EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

Música 18 Dominical Diumenge 15 de febrer de 2009 Els 5 més venuts ESPANYA 1 ▲ Working on a dream Bruce Springsteen 2 ▲ Esperando verte Niña Pastori 3 ▲ Tonight Franz Ferdinand 4 ▼ Amaia Montero Amaia Montero 5 ▲ Papito Miguel Bosé REGNE UNIT 1 = Working on a dream Bruce Springsteen 2 ▲ Only by the Night Kings of Leon 3 ▲ Fleet Foxes Fleet Foxes 4 ▲ Wich Bitch View 5 ▼ The Fame Lady Gaga ESTATS UNITS 1 ▲ Working on a dream Bruce Springsteen 2 ▼ Fearles Taylor Swift 3 = Dark Horse Nickelback 4 ▼ I am... Sasha Fierce Beyonce 5 ▼ 808s $ Heartbreak Kanye Westte Mig segle del so Motown La discogràfica responsable de l’èxit d’icones dels anys 60 i 70 com The Supremes, The Temptations, Stevie Wonder, Michael Jackson o Marvin Gaye acaba de complir mig segle de vida L a TEXT: ANTONIO MARTÍN GUIRADO/EFE discogràfica Motown Records, una de les més influents en la història de la música i responsable de l'èxit dels grans cantants de color dels anys 60 i 70, des de Stevie Wonder a The Supremes, acaba de complir 50 anys. El compositor i home de negocis de Detroit Berry Gordy la va crear el 12 de gener de 1959, amb el nom de Tamla. La companyia, tot un imperi durant les dècades de 1960 i 1970, va tenir el seu humil origen en un soterrani, llogat gràcies a un préstec de 800 dòlars de la família de Gordy, a l’interior del qual va decidir construir un petit estudi musical. La Motown, caracteritzada per la seva afició a la música negra, compta amb gairebé 200 cançons que han estat números 1 en les llistes d'èxits, com ara Baby Love, de The Supremes, o My Girl i Papa was a Rolling Stone, de The Temptations. El primer tema signat per l'entitat que va aconseguir aquesta cota als Estats Units va ser Please Mr. Postman, de The Marvelettes, el 1961, posteriorment versionada per The Beatles. A més, la companyia va ser la productora d'artistes com Stevie Wonder, Four Tops o Marvin Gaye, i va ajudar a encarrilar la carrera d'ídols de masses com The Jackson Five, Michael Jackson, Diana Ross o «Smokey» Robinson. Un any després de la seva creació, Gordy va decidir canviar el nom de la discogràfica pel de Motown («ciutat del motor») en honor a la posició de Detroit dins la indústria automobilística, però també pel símil entre els dos conceptes: la transformació d’elements simples en productes brillants. La Motown va tenir un paper important en la integració racial de la música popular i va ser la primera discogràfica d'èxit propietat d'un afroamericà. Com a resultat, durant els anys 60 va néixer «el so Motown», el de la «jove Amèrica», un estil musical alegre i enganxós, eminentment soul amb influències pop, els principals arquitectes del qual van ser el mateix Gordy, «Smokey» Robinson, Norman Whitfield i Barrett Strong; encara que després es va obrir a d’altres gèneres, com el rhythm and blues o el hip-hop. FES-HO FÀCIL, ESTÚPID La clau, l'anomenat principi KISS («Keep it simple, stupid»: «fes-ho fàcil, estúpid»). «Va ser una situació única», va dir Gordy recentment a la revista Billboard. «Sóc el més gran destinatari d'aquest èxit perquè puc mirar enrere. Em divertia fent discos i negociant amb la gent. Ara ho puc mirar d’una manera diferent: «Ok, ho vam fer. Realment ho vam fer». Motown Records va abandonar la seu de Detroit el 1972 per establir-se a Los Angeles (Califòrnia), on va estar com a companyia independent fins al 28 de juny de 1988, quan Gordy va vendre l'empresa a MCA i Boston Ventures, que el 1991 en va prendre el control total. En aquesta època de declivi, el 25 aniversari de la discogràfica va suposar un baló d'oxigen gràcies a l'especial de televisió protagonitzat per Michael Jackson i a la seva recordada interpretació de Billie Jean. En l’actualitat, la Motown, que va arribar a crear 45 filials de diferents gèneres musicals, continua vigent a Nova York com a subsidiària d’Universal Music Group, i celebra aquesta data tan assenyalada amb nous llançaments. Al desembre es va publicar Motown: The Complete No. 1's, una col·lecció de deu discos amb una portada que homenatja la seu original del segell musical a Detroit, mentre que Gordy i Suzanne DePasse –exintegrant de la discogràfica– preparen un documental sobre la companyia que s'emetrà al setembre. Així mateix, s’està preparant un musical de Broadway que està previst estrenar el 2010. Novetats Morrissey: «Years of refusal» Morrissey i la seva banda s'han deixat retratar despullats, cobrint-se tan sols amb un vinil de set polzades, com a forma per promocionar el seu nou single, I’m Throwing My Arms Around Paris. Aquesta cançó ha estat l’avançament del proper disc de Morrissey, exintegrant de The Smiths, que es titula Years of Refusal i que sortirà a la venda demà. La fotografia en qüestió apareixerà a l'interior de l'edició en CD de l'esmentat single. Green Day: «21st Century...» Al maig sortirà a la venda 21st Century Breakdown, el vuitè disc de la banda californiana Green Day en el qual tornaran a mostrar l'actitud reivindicativa d'American idiot (2004), un àlbum amb el qual van vendre més de 15 milions de còpies. Segons va informar la companyia Warner Music, que també va revelar la portada del disc –una parella fent-se un petó– té referències a la classe treballadora, els problemes personals, l'apatia i «l'esvaniment del somni americà». Green Day, substitueix així els atacs explícits a l'administració Bush d’American Idiot per temes d'actualitat en la societat nord-americana. Dominique A: «La Musique» La Musique serà el títol del nou treball discogràfic de Dominique A, que és a punt de reaparèixer a l’escena musical després de prendre’s un any sabàtic. El seu proper disc sortirà a la venda el 6 d’abril i inclourà 12 temes, algun dels quals ja es pot escoltar a través del Myspace del cantant francès. Entre les cançons del nou àlbum de Dominique A hi ha la que li dóna nom, Le Sens, Immortels, Nanortalik, Qui es-tu?, Je suis parti avec toi, Le bruit blanc de l’été o Les Garçons perdus. Bandes sonores Revolutionary Road. Thomas Newman Nonesuch Thomas Newman sempre ha sabut entendre i dimensionar en el pentagrama el complex univers que Sam Mendes ens mostra a les seves pel·lícules. Aquesta és la quarta col·laboració entre els dos. El compositor ha escrit un score sòlid i solvent per il·lustrar aquest dur relat sobre una jove parella que per a molts simbolitza la felicitat, però que viu una realitat molt diferent: el desamor i la frustració de les il·lusions incomplertes. Newman (que aquest any opta a l’Oscar per la partitura de Wall-e), ha escrit com a tema central una melodia al piano trista però al mateix temps esperançadora, com la situació que viuen els personatges. A mesura que avança el film, la partitura va augmentant la seva intensitat dramàtica. Per fixar el marc temporal, Mendes inclou clàssics dels 50 de The Ravens, The Orioles i The Ink Spots. Lluís Poch Deixa’t seduir de nou per la màgia i l’elegància de la MOSCA DE GIRONA Fes-la volar amb llibertat. T’està esperant. Apa, per GIRONA i per A TOTS. Som-hi, gironins. DEIXA’T PORTAR PER LES SENSACIONS INTENSAMENT I VOLA AMB ELLA EN TOTAL LLIBERTAT. PUNTS DE VENDA: PAPERERIA PAPIRONA (Hortes, 20), JAN COL·LECCIÓ (Ferreries Velles, 11), i també als ja habituals LLIBRERIA CARLEMANY, LLIBRERIA GELI i LLIBRERIA 22. Recordeu que ara també podeu gaudir intensament amb l’Auca per tan sols 3 euros i amb la mosca inclosa.
Outlander DVD Director: Howard McCain. Intèrprets: James Caviezel, John Hurt, Sophia Myles. Distribuïdora: DeAPlaneta. Durada: 115 minuts. Una fantasia medieval a mig camí entre Depredador i El guerrero número 13 que no inventa res, però està explicada amb molta gràcia i cinefília desbordada per un director apadrinat per Roger Corman. El millor del film, sens dubte, és la seva vocació de sèrie B desacomplexada, especialment notable en els seus passatges finals. P. P. Retorno a Brideshead Director: Julian Jarrold. Intèrprets: Matthew Goode, Ben Whishaw, Hayley Atwell. Distribuïdora: Manga. Durada: 100 minuts. No està a l’altura de la sèrie televisiva, però és una digníssima il·lustració de la novel·la que intenta, no sempre amb fortuna, allunyar-se de l’academicisme propi d’un determinat cinema britànic. Secundaris com Emma Thompson i Michael Gambon contribueixen a apujar el nivell d’un film que mereixia més atenció de la que va tenir a les taquilles del nostre país. P. P. El gurú del buen rollo Director: Marco Schnabel. Intèrprets: Mike Myers, Jessica Alba, Justin Timberlake. Distribuïdora: Paramount. Durada: 87 minuts. Myers prova de riure’s dels deliris espirituals i l’empatx d’estètica hindú amb les mateixes armes de la saga Austin Powers, però la broma li surt una mica descafeïnada perquè la cinta confon la hilaritat amb l’atropellament. Té gags bons (sobretot els que fan referència a Timberlake, la gran sorpresa), però li falta inventiva i acaba donant la sensació que ni el mateix Myers confia en les seves possibilitats. P. P. Bandes sonores Gabriel Yared Retrospective Naïve Doble CD que resumeix l’obra cinematogràfica de Gabriel Yared a partir de fragments i temes d’una vintena llarga de bandes sonores escrites pel músic d’origen libanès, que va començar la seva carrera a França de la mà de Jean Luc Godard. L’àlbum, com era de preveure, s’obre amb El paciente inglés, un dels seus treballs més coneguts i amb el qual va guanyar diversos premis, entre ells l’Oscar. Yared que acumula ja una llarga trajectòria i treballs notables –La vida de los otros, Betty Blue o El amante–, ha estat encasellat eminentment com un compositor romàntic per la seva participació en films com Otoño en Nueva York, Cold mountain i Mensaje en una botella. No obstant això, també ha demostrat que se sap moure bé en d’altres gèneres com el suspens –1408 o El talento de Mr Ripley–i la música ètnica –Azur y Asmar-. Lluís Poch. La llegenda de Chun-Li D urant Andrzej Bartkowiak ha dirigit la segona adaptació cinematogràfica del videojoc «Street Fighter», per a la qual ha disposat d’un pressupost de 50 milions de dòlars els anys 90, es va produir una epidèmia d’adaptacions cinematogràfiques de videojocs que va degenerar en subproductes com Super Mario Bros (vista ara, no passa ni per sèrie B moderadament simpàtica) o Doble Dragón. Una de les més dignes, per més que la crítica la massacrés amb més acarnissament que motius, va ser la de Street Fighter, dirigida per Steven E. De Souza a major glòria de Jean Claude Van Damme, Kylie Minogue i Raul Julia, en la que va suposar la seva darrera aparició a la pantalla gran. La cinta tenia la gràcia de no prendre’s seriosament a ella mateixa, però això va provocar que els fans del videojoc la posessin a parir perquè suavitzava la violència del material en què es basava. Ara, més d’una dècada després d’aquella pel·lícula, un altre cineasta especialitzat en la cultura de la patacada, Andrzej Bartkowiak (exdirector de fotografia reciclat en realitzador de títols com Romeo debe morir) intenta fer-ne una adaptació més fidel a Street Fighter: La leyenda de Chun-Li, rodada amb un pressupost de 50 milions de dòlars (astronòmic per a un producte d’aquestes característiques, la veritat) i amb la vista posada en les coreografies espectaculars que han convertit títols com els de la saga Transporter en un fenomen comercial arreu del món. La història se centra en la Chun-Li del títol, una guerrera que es troba a mig camí entre Orient i Occident que s’enfronta a una poderosa organització criminal. Però és una guerra més personal del que sembla, perquè la noia té uns quants comptes pendents amb el líder de la banda i, a més a més, haurà de demostrar que els seus coneixements de les arts TEXT: PEP PRIETO L’argument La protagonista és una guerrera a mig camí entre Orient i Occident que s’enfronta a una poderosa organització criminal marcials estan a l’altura de les circumstàncies. Andrzej Bartkowiak, no podia ser d’una altra manera, juga a suspendre la credibilitat de les escenes d’acció desafiant les lleis de la gravetat i, també, els principis bàsics d’un bon diàleg. ELS ACTORS El repartiment, tot s’ha de dir, és prou interessant, i inclou Kristin Kreuk (la Lana Lang de la sèrie Smalville), Neal McDonough, Michael Clarke Duncan, Chris Klein (una de les joves i fallides promeses sorgides de l’èxit d’American Pie), Robin Shou, Edmund Chen, Krystal Vee, Taboo i Moon Bloodgood, que ha estat vista a El Guía del desfiladero i Bajo Cero. Cinema 19 Dominical Diumenge 15 de febrer de 2009 GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e llibreria22@llibreria22.net www.llibreria22.net
Page 1 and 2: Diari de Girona Diumenge 15 de febr
Page 3 and 4: 3 Resulta que ni tan sols se’ls h
Page 5 and 6: 4 te dues obres comprades a l’úl
Page 7 and 8: Jordi Isern la via transcendent L
Page 9 and 10: Gent votant. El rostre de Gil Roble
Page 11 and 12: L 'augment Autisme Més de 13.000 i
Page 13 and 14: R essenyem Repertori vegetal Es pod
Page 15 and 16: Gironins del segle XIX Alfons Boix
Page 17: 1 2 3 6 10 7 9 11 L’ART DEL DESCA

EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN - Diari de Girona

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?