IUGOSLÀVIA: Marko Hren, Srdjan Dvornik, - MOC - Barcelona

1
MOCADOR 25 GUERRA ALS BALCANS: GIRA PACIFISTA 21
estaria totalment desmilitaritzat. Seria
un estat definit per la constitució com un
estat per a la connexió, no per a la
separació. Volemtenirfronteres obertes.
No veiem la possibilitat d'existència, aquí
als Balcans, d'un estat mitjançant un
exèrcit o per la força. És per això que
estem per la desmilitarització, començant
pel nostre estat i deprés convèncer els
nostres veïns que no han de tenir cap
exèrcit, ja que un com concentrats en
una zona tornaríem a tenir un conflicte.
Fóra impossible parar-lo més endavant.
MOC.- És aquesta una opinió de la
LDK o és extensible a tots els partits
albanesos?
LDK.- És comú. La
immensa majoria
dels parits pensen
així. Hi ha alguns
petits grups que no
ho creuen, però no
són rellevants. El
nostre president, a
l'exili, ja ho ha
declarat així
repetides vegades.
També ho hem
declarat davant
institucions
internacionals, com
per exemple als
copresidents de la
Conferència de
Ginebra,
moviments
pacifistes a Suècia i
a una altra sèrie
d'institucions que
treballen per la pau.
Som molt seriosos
sobre la
desmilitarització; el
nostre primer
ministreva demanar
a l'ONU començar
la desmilitarització
en aquesta regió; la
seva resposta no ha
arribat. Sabem que
ésdifícil, que és dur,
però ho hem de
provar, ho hem de
fer.
MOC.- Heu pensat que autoproclamar
vos independents ara mateix podria
ser l'excusa per començar aquí una
guerra?
LDK.- Primer de tot cal comprovar la
realitat. Aquesta realitat ens diu que el
90% de la població de Kosova és
albanesa. L'autèntic desig delsalbanesos
és tenir un estat propi, aquesta és la
realitat. Hi ha menys del 10% de serbis i
montenegrins. Nosaltres no neguem els
seus drets; la nostra constitució no els
contemplarà com una minoria en el sentit
que han estat tractades les minories a
l'antiga lugoslàvia. La constitució els
garantiràtots els seus drets, absolutament
tots els seus drets, com els dels
albanesos, inclòs el seu dreta relacionar
se a diferents nivells amb Sèrbia, perquè
nosaltresacceptem i reconeixem Sèrbia.
Estem preparats per discutir sobre això,
per assegurar els interessos serbis aquí,
tant polítics com històrics, culturals...
però no estem disposats a acceptar que
la presa de decisions del nostre futur es
faci des de Belgrad. No podem acceptar
que Belgrad decideixi per nosaltres.
Volem un estat independent que sigui
equidistant de Belgrad i Tirana. Sabem
que Tirana té interessos aquí: la meitat
de la població albanesa viu aquí, és un
interès lògic. Belgrad, amb menys de
200.000 serbis visquent aquí, hi té
interessos. No neguem aquests
interessos, però en nom d'aquests
interessos no podem acceptar que se'ns
reguli. Aquest és el nostre dret. Ara
mateix a Sèrbia hi ha moviments polítics
xenòfobs, desafortunadament, i
probablementnoacceptaranquetinguem
un estat independent. Però les nostres
organitzacions busquen forçar Sèrbia,
de forma pacífica, sense violència, en
acció no violenta. Potser pera molta gent
això resulti irreal, però de totes maneres
no veiem altres possibilitats, no volem
guerra, i és possible a través de la pau.
MOC.- Penseu que la guerra
començaria si demanéssiu a l'ONU el
vostre reconeixement com a un estat
independent?
LDK.-Sí. El govern serbi jaestà preparat.
Perquè el principal no només és Kosova
i la realitat de Kosova. El problema és
també Sèrbia i la realitat de Sèrbia i altres
realitats. El govern de Sèrbia no pot viure
sense conflictes, perquè és un govern
que va arribar al poder gràcies als
conflictes. Un cop que els conflictes
acabin tindran moltíssims problemes. Hi
ha una gran part de la població a Sèrbia
que no està d'acord amb Milosevic i la
Gran Sèrbia. Es va poder veure fa dos
dies, quan va fer
fora gairebé 200
periodistes
serbis de la TV
estatal
Belgrad. És una
impressió forta.
Com poden
estar satisfets?
És impossible.
MOC.- Quia és
la situació de la
gent jove? Van
a files? Què
està passant?
LDK.- Des del
començament
de la guerra a
Eslovènia,
Croàcia iBósnia
H e rz e g ov i n a ,
tots els joves
albanesos
rebutjaren anar
l'exèrcit,
refusaren anar a
la guerra,
s'escaparen de
la guerra, de
l'exèrcit. Van
rebutjar ser
reclutats per
l'exèrcit. És per
això que tenim
tanta gent jove
visquent ara en altres països. Cap
albanès no accepta la guerra. El primer
que vàrem pensar fou que no és una
guerrajusta, no és la nostra guerra, no és
la nostra campanya. A més sempre és
molt negatiu tenir una guerra. És per això
que nosaltres, la nostra campanya, estem
per a i en el camí de la no violència.
MOC.- Quants ho han rebutjati quants
són fora per aquesta causa?
LDK.- Tot va començar fa tres anys, o
sigui que són tres quintes. Al menys són
100.000 joves albanesos els que han
refusat.