La Font Picant: Històries del balneari de Sant Hilari Sacalm - UdG
La Font Picant: Històries del balneari de Sant Hilari Sacalm - UdG
La Font Picant: Històries del balneari de Sant Hilari Sacalm - UdG
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>de</strong>gudament, amb l’addició <strong>de</strong> diòxid <strong>de</strong> carboni necessari per que conservés totes<br />
les seves propietats i les sals no precipitessin, per ser exporta<strong>de</strong>s a Cuba 138 , Nova<br />
York 139, Manila 140 i a altres països hispanoamericans 141.<br />
Les ampolles d’aigua picant envasa<strong>de</strong>s es transportaven amb caixes <strong>de</strong><br />
fusta 142 que contenien palla a l’interior per evitar que les ampolles es trenquessin<br />
durant el trajecte. Aquestes caixes es marcaven amb unes plantilles 143 per indicar el<br />
lloc <strong>de</strong> procedència i amb unes altres plantilles per indicar-hi la <strong>de</strong>stinació.<br />
Amb el canvi <strong>de</strong> propietaris al 1902 (la família Saleta va vendre la propietat<br />
als amos actuals, la família Ribot) es va potenciar molt més el comerç <strong>de</strong> les aigües.<br />
Un clar exemple d’aquest fet és que al 1922 es va establir un contracte amb l’illa <strong>de</strong><br />
Cuba, que donava l’exclusiva a <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong> per exportar-hi les aigües<br />
picants, i que va tenir una durada <strong>de</strong> 10 anys 144.<br />
L’envasament <strong>de</strong> les aigües es feia a la mateixa propietat <strong>de</strong> la font, en una<br />
petita planta embotelladora que hi havia a sota la casa <strong><strong>de</strong>l</strong> metge <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>balneari</strong> 145.<br />
Aquesta activitat es podia fer perquè les aigües tenien temperatures baixes<br />
(11-12º C) i gràcies a aquest fet, tenien la capacitat <strong>de</strong> retenir més gasos i com més<br />
diòxid <strong>de</strong> carboni dissolt contenien, més fàcilment es conservaven les sals minerals<br />
que hi havia dissoltes, fet que permetia po<strong>de</strong>r-les transportar a llargues distàncies.<br />
Amb els anys, es va veure que no es conservaven totes les seves propietats i<br />
per aquest motiu van <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> ser embotella<strong>de</strong>s.<br />
6.3.1.1.Consells/normes a tenir en compte per fer ús <strong>de</strong> les aigües embotella<strong>de</strong>s:<br />
Per fer ús <strong>de</strong> les aigües embotella<strong>de</strong>s, existien una sèrie <strong>de</strong> consells, normes<br />
o aspectes a tenir en compte 146 que po<strong>de</strong>m llegir tot seguit:<br />
• Totes les ampolles <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a l’exportació eren omplena<strong>de</strong>s al<br />
manantial <strong>de</strong> la <strong>Font</strong> <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Josep, perquè era l’aigua més <strong>de</strong>manada. Si<br />
s’estava interessat en fer ús <strong>de</strong> l’aigua d’algun altre manantial, s’havia <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>manar expressament a ‘Hijos <strong><strong>de</strong>l</strong> Dr. Andreu’, <strong>de</strong>spatx <strong>de</strong> les aigües<br />
137 Veure annex. Pàg. 58 Foto 46<br />
138 Veure annex. Pàg. 25 Document 30<br />
139 Veure annex. Pàg. 25 Document 32<br />
140 Veure annex. Pàg. 25 Document 30<br />
141 Aguas Medicinales <strong>de</strong> San <strong>Hilari</strong>o. Álbum Memória<br />
Edició <strong>de</strong> 1904 Pàg. 33-34<br />
142 Veure annex. Pàg. 58 Foto 45<br />
143 Veure annex. Pàg. 25 Document 31 i Pàg. 22 Document 24<br />
144 Exposició sobre la <strong>Font</strong> <strong>Picant</strong> a Can Rovira(St. <strong>Hilari</strong>)<br />
145 Veure annex. Pàg. 43 Fotos 14-15<br />
146 Aguas minerales <strong>de</strong> San <strong>Hilari</strong>o <strong>Sacalm</strong>. Gerona. España<br />
Pàg. 17-18