22.04.2013 Views

IUGOSLÀVIA: Marko Hren, Srdjan Dvornik, - MOC - Barcelona

IUGOSLÀVIA: Marko Hren, Srdjan Dvornik, - MOC - Barcelona

IUGOSLÀVIA: Marko Hren, Srdjan Dvornik, - MOC - Barcelona

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

16 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA <strong>MOC</strong>ADOR 25<br />

internacional com a arranjamenttransitori<br />

(en lloc de polític) per als propers anys.<br />

L'avantatge principal ésque no es parteix<br />

de a construcció del model polític "futur",<br />

sinó que, en comptes d'aixà, es prenen<br />

en consideració les circumstàncies<br />

actuals començant pel punt més urgent:<br />

un alto el foc i cessament de matances.<br />

Tot i aixà, les actuals circumstàncies<br />

inclouen una característica important: la<br />

condició de la gent, ja abans de la guerra<br />

molt més semblant à una massa que a<br />

una "societat civil" desprès de dècades<br />

de socialisme, no n'hi ha prou de confiar<br />

en la vigilància internacional, combinada<br />

amb acords entre les parts enfrontades,<br />

mentre s'espera que hi hagi pressió des<br />

de baix", des de la "societat civil".<br />

No hi ha res que<br />

faci de contrapès al<br />

poder actual dels<br />

senyors de la<br />

guerra. Per establir<br />

un contrapès<br />

d'aquesta mena cal<br />

desplegar un gran<br />

nombre de<br />

funcionaris civils,<br />

administradors,<br />

policia i fins i tot<br />

jutges dels quals<br />

se'n pogués<br />

disposar a l'acte,<br />

literalment tant de<br />

dia com de nit, amb<br />

l'autoritat per<br />

contenir qualsevol<br />

acte violent de<br />

manera eficaç.<br />

Què farà que els<br />

senyors de la<br />

guerra acceptin tal<br />

autoritat per sobre del seu poder? Tot i<br />

que els agressors no provenen<br />

principalment del fora, si que gaudeixen<br />

d'un recolzament extern significatiu. Per<br />

tant, tota solució comença amb el<br />

tancament de les fronteres de BH per<br />

evitar qualsevol importació de recursos<br />

bèl.lics, incloent-hi els "humans".<br />

El risc de conflicte armat obert es reduirà<br />

de forma substancial si prèviament es fa<br />

un pacte amb els governs de Sèrbia/<br />

lugoslàvia i de Croàcia (per exemple, la<br />

garantia de que s'aixecaran les sancions<br />

contra Sèrbia si accepta aquest mandat<br />

de les tropes de l'ONU).<br />

El paper d'aquesta mena de control és<br />

decisiu. El seu significat no és només<br />

directament militar, sinótambé clarament<br />

polític: una vegada s'hagin aturat els<br />

transports militars entre Sèrbia o Croàcia<br />

i les seves respectives comunitats<br />

ètniques dins de BH, això serà un enèrgic<br />

missatge per els senyors de la guerra<br />

respectius i per als seus lluitadors. Un<br />

cop se'ls hagi tallat tot suport militar<br />

veuran que més els val oblidar la idea<br />

d'unir els seus territoris amb les "mares<br />

pàtries". Aquest fet soscavarà de manera<br />

significativa la confiança que tenen en<br />

que es deixarà de castigar els crims de<br />

guerra i probablement provocarà una<br />

descomposició parcial de les unitats<br />

paramilitars actuals.<br />

CONDICIONS PER A UN ARMISTICI<br />

El segon pas és una prevenció efectiva<br />

de l'ús de tot armament pesant. Finalment<br />

s'hauria d'establir un compromís: sota<br />

aquesta pressió, isi ésque volen quedar<br />

se on són i evitar una intervenció militar,<br />

els senyors de la guerra hauran<br />

d'acceptar un armistici... Hauran de fer<br />

servir el seu control sobre els territoris<br />

conquerits perdesarmartotes les bandes<br />

armades "salvatges" (de fet estan<br />

quotidianament recolzades pels exèrcits<br />

etnics "regulars") i facilitar un control<br />

efectiu de l'alto el foc. També hauran<br />

d'acceptar eldesplegament de les "forces<br />

civils" administratives i jurídiques<br />

internacionals descrites abans, la qual<br />

cosa tindrà com a resultat en última<br />

instància una limitació del seu poder, de<br />

talforma que ja no podran ser els senyors<br />

de la vida i la mort.<br />

Sota protecció, la població no haurà de<br />

témer més violència derivada de<br />

motivacions ètniques i podrà tornar a<br />

aprendre a viure junta en una comunitat<br />

ètnicament heterogènia. En el seu<br />

moment els refugiats i els desplaçats es<br />

donaran compte de que tornar a les<br />

seves cases és prou segur (encara que<br />

laforçaadministrativa internacional haurà<br />

de fer un esforç suplementari per resoldre<br />

les probables disputes sobre propietat i<br />

d'altres). Només llavors tindria sentit<br />

pensar en una solució política que sortís<br />

des de dins, que abolís el poder basat en<br />

l'ètnia i en la delimitació territorial i que<br />

restablís la sobirania al poble de BH.<br />

REPARTIR LA CULPA NO ÉS PART<br />

DE LA SOLUCIÓ<br />

Ara no em posaré a dir qui és culpable i<br />

qui va començar la lluita. La majorpart de<br />

les agressions i la violència pot ser<br />

atribuïda als caps<br />

de l'exèrcit<br />

iugoslau, a les<br />

autoritats de la<br />

república de Sèrbia<br />

i als lídersdel Partit<br />

Democràtic Serbi<br />

de BH. Part de les<br />

responsabilitats<br />

recau en els líders<br />

de Croàcia i de la<br />

Comunitat<br />

Democràtica<br />

Croata a BH per<br />

haver conquerit<br />

territoris d'un altre<br />

estat amb la clara<br />

ambició<br />

d'annexionar-los a<br />

Croàcia. Crec de<br />

debò que no sóc<br />

massa dur en fer<br />

aquests judicis,<br />

però no tenen res<br />

a veure amb la<br />

solució.<br />

La solució que he tractat de perfilar<br />

requereix un tipus de compromís polític<br />

global que va molt més enllà del camp<br />

d'acció dels grups pacifistes i d'altres<br />

organitzacions no-governamentals. De<br />

fet no hi ha cap consens entre ells, ja que<br />

encara hi ha molta confusió respecte el<br />

pla Vance-Owen i respecte a l'habilitat<br />

de lesorganitzacions no governamentals<br />

per superar la seva impotència política<br />

en una escala transnacional. A més a<br />

més, la solució mateixa encara no és<br />

prou coneguda. Tot iaixí l'Assemblea de<br />

Ciutadansd'Helsinki iel Fòrum de Verona<br />

per a la Pau i la Reconciliació a l'Antiga<br />

lugoslàvia s'han esforçat en elaborar la<br />

solució i estan treballant en reunir més<br />

grups que hi donin suport.<br />

<strong>Srdjan</strong> <strong>Dvornik</strong><br />

Campanya contra la Guerra. Zàgreb.<br />

Extret del Peace News n2 2366.<br />

Maig 1993.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!