La Font Picant: Històries del balneari de Sant Hilari Sacalm - UdG

6. FENÒMEN SOCIAL: “PRENDRE L’AIGUA”
6.1. En què consistia prendre l’aigua?
Els pacients que acudien al balneari de la Font Picant per guarir-se de les
seves malalties, anaven a prendre l’aigua.
Primer de tot, eren visitats pel metge director del balneari, que tenia el seu
despatx 121 a la propietat de la Font Picant. En aquest despatx, el metge disposava
del material necessari per poder visitar els seus pacients. 122
La visita consistia en una revisió i una anàlisi d’orina 123 i, segons els
resultats que s’obtenien, el metge prescrivia al pacient unes aigües o unes altres.
Se’ls lliurava un tiquet 124 que servia per controlar les dosis d’aigua que els
pertocaven cada dia. També se’ls donava un altre tiquet 125 que servia d’ajuda als
encarregats del balneari per controlar les tandes d’aigua quan hi havia molta
afluència de gent als manantials.
“Prendre l’aigua” consistia en ingerir les dosis d’aigua de la font que el
metge havia prescrit al pacient 126 dues vegades cada dia, i cada dia que passava,
s’anava augmentant la dosi que s’havia de prendre.
El tractament podia durar nou dies(les novenes, que calia que es repetissin
dues o tres vegades durant l’any) o vint-i-un dies(les vintenes, que no calia que es
tornessin a repetir durant la resta de l’any).
Un cop acabat el tractament, el metge tornava a visitar el pacient i
comparava els nous resultats de l’exploració amb els que havia obtingut en la
primera visita 127(que tenia guardats en la fitxa clínica 128 del pacient).
Això va anar d’aquesta manera durant tots els anys que el balneari va estar
en funcionament(1881-1936). Posteriorment, els estiuejants que anaven a Sant
Hilari i que volien prendre les aigües, ho podien fer per seu compte, desplaçant-se
des del poble fins a les fonts en un autobús de la companyia Hispano Hilarienca
que realitzava aquest trajecte dues vegades al dia 129 . En aquesta època(després de
la Guerra, durant la dictadura), els estiuejants ja no es podien allotjar a l’Hotel
Martin(ja que estava tancat) i s’allotjaven al poble, en hostals, fondes 130 o cases
particulars que llogaven habitacions.
121 Veure annex. Pàg. 43 Fotos 14-15
122 Veure annex. Pàg. 56 Foto 43
Pàg. 57 Foto 44
Pàg. 60 Fotos 50-51
123 Exposició sobre la Font Picant a Can Rovira
124 Veure annex. Pàg. 14 Document 9
125 Veure annex. Pàg. 15 Document 11
126 Exposició sobre la Font Picant a Can Rovira
127 Ídem Nota anterior
128 Veure annex. Pàg. 14 Document 10
129 Veure annex. Entrevista a Anna Palou. Pàg. 63
130 Ídem Nota anterior