La Font Picant: Històries del balneari de Sant Hilari Sacalm - UdG

Criats 3,5 pta. 8 pta.
*Els àpats en taula rodona eren els àpats que es servien al menjador comunitari.
*Al restaurant, cada hoste podia disposar d’una taula individual per ell.
*Els suplements es compten per persona i dia.
*Els criats disposen de menjador propi.
*Els criats han de pagar el preu normal de l’habitació més el suplement.
*Els nens més grans de quatre anys d’edat paguen tarifa complerta.
A l’Àlbum- Memòria del Balneari 106 podem llegir que a l’Hotel no hi havia
diferència de classes, sinó que el preu que pagaven els hostes era en funció de la
situació de l’habitació i del lloc on volien que se’ls servís el menjar.
A la taula anterior, podem observar que a partir de l’any 1915 hi ha un
augment de 2 pessetes en el preu de les habitacions i un augment de 4,5 pessetes
en la tarifa fixa(habitació + àpat), segons el nombre de criats que portaven.
4.3. Viatge fins al balneari
El transport era un factor molt important a tenir en compte quan les
aigües picants es van donar a conèixer. Pels verals de la Font Picant 107 no hi
havia carretera i s’hi havia d’arribar amb l’ajuda d’ases i mules a través de
camins que seguien el curs de la riera d’Osor.
Per a un malalt que es desplaçava des de Barcelona per anar a fer un
tractament amb aigües mineromedicinals, el viatge era un suplici, es feia etern,
però era un sacrifici que s’havia de fer si es volia gaudir de més bona salut.
A partir del moment en què les comunicacions van millorar i al 1862 108 el
tren va poder arribar fins a la ciutat de Girona, també hi va haver una important
millora en els viatges fins a la font: el recorregut entre la ciutat de Barcelona i el
poble d’Hostalrich(on hi havia estació de tren) es podia fer en tres hores i des
d’aquest últim fins a la vila de Sant Hilari Sacalm, només calien tres hores més de
viatge amb diligències.
Respecte als horaris d’aquests viatges, cal dir que de l’estació de Barcelona
en marxaven dos trens cada dia. El primer partia a les cinc de la matinada i
arribava a l’estació d’Hostalrich a les vuit i des d’aquesta localitat, es podia agafar
una diligència en direcció a Sant Hilari, la qual arribava a les onze del matí. El
segon tren, sortia de Barcelona a la una del migdia i com que el viatge fins a
106 Ídem Nota anterior
Pàg. 6 i 7
107 Veure annex. Pàg. 46,47 Fotos 20-24
108 Revista de Girona nº 219 ‘’Les Guilleries i l’aigua’’
Pàg. 74