IUGOSLÀVIA: Marko Hren, Srdjan Dvornik, - MOC - Barcelona

34 CUL DE SAC MOCADOR 25
-
FUERZAS ARMADAS? NO,
GRACIAS. Sergio Pesutic P. 128
pàgines. 1.200 ptes. Edita: Tercera
Prensa Hirugarren Prentsa, S.L
Peña y Goííi, 13, 1 20002 Sant
Sebastià (Guipúscoa)
La veritat ésque quan tenia el llibre a les
mans era amb unes espectatives que,
francament, no s'han complert. L'autor,
resident a Santiago de Xile, parteix de la
transició de la dictadura militar fins la
situació actual per reflexionar al voltant
del paper de l'Exèrcit. Un exèrcit com el
xilè que, tot i haver realitzar un cop
d'estat i instaurar un règim de terror al
llarg de gairebé vint anys, no tan sols no
ha estat depuratsinó que els seus màxims
responsables -amb Pinoxet, al davant
han conservat o millorat la seva situació.
Partint d'aquí l'autor realitza una anàlisi
més aviat superficial i enginyosa que,
honestament, no es pot dir que faci
aportacionsde consideració. Defet sobre
el paper de les Forces Armades tenim
diverses obres inspirades en una realitat
molt més propera.
Talvegada la màxima aportació del llibre
sigui la seva compaginació. Cosa que,
per altra banda, ja és habitual en l'autor.
Veieu, sinó, La Hinteligencia Militar
(sic) en la mateixa editorial. En el cas de
que parlem trobem el que seria el
contingut propi de l'obra desenvolupat
en les pàgines de la dreta, mentre les
pàgines de l'esquerra esreserven a cites,
frases i narracions curtes d'una
cinquantena d'autors. El resultat
d'aquesta distribució és que, pels no
previnguts, hom plantegi per moments
anar a canviar l'exemplar a la llibreria.
LLIBRES
#
011)
COELECCIO PERE VERGES DE BIOGRAFIES
CAIXA OL CATALUNYA
MARTIN LUTHER KING. Gerd Presler.
142 pàgines. 700 ptes. Edita Edicions
62. Col.lecció Pere Vergés de
Biografies. c/ Provença 278. 08008
Barcelona. 1990.
Històricament, dins de la no-violència,
s'ha tingut a Martin Luther King, juntament
amb Ghandi, com un dels referents. Tots
dos van tenir un paper decisiu a l'hora
d'aconseguir que els moviments
d'alliberament que encapçalaven no
enfilessin francament la via de
l'enfrontament armat. Difícilment les
seves fórmules, en un moments i
circumstàncies moltespecífics, es poden
exportar sense la imprescindible
contextualització. Però el seu esperit ha
transcendit i servit d'exemple, avui mateix
i sensesaber-ho potser, a molts idiversos
moviments.
La relació de llibres i biografies sobre
Luther King no és precisamert curta, ara
que si ens limitem a l'edició en català
l'oferta serà molt més reduïda. El llibre
en qüestió l'hauríem d'incloure en la
secció d'obres de divulgació. Un volum
que es pot llegir d'una asseguda i a un
preu dels que ja no en queden. I de fàcil
localització en llibreries atesa la
importància de l'editora. Hauríem de
lamentar, però, la traducció de l'original,
aparegut en alemany, que en alguns
passatges és de difícil comprensió.
Tal vegada un dels aspectes que més
impressiona del text és el retrat que es fa
dels EUA als anys seixanta i la situació
que vivia la població negra. Sobretot als
estats del sud on es feia més evident i
crua la discriminació. I esgarrifa tant el
fet de que es faci referència a poc més de
vint anys enrera com la sospita que les
discriminacions estructurals, tot i la
igualtat davant la llei, es mantenen avui
plenament vigents. En fi, elements per
entendre les recents explosions socials
a les ciutats nordamericanes.
ILES AmrLs
ainirúurcuts
urt_ IPACIWIISME
LES ARRELS HISTÒRIQUES DEL
PACIFISME. Sónia del Río. 32 pàg.
Edita: Col.lectiu per la Pau de Sants.
c/Olzinelles, 30. Barcelona.
La gent del Col.lectiu per la Pau de Sants
ha editat, amb la col.laboració de l'Escola
Proa, un opuscle amb un esperit
eminentment divulgatiu. Tant per
l'extensió com pel contingut ens trobem
davant d'una obra que pot ser llegida
d'una sola asseguda. De fet el nucli del
treball escentra en els moments històrics
de la Guerra de Cuba i la I Guerra
Mundial, amb una petita introducció al
davant i una reflexió final sobre el que va
comportar la Guerra del Golf i l'intent
comparatiu, per part de les potències
occidentals, de Sadam Hussein amb
Adolf Hitler.
Així, doncs, podria quedar desenganyat
qui esperés trobar en aquesta obra una
àmplia projecció històrica del que ha
estat el pacifisme al llarg dels segles
sobretot, dels darrers anys. En aquest
sentit el títol no fa gaire justícia al
contingut. Però un cop superada aquesta
possible confussió ens trobem amb una
eina útil per iniciar-se en el que va
representar el moviment contra la guerra
a finals del segle XIX i a principis del XX.
Una valoració que com a primera reflexió
planteja qüestionar-se si el moviment
per la pau, al llarg dels darrers cent anys,
ha progressat o, contràriament, ha anat
en regressió.