La Font Picant: Històries del balneari de Sant Hilari Sacalm - UdG

mare, ja que li havien hagut de suspendre la medicació de ferro tantes vegades
com ho havien intentat, ja que li produïa restrenyiment, mal d’estómac i
gastralgies.
• Stra. A.E., dona soltera, de 20 anys, resident a Barcelona. De bona estatura,
prima, morena, amb menstruació difícil i dolorosa, no té gana, presenta
digestions lentes i difícils (que en alguns casos poden portar a neuràlgia).
El 12 de juliol de 1889 es va presentar a la consulta de les termes explicant tots
els detalls anteriors i també va dir que cada dia perdia pes, es notava cansada,
disgustada i cada vegada més pàl·lida i trista.
Es va deduir que A. E. era anèmica i se li va prescriure que begués de 200 a 400
grams, matí i tarda, durant trenta dies, de l’aigua de la Font de Sta. Escolàstica.
Els resultats no podien ser més satisfactoris, ja que la malalta va recuperar el
bon color, es va engreixar i enfortir i també va notar una important millora en
la seva menstruació.
3.4.5. Casos de dispèpsia i gastràlgia
Durant aquest quinquenni(1887-1891) més de 600 malalts d’aquesta malaltia que
han fet ús del tractament hidromineral de la Font Picant.
• Sr. C.G., casat, de 42 anys, corredor de borsa, resident a Barcelona.
Feia alguns anys que el pacient patia una greu dispèpsia i, a més de patir els
símptomes propis d’aquesta, patia de marejos i vertigs, fins al punt de perdre
l’equilibri o desmaiar-se abans o després d’haver menjat.
L’home estava prim i pàl·lid, no tenia gaire força i es queixava que no podia fer
grans esforços mentals.
Un doctor de Barcelona li va recomanar les aigües de Sant Hilari i al juliol de
1887 es va presentar a la consulta i se li va receptar que prengués aigua de la
Font número 3, de Santa Teresa, en dosis d’entre ¼ i ¾ de litre al matí i a la
tarda.
El malalt aviat va començar a millorar, tenint cada dia més fortalesa a
l’estómac, regularitat en les deposicions, disminució dels eructes, desaparició
dels marejos, etc. de manera que quan es va acabar el tractament, estava
totalment recuperat i es podia dedicar a les seves ocupacions habituals.
Va tornar altres temporades successives i la seva curació va ser completament
consolidada.
• Sr. F.B.C., de 56 anys, casat, advocat, diputat provincial de Barcelona, natural
d’aquesta ciutat.
Home de temperament nerviós, pateix de dispèpsia des de fa alguns anys.
Cada temporada estiuejava al balneari per fer ús de les aigües de la Font de
Sant Joan(número 5), aconseguint cada vegada, notables resultats.
El malalt no tolerava les aigües dels altres manantials de les mateixes termes, ja
que li produïen restrenyiment, cremor a l’aparell digestiu, insomni i excitació