La Font Picant: Històries del balneari de Sant Hilari Sacalm - UdG

1. INTRODUCCIÓ
1.1. Les aigües mineromedicinals. Què són?
L’aigua és un element indispensable per la creació i el manteniment de la
vida al planeta. Es troba en condicions naturals(rius, llacs, brolladors, pous, etc.)i
porta sals minerals, metalls i altres components químics.
Les aigües mineromedicinals són aquelles aigües naturals que, per la seva
composició química, tenen una utilitat terapèutica beneficiosa per l’organisme.
Ingerir aigua mineromedicinal en quantitats determinades i durant espais
de temps determinats (el que anomenem cures) fa que l’aigua produeixi uns
efectes a l’organisme, segons la composició especifica de l’aigua.
1.1.1. Tipus d’aigües mineromedicinals que trobem a Catalunya
Les aigües mineromedicinals que trobem als balnearis catalans i els efectes
principals que produeixen a l’organisme 1, són les següents:
• Clorurades: són aigües riques en clorurs, que tenen propietats estimulants i fan
que augmenti la secreció gastrointestinal i que augmenti la secreció de la bilis al
budell.
• Sulfatades: hi ha un predomini de ió sulfat. Són diürètiques, laxants i purgants.
Fan que hi hagi un augment d’excreció de la bilis al budell. Estan
contraindicades per les malalties inflamatòries intestinals.
• Bicarbonatades: són aquelles aigües que es caracteritzen per tenir una elevada
proporció de l’anió bicarbonat en la seva composició química. Són antiàcides,
diürètiques i antilisiàtiques(impedeixen la formació d’àcid úric). Fan que hi
hagi un augment de secreció al pàncreas.
Dins d’aquesta varietat, podem fer una sub-classificació en sòdiques, càlciques i
magnèsiques
• Ferruginoses: són aigües riques en ferro; contenen més de 5 mg/l de compostos
de ferro en solució. Són astringents( tenen la capacitat de contreure les capes
superficials de la pell, actuant com a protectors d’aquesta pell). Estan
especialment recomanades en casos d’anèmia.
1 MITJÀ i SARVISÉ, Albert,. Balnearis. Els recursos minerals de Catalunya, les aigües minerals
Generalitat de Catalunya. Departament d’Indústria , Comerç i Turisme
Barcelona, 1999, Pàg. 38-39