La Font Picant: Històries del balneari de Sant Hilari Sacalm - UdG

Degut a tot això, l’organisme guanya pes, recobra forces i s’enforteix
fisiològicament 12 .
2.3. Vegetació
2.3.1. Vegetació general
La vegetació que trobem a la Font Picant és la característica dels boscos
mediterranis: alzinars, pinedes, arbres caducifolis com faigs, roures, castanyers,
etc. 13
• L’alzinar: boscos on hi ha un clar predomini de l’alzina. L’alzina és un
arbre corpulent, que pot arribar fins als vint-i-cinc metres d’alçada. El
fruit que fa és la gla. És molt resistent tant al fred com a la calor. El
sotabosc de l’alzinar és molt dens i hi trobem bàsicament arbustos i
algunes lianes.
Trobem alzinar pels voltants de la font(tot i que és un arbre que no creix
gaire bé en sòls rics en sals minerals)
• Pinedes de pi pinyer: són boscos on s’hi troba el pi pinyer. Cal dir que no
creix espontàniament, sinó que ha estat introduït a la zona per l’home. El
pi pinyer té una copa en forma de para-sol i fa unes pinyes amples i
grosses que donen pinyons comestibles.
• Fageda: Boscos on hi ha un predomini important de faigs. El faig és un
arbre molt alt, que fa que a l’interior del bosc hi hagi molta ombra i
degut a això, el sotabosc que hi trobem està format, bàsicament, només
per herbes que recobreixen el sòl. No hi ha arbustos.
• Rouredes: boscos on trobem, principalment, roures. Es distingeix entre
rouredes seques i rouredes humides. Aquestes últimes són les que hi ha
a la zona de la Font Picant, perquè creixen en vessants humides i sòls
àcids.
• A la zona que constitueix els jardins de l’Hotel trobem principalment
castanyers, un tipus d’arbre de fulla caduca(que cau a l’època del fred)
que dóna uns fruits anomenats castanyes.
12
Aguas minero-medicinales de San Hilario Sacalm. Álbum Memoria
Barcelona, 1904 Pàg. 12
13 Nova Enciclopèdia Catalana de l’Estudiant.
Volum 7. L’Univers i la Terra Pàg. 383-386
Ed. Carrogio