La Font Picant: Històries del balneari de Sant Hilari Sacalm - UdG
La Font Picant: Històries del balneari de Sant Hilari Sacalm - UdG
La Font Picant: Històries del balneari de Sant Hilari Sacalm - UdG
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
• Carbòniques: són aigües gasoses que contenen dissolt diòxid <strong>de</strong> carboni.<br />
També són anomena<strong>de</strong>s aigües picants. Fan que hi hagi un augment <strong>de</strong> la<br />
gana(sempre que es prenguin mitja hora abans <strong><strong>de</strong>l</strong>s àpats), fan que hi hagi un<br />
augment <strong>de</strong> l’absorció <strong>de</strong> nutrients al duodè, fan que hi hagi un augment <strong>de</strong> la<br />
secreció <strong>de</strong> clorhídric a l’estómac.<br />
• Litíniques: són aigües que conten una quantitat <strong>de</strong> liti superior a 1 mg/l.<br />
Prevenen l’aparició <strong>de</strong> càries a les <strong>de</strong>nts.<br />
• Sulfuroses: són aigües que es caracteritzen pel seu contingut reduït en sofre.<br />
• Sulfhídriques: contenen àcid sulfhídric dissolt. Aquest gas fa que tinguin una<br />
olor molt peculiar i <strong>de</strong>sagradable que fa que a vega<strong>de</strong>s, per aquest motiu,<br />
siguin conegu<strong>de</strong>s com a aigües pudoses.<br />
1.2. Breu evolució històrica <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong> les aigües medicinals<br />
En totes les civilitzacions apareix l’aigua com a un element essencial per<br />
al <strong>de</strong>senvolupament i la supervivència: per beure-la, com a mesura d’higiene, etc.<br />
Tales <strong>de</strong> Milet(aprox. 624-546 aC), un <strong><strong>de</strong>l</strong>s savis <strong>de</strong> Grècia, creia que l’aigua<br />
era l’Arkhé(el primer principi <strong>de</strong> la realitat, allò <strong><strong>de</strong>l</strong> qual totes les coses estan<br />
forma<strong>de</strong>s) i això ja <strong>de</strong>mostra que per als grecs, l’aigua era un element essencial.<br />
<strong>La</strong> civilització romana ha estat, segurament, la que més ús ha fet <strong>de</strong> les<br />
aigües mineromedicinals. Van ser els romans els que van introduir els banys i les<br />
termes a Hispània, <strong>de</strong> les quals se’n va fer un gran ús en aquella època.<br />
Durant diversos moments <strong>de</strong> l’Edat Mitjana, el termalisme a la Península<br />
Ibèrica va entrar en èpoques <strong>de</strong> crisi i es va po<strong>de</strong>r conservar gràcies a la presència<br />
<strong>de</strong> sarraïns i jueus, que van ser els encarregats <strong>de</strong> mantenir-lo perquè no es perdés.<br />
A partir <strong><strong>de</strong>l</strong> segle XVI, a Europa hi ha un ressorgiment <strong>de</strong> les termes<br />
romanes i trobem l’origen <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>balneari</strong>s europeus. Aquest fenomen va arribar a<br />
l’Estat Espanyol al segle XIX i a partir d’aquest moment, va viure una època <strong>de</strong><br />
gran esplendor que va anar minvant gradualment.<br />
Les següents poesies reflecteixen els alt -i- baixos que va tenir el termalisme<br />
a la Península en diversos moments <strong>de</strong> la història:<br />
¿Es pecado entrar en los baños?<br />
Solían usar en Castilla<br />
Los señores tener baños,<br />
Que mil dolencias y daños<br />
Sanaban á maravilla;<br />
Y pues hay tan pocos <strong>de</strong> ellos,