EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

FOTO PORTADA: ANIOL RESCLOSA (UN DELS NOUS GRAVATS INCORPORATS A LA COL·LEC- CIÓ DE L’ARXIU MUNICIPAL DE GIRONA) 15 de febrer de 2009 4, 5 i 6 Reportatge Gravats, fe d’història L’Arxiu Municipal de Girona ha ampliat fins a 123 obres la seva col·lecció de gravats amb la recent incorporació de 13 peces dels segles XVII al XX 7 Artistes de l’Empordà Jordi Isern El creador afincat a Sant Iscle ha sabut obrir una via cap a l’espiritualitat a través del cos humà 8 i 9 Reportatge Portabella, 40 anys de mirades El Museu de l’Empordà ofereix un recorregut visual per la producció del cineasta català 11 Salut Autisme SUMARI 14 Col·leccionisme Carnavals immemorials 16 i 17 Tendències Vesteix com Coldplay Dominical Passeig General Mendoza 2. 17002 GIRONA. Telèfon: 972 202 066 Director Jordi Xargayó Coordinació Pili Turon Disseny Martí Ferrer Administrador Miquel Miró Publicitat Paco Martí 2 Dominical Diumenge 15 de febrer de 2009 La marca Tricicle La societat formada per Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans suma 30 anys, amb un bagatge que no s’ha limitat a l’activitat teatral, sinó que inclou l’empresarial o la pedagògica 1 2 TEXT: PILI TURON FOTOGRAFIA: CARLES ALLENDE
3 Resulta que ni tan sols se’ls havia passat pel cap i que, tal 4 com vénen fent al llarg dels seus ja trenta anys d’història, han creat l’últim espectacle sense tenir en compte la conjuntura social i econòmica del moment. Però, malgrat això, resulta que s’han trobat a dalt de l’escenari amb un muntatge «anticrisi total», tal com els ha deixat clar el públic: «la gent té ganes de riure i no ens felicita, ens dóna les gràcies». Els alquimistes descobridors d’una fórmula tan oportuna –anomenada Garrick– responen al nom de Tricicle i, des de fa dos anys, vesteixen una bata blanca que els identifica com a doctors de l’humor. Ara, la seva consulta obre en el teatre Poliorama de Barcelona i a la tardor potser es traslladarà temporalment a Girona... si és que el calendari, els compromisos i les ganes els ho permeten perquè, tal com reconeixen Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans, a hores d’ara ja estan cansats de tanta gira. Un cansament que es limita a això, perquè un Tricicle en moviment constant ha acabat generant múltiples formes: la sobradament coneguda d’actors; la de directors, guionistes i productors d’espectacles teatrals, musicals, pel·lícules o programes de televisió; la d’empresaris que disposen d’una productora audiovisual –Trivideo, juntament amb Ovideo– i que gestionen teatres –el mateix Poliorama on actuen i el Victòria– al costat d’Anexa i Dagoll Dagom, els mateixos socis amb els quals s’han implicat en l’escola d’art dramàtic Eòlia. Molt de trànsit per a tres homes, tant que han optat per crear una companyia clònica, Clownic, que des de fa vint-i-un anys porta les seves obres fins allà on el Tricicle no arriba –ara estan de gira amb Garrick, Tricicle 20 i Sit, que representaran a Finlàndia, Mèxic, Alemanya, Àustria, Nova Zelanda o Austràlia, a més de ciutats espanyoles on no han actuat els autèntics; o sí, perquè en algun cas s’ha donat la paradoxa que han contractat els clònics després dels originals. I és que, tal com remarquen els responsables de la idea, els seus alter egos «són bons» i han assumit el rol Tricicle, una cosa que a vegades no és senzilla «perquè als càstings tampoc trobem tants actors que entenguin que han de fer de nosaltres» –apunta Joan Gràcia. L’actor explica aquesta circumstància assegut a l’oficina del Tricicle, al passeig de Gràcia barceloní, al costat dels seus companys. Des d’aquesta seu gestionen el conjunt de les seves activitats –precisament, just abans d’aquesta trobada tancaven una reunió amb responsables de Dagoll Dagom– i controlen un engranatge que ha pres unes dimensions considerables. La sala escollida traspua Tricicle, amb màscares a les làmpades de paret, caricatures, fotografies, alguna portada de diari emmarcada... i un petit tricicle de fusta aparcat en un costat. Trenta anys i l’últim èxit teatral justifiquen una breu aturada per recordar el trajecte que els ha portat fins aquest punt, recuperar anècdotes i dir amb tota la tranquil·litat del món que no tenen ni idea de com serà la seva propera obra. Sobre el futur, només especifiquen que volen estrenar Garrick a París l’any vinent. Fan humor Tricicle, un concepte que «ja és una marca», tal com afirma Paco Mir per desmarcar-se de qualsevol de les nombroses receptes humorístiques que ara ofereixen des de l’escenari. Perquè Garrick és això: un tractat sobre la diversitat humorística, els diferents tipus de riure i les tècniques per provocar-los. Al cap de dos anys de l’estrena –el 2007 en un festival a El Ejido–, van camí de les 350 funcions i els han vist cap a 302.900 espectadors; vaja, tres camps del Barça plens a vessar. El gag és la base de la marca Tricicle, una acció que Joan Gràcia confessa que els obsessiona «molt» i que Paco Mir defineix com a «l’expressió mínima de l’humor», i que Carles Sans complementa afegint que «sempre està relacionat amb la sorpresa». Els seus referents es troben en la quotidianitat i en les persones corrents, defugint premeditadament de la grolleria i de la política –van especificar aquestes dues coses. «El nostre humor va des de la caiguda que fa gràcia a un nen fins a la ironia que només capten alguns» –desenvolupa Mir– i té un alt component d’ingenuïtat, que Sans exemplifica amb els monstres de Terrífic que s’espantaven a ells mateixos. Però en un historial de tres dècades hi ha espai per a públics que no connecten amb l’humor Tricicle, com els assistents a una convenció d’informàtics suecs a Marbella que, segurament, no esperaven assistir a un espectacle com el del trio català. I recordant episodis d’aquesta mena també apareix «una crítica no bona» publicada a The New York Times, que va avançar la retirada d’una obra del grup a Broadway i que està emmarcada a l’oficina de la companyia –Carles Sans es va aixecar d’una revolada per anar-la a buscar a un altre despatx i exhibir-la com a prova. Per contrarestar l’opinió d’aquell crític, els actors assenyalen que un grup nord-americà va representar Slastic amb bon resultat. SIS MESOS A S’AGARÓ A Girona hi ha un lloc especialment vinculat al Tricicle: l’hostal La Gavina de s’Agaró. El seu vestíbul s’associa de manera irremeiable a la sèrie de televisió Tres estrelles, la primera que va produir Televisió de Catalunya i que, el 1987, els va fer estar sis mesos al Baix Empordà. Al cap de més de vint anys, asseguren que en conserven un bon record, tant pel que fa a la part vital de l’experiència com pel desplegament de mitjans que van tenir a la seva disposició i l’èxit d’audiència que va aconseguir; una bona acollida que posteriorment s’ha repetit en diverses cadenes autonòmiques, recentment a Telemadrid. Ara, i després d’haver protagonitzat una altra sèrie –Choof!!!– i haver-ne produït sis més, la televisió no atrau especialment el Tricicle; tot i ser conscients que van aconseguir el seu primer triomf a la petita pantalla –el 1983, al concurs Un, dos, tres...–, amb el popular gag en què interpretaven una cançó de Julio Iglesias; i que, l’últim Nadal, la projecció televisiva de la seva obra Sit va ser el programa més vist d’aquell dia. Reportatge 3 Dominical Diumenge 15 de febrer de 2009 Fotos: 1 Una seqüència amb diferents gags del Tricicle, en plena actuació. 2 Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans al mig del passeig de Gràcia, a Barcelona. 3 i 4 Els actors a l’oficina de la companyia, en un despatx –a dalt– i observant el carrer des del balcó.
Page 1: Diari de Girona Diumenge 15 de febr
Page 5 and 6: 4 te dues obres comprades a l’úl
Page 7 and 8: Jordi Isern la via transcendent L
Page 9 and 10: Gent votant. El rostre de Gil Roble
Page 11 and 12: L 'augment Autisme Més de 13.000 i
Page 13 and 14: R essenyem Repertori vegetal Es pod
Page 15 and 16: Gironins del segle XIX Alfons Boix
Page 17 and 18: 1 2 3 6 10 7 9 11 L’ART DEL DESCA
Page 19 and 20: Outlander DVD Director: Howard McCa

EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN - Diari de Girona

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?