IUGOSLÀVIA: Marko Hren, Srdjan Dvornik, - MOC - Barcelona

MOCADOR 25 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA 15
L'ALTERNATIVAAL PLA VANCE
OWEN?
En aquests darrers mesos l'ofensiva política
per trobar una sortida a la guerra a Bósnia
Herzegovina (BH) gira al voltant del pla de
pau Vance-Owen. En el moment de redactar
aquestes línies sembla que tothom l'accepta
tret de les milícies sèrbies a BH. Fins i tot el
President de Sèrbia, Slobodan Milosevic,
Hi ha diverses raons per les quals el pla
Vance-Owen no aconseguirà ni tan sols
veure complides les seves modestes
expectatives, si mai s'arribés a portar a
terme:
*
Les deu províncies es basen en un
criteri de majoria ètnica, "corregir per un
altre criteri igualment inacceptable de
guanys militars.
*
No hi ha cap disposició real i efectiva
que pugui evitar les persecucions i
destrosses ètniques (no faig servir la
paraula "neteja") de les minories dintre
de les províncies, per no parlar de les
garanties d'un retorn segur dels refugiats.
*No hiha cap disposició que eviti l'annexió
-
de províncies ètnicament relacionades
per la qual cosa es podrien crear uns
estats ètnics dintre de l'estat- ni cap que
previngui conflictes armats entre les
províncies ètnicament diferents, ja que
les tropes internacionals només
controlaran les fronteres exteriors durant
el període transitori.
*
La proposta es refereix tan sols a la
desmilitarització i no esmenta el
desarmament, la qual cosa possibilita
una senzilla "desmilitarització" en
reconvertir els militars en policies: això
és precisament el que ha passat en les
àrees de Croàcia protegides per l'ONU.
*No es diu res dels previstos rapportsde
force (relacions de força) entre les forces
de policia de les diferents províncies, la
qual cosa seria necessària per prevenir
l'ús de forces policials en possibles
conflictes armats interprovincials.
*
Encara que és bo que la dissolució dels
exèrcits ètnics, les milícies i els grups
paramilitars tingui un contrapès en la
desmilitarització de l'estat mateix de BH,
aquest principi de contrapès no es
respecta pelque fa a la força policial. Per
aquest motiu els mediadors
internacionals no van ser capaços de
contestar preguntes tan senzilles com:
Qui vigilarà el Palau Presidencial?" o
"Qui protegirà les fronteres exteriors de
BH?"
DESMEMBRAMENT
El resultat previst pel pla Vance-Owen
seria un desmembrament de BH segons
criteris ètnics. EL problema, però, no és
que "recompensi el/s agressor/s", sinó
que proporciona un marc legal per a la
continuació de la violència. Això és fruit
d'unes assumpcions errònies: primer,
que la guerra es pot aturar arribant a una
solució política (com seria la constitució
d'un futur estat de BH). Ben al contrari,
però, només aquelles persones que no
veuen la seva vida ni la seva seguretat
amenaçades poden decidir una solució
política estable i a llarg termini.
Es tracta amb els actuals líders com si
fossin interlocutors acceptables en la
recerca de solucions polítiques
duraderes, encara que la seva situació
de lideratge no es basi en cap tipus de
procediment polític, i molt menys
democràtic. Fins i tot encara que ens
oblidéssim per un moment de que alguns
d'ells tenen molts números per ser
candidats d'un futur tribunal per a crims
de guerra, el fet és que senzillament el
seu poder actual no pot ser qüestionat
per la gent que pretenen representar.
Les propostes de la Conferència de
Ginebra no tan sols són insuficients per
aturar la guerra i oferir una solució real,
sinó que estan causant de manera directa
l'actual espiral de guerra; però aquest
cop amb els (para)militars croats com a
enemics de BH.
UNA FORÇA MILITAR NO POT
ACABAR AMB LA GUERRA
Llavors, que espor fer? intervenció
militar massiva, l'única cosa que sembla
capaç de vèncer els agressors serbis i
els més silenciosos conqueridors croats
pressiona perquè s'acati la proposta. Però,
és que ha estat mai factible que el pla de pau
Vance-Owen portés la pau a la regió? Srdjan
Dvornik, membre de la Campanya Contra la
Guerra de Zagreb, analitza les mancances
del pla i proposa un model alternatiu per a la
intervenció.
delterritori de BH? Deixem-ho clar d'una
vegada: una força militar no pot posar
realment fi a la guerra. Els militars no
poden posar pau enmig d'un conflicte
ètnic on els invasors i els agressors no
venen principalment de fora.
És pràcticament impossible distingir les
tropes militars de les paramilitars, i l'alt
nivell d'identificació ètnica fa molt difícil
separar els civils dels militars.
Fins i tot en el cas de que assumíssim
que unes forces internacionals
suficientmentfortes no tindrien problemes
a l'hora d'atacar les forces sèrbies, hi ha
la qüestió de com es podria fer això
sense enemistar-se amb els civils de la
mateixa filiació ètnica. Les forces
internacional haurien de lluitar casa per
casa i poble per poble, sense saber si
estan lluitant amb diverses bandes
armades o si estan trobant resistència
per part de civils (la majoria d'ells també
armats).
Els militars, com sempre, en no tenir
mitjans polítics per actuar, intentarien
separar la població civil dels combatents
castigant aquells que ajudin els que
combaten, i començant així el cercle
viciós de repressió i resistència. Al final
acabarien sent menyspreats i haurien de
lluitar virtualment contra tot un grup ètnic,
que és precisamentallò que havien vingut
a aturar.
EL RESTABLIMENT DE LA
NORMALITAT
Al final del dia tindríem el mateix
problema: el de com restablir les
condicions per a que tota la població,
sigui de l'ètniaque sigui, puguin viure l'un
amb l'altre sense haver de tornar a
redibuixar el mapa. El problema no es
pot solucionar amb canons o tancs, sinó
amb una assistència administrativa civil