la planta baixa <strong>de</strong> Can Rovira 154 , un edifici on hi ha també l’Oficina <strong>de</strong> Turisme <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> i on s’hi realitzen moltes exposicions. 154 Í<strong>de</strong>m nota anterior
7. CONCLUSIONS Per acabar, po<strong>de</strong>m dir que per al poble <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong>, la construcció d’un <strong>balneari</strong> al peu <strong>de</strong> les fonts d’aigües mineromedicinals va significar un avenç molt important. Durant els anys <strong>de</strong> màxima esplendor <strong>de</strong> la <strong>Font</strong> <strong>Picant</strong>, corresponents al perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> temps en què el <strong>balneari</strong> va estar en funcionament (1881-1936), hi va haver una afluència molt important <strong>de</strong> pacients que buscaven un remei per als seus mals. Aquest fet també va significar una afluència d’estiuejants al poble i gràcies a això, <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> es va obrir a l’exterior i va créixer. Aquest creixement <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong> va ser tan a nivell urbanístic com a nivell econòmic: l’economia <strong><strong>de</strong>l</strong> poble va <strong>de</strong>ixar d’estar basada només en els treballs <strong><strong>de</strong>l</strong> camp i en l’explotació forestal, i el sector <strong><strong>de</strong>l</strong>s serveis s’hi va fer un lloc important ( es van obrir hotels i fon<strong>de</strong>s que permetien allotjar a la burgesia catalana <strong>de</strong> finals <strong><strong>de</strong>l</strong> segle XIX i principis <strong><strong>de</strong>l</strong> XX; va sorgir l’empresa d’autobusos Hispano <strong>Hilari</strong>enca, que encara avui està en funcionament. El poble, doncs, es va dinamitzar gràcies a la <strong>Font</strong> <strong>Picant</strong>; unes fonts d’aigües mineromedicinals fre<strong>de</strong>s, alcalines (tenen un pH aproximat <strong>de</strong> 7), carbòniques, bicarbonata<strong>de</strong>s mixtes i ferruginoses que tenen la capacitat <strong>de</strong> guarir malalties com la litiasi (mal <strong>de</strong> pedra), la colelitiasi, la gota, l’anèmia i clorosi o la dispèpsia i gastràlgia. Com hem pogut comprovar a l’anàlisi que hem realitzat <strong>de</strong> les tres fonts que encara es conserven <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>balneari</strong> <strong>de</strong> la <strong>Font</strong> <strong>Picant</strong> (la <strong>Font</strong> <strong>de</strong> St. Josep, la font <strong>de</strong> <strong>Sant</strong>a Escolàstica i la font <strong>de</strong> Sta. Teresa), la seva composició química no s’ha vist alterada amb el pas <strong><strong>de</strong>l</strong> temps i per tant, aquestes aigües encara avui conserven les seves propietats mineromedicinals i , com a conseqüència, encara tenen la capacitat <strong>de</strong> guarir totes aquelles malalties que curaven fa vint anys. L’avenç en la medicina, però, ha fet que aquest remei natural hagi estat substituït per altres mèto<strong>de</strong>s més ràpids ( però no per això més eficaços) com són els medicaments. Així doncs, la <strong>Font</strong> <strong>Picant</strong> ha <strong>de</strong>ixat un important llegat històric i cultural al poble <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong>: <strong>de</strong> l’embotellament <strong>de</strong> les aigües picants se’n <strong>de</strong>riva l’embotellament i exportació a arreu d’unes altres aigües <strong><strong>de</strong>l</strong> poble, les <strong>de</strong> la <strong>Font</strong> Vella (que constitueix una part molt important <strong>de</strong> l’economia actual <strong>de</strong> la vila); d’aquella afluència <strong>de</strong> gent que anava a prendre l’aigua, se n’ha <strong>de</strong>rivat el turisme actual en el què els estiuejants busquen la tranquil·litat i repòs que els ofereix <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> i l’allunyament <strong><strong>de</strong>l</strong>s sorolls, la contaminació i l’estrès <strong>de</strong> les ciutats; d’aquells primers hotels creats per tal d’allotjar a la burgesia <strong>de</strong> principis <strong><strong>de</strong>l</strong> segle XX se n’ha <strong>de</strong>rivat el sector hoteler actual <strong><strong>de</strong>l</strong> poble, i també, d’aquella xarxa <strong>de</strong> carreteres que es va construir per facilitar l’accés a <strong>balneari</strong> encara es conservava fins fa ben poc (quan es va construir l’Eix Transversal). És difícil que el <strong>balneari</strong> pugui tornar a funcionar com abans, perquè s’ha intentat reobrir moltes vega<strong>de</strong>s i no hi ha hagut èxit. <strong>La</strong> reobertura costaria molts
Change language