La Font Picant: Històries del balneari de Sant Hilari Sacalm - UdG

• Carbòniques: són aigües gasoses que contenen dissolt diòxid de carboni.
També són anomenades aigües picants. Fan que hi hagi un augment de la
gana(sempre que es prenguin mitja hora abans dels àpats), fan que hi hagi un
augment de l’absorció de nutrients al duodè, fan que hi hagi un augment de la
secreció de clorhídric a l’estómac.
• Litíniques: són aigües que conten una quantitat de liti superior a 1 mg/l.
Prevenen l’aparició de càries a les dents.
• Sulfuroses: són aigües que es caracteritzen pel seu contingut reduït en sofre.
• Sulfhídriques: contenen àcid sulfhídric dissolt. Aquest gas fa que tinguin una
olor molt peculiar i desagradable que fa que a vegades, per aquest motiu,
siguin conegudes com a aigües pudoses.
1.2. Breu evolució històrica de l’ús de les aigües medicinals
En totes les civilitzacions apareix l’aigua com a un element essencial per
al desenvolupament i la supervivència: per beure-la, com a mesura d’higiene, etc.
Tales de Milet(aprox. 624-546 aC), un dels savis de Grècia, creia que l’aigua
era l’Arkhé(el primer principi de la realitat, allò del qual totes les coses estan
formades) i això ja demostra que per als grecs, l’aigua era un element essencial.
La civilització romana ha estat, segurament, la que més ús ha fet de les
aigües mineromedicinals. Van ser els romans els que van introduir els banys i les
termes a Hispània, de les quals se’n va fer un gran ús en aquella època.
Durant diversos moments de l’Edat Mitjana, el termalisme a la Península
Ibèrica va entrar en èpoques de crisi i es va poder conservar gràcies a la presència
de sarraïns i jueus, que van ser els encarregats de mantenir-lo perquè no es perdés.
A partir del segle XVI, a Europa hi ha un ressorgiment de les termes
romanes i trobem l’origen del balnearis europeus. Aquest fenomen va arribar a
l’Estat Espanyol al segle XIX i a partir d’aquest moment, va viure una època de
gran esplendor que va anar minvant gradualment.
Les següents poesies reflecteixen els alt -i- baixos que va tenir el termalisme
a la Península en diversos moments de la història:
¿Es pecado entrar en los baños?
Solían usar en Castilla
Los señores tener baños,
Que mil dolencias y daños
Sanaban á maravilla;
Y pues hay tan pocos de ellos,