació, amb uns ritmestranquils,
reflexionats i imaginatius, que intenten
recuperar aquesta iniciativa i la força de
convocatòria pública. Això ho fem a poc
a poc: resposta als judicis, campanya
quart aniversari, iniciatives per engegar
el treball de base, etc.
UNA GRAN AVANÇADA EN LA
REPRESSIÓ SELECTIVA
Ésaixí com podríemconsiderarl'augment
"descarat" del número de judicis i també
de companys empresonats.
Això ens planteja un gran repte al qual
hem de saber respondre, ja que l'objectiu
de la insubmissió mai no ha estat acabar
a la presó, ni molts ni pocs i ni molt ni poc
temps.
Aquest augment de judicis és
desproporcionat segons la zona, com ho
són també les sentències que hi ha, de
tota mena. El que sí és cert és que hem
passat a un augment del número de
presos bastantpreocupant i que ha creat
o està creant una situació en alguna gent
de sensació d'impotència i resignació.
Però aixe, és el contrari del que hem de
fer. En aquests moments i després de
reflexionar col.lectivament el conjunt del
moviment antimilitarista hem d'intentar
aturaraquesta repressió ilimitar al mínim
els seus efectes.
AL RESPECTE DE LA PROPOSTA
D—INSUBMISSIÓ, REPRENEM LA
INICIATIVA", I DE LES SEVES
POSSIBLES ALTERNATIVES
Havent valorat la proposta de campanya
del MOC, hem optat pels següents punts
com els més importants:
que aquesta proposta respon al
- Creiem
pressentiment que el SMO és a punt de
desaparèixer, i la fi d'aquesta campanya
éscrear a l'opinió pública la sensació que
aquest desenllaç és fruit de la postura de
força que a continuació s'explica en el
text (publicat al MOCADOR 24).
- L'homogenització dels judicis per mitjà
d'un mateix escrit de defensa i advocats
d'ofici, intentant convertir-los en simples
tràmits.
-
La renúncia a la Ilibertat condicional
dels insubmisos amb penes inferiors a
un any i la seva posterior ocultació fins
aconseguir el número necessari (50) per
fer una presentació col•ectiva.
- La
ocultació dels insubmisos
condemnats a penes superiors a un any
fins arribar a un número considerable per
realitzar una presentació collectiva junt
amb els insubmisos que renuncien a la
Ilibertat condicional.
Tot aixà amb l'objectiu de forçar un
empresonament massiu que forçaria el
govern a donar una resposta a la situació
creada.
- La
coordinació dintre de les presons
dels insubmisosper organitzar mogudes,
com una vaga de fam, que pogués forçar
el govern a prendre una decisió favorable
al moviment.
Hem arribat a la conclusióde la inviabilitat
de la proposta del MOC pel següent:
- Nosaltres,
com a MILI-KK, som bastants
escèptics/ques davant la imminent
desapariciódel SMO que insinua el MOC.
Pere> si així fos creiem que hem de
demostrar la nostra influència en les
decisions que, a propòsit, prengui el
govern per mitjà d'un esforç per
augmentar el coixí social ino per mitjà de
la persecució de l'empresonament del
major nombre possible d'insubmisos.