EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN - Diari de Girona

Col.leccionisme
14 Dominical
Diumenge 15
de febrer de 2009
Xavier
Romero
Carnavals immemorials
A l
La festa pagana per excel·lència perdura pels segles dels segles arreu del planeta
nostre hemisferi nord s’escau al bell mig
de l’hivern; mentre que al sud i als antípodes
ho celebren amb les millors de les
temperatures i ambients. Això és el Carnaval,
la gran festa pagana i un dels esdeveniments
costumistes més importants de tota la temporada,
aquí i arreu.
Com a qualsevol altra gran festa o manifestació
ciutadana, el ressò mediàtic i documental
relatiu al tema carnavalenc o de carnestoltes
n’és ben palés, motiu aquest pel qual els
col·leccionistes de l’actualitat, els interessats per
l’etnologia i els costums ancestrals, tornen a
gaudir aquests dies del ressò que genera una
celebració tan popular, irreverent i fregant la
bogeria, la disbauxa com és aquesta.
Cartells, gravats, fotografies, postals, fulletons,
entrades, retalls de premsa, guies de cercaviles;
tot aquest material pel que fa al paper
imprès i d’altre relacionat amb els vestits i altres
estris al·lusius poden ser motiu per a una
recerca, compilació i posterior classificació que
nodreixi els àlbums corresponents, i que rere
d’un mínim estudi puguin servir per escriure i
per mostrar-lo a través d’exposicions. Un cop
més, el col·leccionista, sempre oportú i a peu
de carrer per anar recollint objectes curiosos.
La gent que tracti el tema ja a uns nivells superiors,
es podrà dedicar a tafanejar per llibreries
de vell, per brocanters i «mercadillos» de
carrer, per tal d’empaitar amb una mica de sort
troballes de l’estil d’antics gravats, fotografies,
i programes de balls de màscares, com per
exemple aquells que se celebraven al Gran Teatre
del Liceu de Barcelona durant les darreres
dècades del segle XIX, els quals s’anunciaven
mitjançant uns díptics litogràfics de gran qualitat,
i uns targetons amb el titular «Bailes particulares
de máscaras».
Pràcticament a tots els municipis importants
del nostre litoral, a més a més d’alguna altra localitat
de l’interior, podrem trobar grans festes
de carnestoltes, que en alguns casos arriben a
perllongar-se durant dues setmanes. Igual que
ja vam comentar diumenge passat quan parlàvem
de la temporada de teatre «Escenaris del
Gironès», tota aquella persona interessada en
aquests afers costumistes i festius tindrà ocasió,
doncs, d’anar cercant material que li servirà
per bastir un generós àlbum de molt diversa
documentació al·legòrica. Aquest àlbum o
compilació hom podria titular «Els carnestoltes
gironins». Estem parlant d’un evident present,
del qual tots som a temps de ser-hi protagonistes
fins i tot; unes proves testimonials que al
cap de molt poc ja seran història. Un material
que no ens costarà gens de mantenir i que, com
tantes altres coses, hi anirà guanyant amb els
anys.
Qui desitgi obrir encara més el ventall, l’àmbit
d’influència de la recerca, ho tindrà així mateix
relativament fàcil, i més si recorre a l’intercanvi
amb altres aficionats. A les il·lustracions
que s’hi acompanyen, observem una representació
dels carnavals a Alemanya i al Brasil,
a més a més d’una fotografia espanyola de
principis del segle XX, que mostra una carrossa
ben carregada ornamentalment i atapeïda de
gent.
DES DE LES «SATURNALS» ROMANES
Parlar dels carnavals al llarg de la història és recordar
alhora els avatars polítics i religiosos del
pobles. Des d’aquelles «saturnals» que organitzaven
els romans, la festa pagana ha viscut tot
tipus de vicissituds, tot discorrent per etapes
baixes durant els primers temps de la nostra
era, per passar ja a l’Edat Mitjana que fóra quan
es revifaria clarament. Llavors, serien els italians
els capdavanters, amb grans celebracions
a Venècia, Florència, Nàpols, Torí i Roma. Les
corresponents a la ciutat dels canals s’esdevenen
sens dubte com les més conegudes i clamoroses,
on de ben antic hi participaven plenament
totes les capes socials, des del Dux i la
seva cort fins al darrer ciutadà. Des del país
transalpí, es pot dir que els carnavals s’exportaren
a poc a poc a la resta de les nacions del
voltant, França, Alemanya, Espanya…
Els francesos, per la seva banda, introduirien
el ball de màscares, essent els carnavals més
emblemàtics els que s’organitzen a Niça i Cannes.
D’Alemanya són arxiconeguts els de Magúncia
i Colònia, mentre que a l’Estat espanyol
les principals urbs veurien com es convertien
en centres de sonats festivals –Madrid, Barcelona,
Sevilla, València, Cadis, Tenerife…–, també
amb carnavals infantils, cavalcades, concursos
de carrosses, sorteigs de beneficència, i
encara més celebracions. D’aquí ja passem a
l’anomenat Nou Món, on la moda s’escampà
amb tal força, que tot allò juntament amb l’extroversió
del caràcter de les seves gents, units
a altres costums ancestrals com els procedents
de l’Àfrica, esdevindrien carnavals de solera,
essent el més conegut mundialment el de Rio
de Janeiro.
✔ Bolera amb 12 pistes.
✔ Promocions cada dia de la setmana.
✔ Festes d’aniversari.
✔ Parc infantil temàtic de 600 m2.
✔ Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».
✔ Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitors
i els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.
✔ Tornejos d’empresa i grups.
Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03
✔ Matinals especials per a escoles i grups.
www.espaibowling.com Obrim cada dia!