La Font Picant: Històries del balneari de Sant Hilari Sacalm - UdG

La telefonista
Molt amable amb tothom
Molt atenta,
Posa comunicacions.
El senyor Ramon
Molt bona vida es dóna
Se’n va a donar un tomb
I a dormir quan té son.
A fer un xic el burro
Cada dia va
Fins que sent l’esquella
Que el crida a dinar.
També en el contingut de la lletra d’aquestes cançons, es noten els aires de
tranquil·litat i passivitat que portaven els estiuejants que anaven a Sant Hilari. És
veritat que anaven a prendre les aigües, però també disfrutaven del seu temps
lliure. També hi veiem que, certament, el poble s’adaptava a les necessitats dels
estiuejants de la burgesia catalana, que creava una font d’ingressos important per
als vilatans, ja que tan els hotels i les fondes, com les botigues i també les pageses
que venien productes al mercat es veien beneficiats econòmicament si hi havia
colònies d’estiueig.