IUGOSLÀVIA: Marko Hren, Srdjan Dvornik, - MOC - Barcelona

MOCADOR 25 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA 17
INTERVENCIÓ: MOLTES PREGUNTES,
CAP SOLUCIÓ FÀCIL
Les discussions sobre el paper de la
comunitat internacional en les guerres de
Somàlia i de Bósnia-Herzegovina han posat
en evidència que fins i tot en cercles
pacifistes no hi ha consens sobre el tema de
si les intervencions armades són l'únic mitjà
de protecció per a poblacions amenaçades,
o si el fet d'afegir més armes a un conflicte
La qüestió de a
què diem
intervenció militar
humanitària" -ja
sigui mitjançant
l'ONU en nom de
la "imposició de
pau", o bé a través
d'altres cossos en
nom de posar fi a
les matances- és,
ara per ara, un
tema central i
polèmic per als
moviments per la
pau. En el
transcurs
d'aquest any,
desprès de les
discussions en la
reunió delConsell
al juliol, la IRG
espera emetre un
document m és
complet sobre
aquesta qüestió.
En aquest punt, però, volem anar creant
ambient i proposar algunes qüestions
per a aquells/es que fan campanya per la
pau.
La major part del debat al voltant de la
intervenció militar humanitària és
abstracta; poc clara pel que fa a qui hi
intervindria en a pràctica i quina forma
prendria la "imposició de la pau". En
conseqüència, en aquest informe
analitzem la pràctica de l'ONU -l'ens
intergovernamental global afectat_ abans
de qüestionar-nos la forma que prendria
una intervenció militar.
La IRG reconeix obertament que els
pacifistes s'enfronten amb un dilema a
l'hora de discutir sobre intervencions
militars que la gent demana per salvar
vides, per separar els bàndols que lluiten
o per protegir la gent que sofreix la
brutalitat dels senyors de la guerra. Al
mateix temps ens fa basarda un sistema
-encara que siguin de l'ONU- no fa més que
legitimar l'ús de la força. I també ens podem
preguntar: "Són efectives aquestes
intervencions". En aquest article se'ns
presenten qüestions d'un tema de discussió
de la Internacional de Resistents a la Guerra
(IRG) que més endavant continuarà sent
abordat.
d'ordre mundial que es mantingui amb la
disposició d'anar muntant intervencions
militars; considerem que els fòrums
intergovernamentals no són
desinteressats, sinó que més aviat els
veiem com a organismes dintre dels
quals hi prevalen els interessos
particulars, i advertim de que la
dependència de la intervenció militar per
si mateixa crearà més problemes que no
pas en solucionarà.
EL PAPER DE L'ONU
Tot i que altres organismes -com la
OTAN o l'Unió Europea Occidental
(UE0)- podrien tenir algun interès
institucional en portar a terme una
intervenció militar, i que d'altres de
regionals -com la Conferència de
Seguretat i Cooperació Europea (CSCE)
o l'Organització per a la Unitat Africana
(OUA)- podrien jugar-hi un paper
complementari, la
discussió es centra
en l'ONU.
L'ONU s'implica de
vàries maneres en
els conflictes, en la
majoria dels casos
d'una forma no
militar. Algunes
agències de l'ONU
tenen un historial
impressionant, però
el treball de l'ONU
en situacions de
conflicte es basa en
un plantejament
rígid i de dalt a baix.
Més aviat hi ha
tendència
soscavar les
estructures locals
més que no pas a
fomentar-les o fins i
tot legitimar-les per
a que esfacin càrrec
de la crisi; i es busquen solucions
centralitzades, per exemple a l'hora de
decidir quines rutes de subministrament
es faran servir. El codi que regeix els
procediments de l'ONU és sovint
burocràtic, més preocupat per la
seguretat del seu propi persenal que no
pas per contribuir a la pau i amb un
concepte de la responsabilitat que exclou
els que sofreixen i que, de fet, promou la
desconfiança dels refugiats. Aquesta dura
crítica es pot contrastar amb detallades
referències a l'experiència de frustrats
treballadors de l'ONU i d'Organitzacions
No Governamentals (ONG) que treballen
sobre el terreny en situacions molt
diferents.
En els últims cinc anys, l'ONU ha
incrementat de manera espectacular les
operacions de manteniment de la pau:
des de 1988 ha endegat 13 operacions
de manteniment de la pau, les mateixes
que havia endegat en els seus primers