La Font Picant: Històries del balneari de Sant Hilari Sacalm - UdG

Al 1926, uns aiguats es van endur riera avall la construcció que s’havia fet
anys abans a la Font de Sant Josep, que estava envoltada d’una marquesina de
ferro(coberta situada a sobre la font, per resguardar de la pluja als hostes). 87 Un
any més tard, al 1927, l’arquitecte Pericas va fer la construcció de pedra de la font
que encara es conserva avui.
Nombrosos polítics, pintors, escriptors, eclesiàstics i militars importants van
estiuejar al balneari, entre ells el President Manuel Azaña, el pintor Ramon Casas o
Santiago Rusiñol. Aquesta situació no es va tornar a donar mai més després de
l’estiu del 1936, quan el balneari va veure com es tancaven les seves portes, degut a
l’esclat de la Guerra Civil.
4.1.3. Decadència
Després de la Guerra Civil(1936-1939), el Balneari de la Font Picant no va
tornar a obrir les seves portes al públic.
Durant aquest conflicte bèl·lic, l’edifici va ser requisat i convertit en Hospital
Militar 88 i hi portaven els carrabiners ferits perquè es recuperessin. Les aigües i el
servei d’electricitat de l’Establiment també van ser requisats(per això els soldats
també es van instal·lar a la casa de la família Ribot, al C/ Valls nº 7 de Sant Hilari,
perquè era una de les poques cases que tenia llum i aigua corrent) 89
Durant la retirada, els militars van cremar les dependències de l’Hotel i la
casa particular dels Ribot i molts documents(plànols, llibres de registres, …) del
balneari es van perdre, així com també un valuós arxiu de la família Ribot (entre
aquest, les medalles que havia guanyat l’aigua en diversos premis, etc. )
Després de la Guerra es va intentar reobrir el balneari en diverses ocasions,
però cada vegada sense èxit. A partir dels anys cinquanta, la família Ribot, veient
que cada intent de reobertura havia fracassat i que fer una reparació total de
l’edifici costaria molts diners, va desistir. 90
Farà uns deu anys aproximadament(1992-1993) que es va cedir el local a la
Generalitat de Catalunya perquè Benestar Social tingués un centre de reinserció
social per als presos que acabaven de sortir de la presó i també com a centre de
rehabilitació de molts drogaaddictes i alcohòlics. Durant la seva estada al centre,
els rehabilitats van reparar moltes coses del balneari(que estava mig destrossat):
van pintar les parets, van restaurar els mobles que estaven menys fets malbé. Però
cinc anys després de la obertura del centre, el balneari va deixar de ser centre de
rehabilitació. 91
87 Veure annex. Pàg. 49,50 Fotos 27,28,29,30
88 Veure annex. Entrevista a Esteve Vilarrassa
89 Veure annex. Entrevista al Sr. Ribot
90 Ídem Nota anterior
91 Veure annex. Entrevista Esteve Vilarrassa