estructura del sector primari a catalunya - Associació Catalana de ...

ESTRUCTURA DEL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA
Pel que fa a l’anàlisi per subsector productiu ramader, és important destacar que el grup de les generals és en
el qual es troba el major nombre d’ADS. Com ja s’ha explicat prèviament, en aquest grup s’han classificat totes
aquelles que actuen en el control sanitari de diferents espècies animals, la qual cosa es pot explicar per dos motius:
un, per donar servei a empreses ramaderes mixtes, i l’altre, per donar servei a les empreses ramaderes d’un
mateix territori, independentment de l’espècie ramadera que produeixin.
Una observació important, és que en el sector de l’aviram existeix una única ADS, l’Avícola de Catalunya, però
que el seu àmbit d’actuació arriba a tot el territori català. D’altra banda, també cal destacar tres subsectors ramaders
pel seu elevat nombre d’ADS especialitzades en el control sanitari de les espècies que treballen i diperses
territorialment que són: el boví de carn, l’oví-cabrum i el porcí.
En el sector del porcí, en el cas de les explotacions de reproductores, la situació és ben diferent, ja que predominen
les explotacions en propietat amb un 82,30%. La gestió d’una explotació de reproductores requereix un
seguiment de la millora genètica i un control sanitari exigent. Analitzant al detall les associacions de defensa sanitària
que treballen exclusivament per al porcí s’observa que aquestes, al seu temps, estan agrupades en altres
associacions a nivell provincial, de manera que s’aconsegueix el control sanitari i el seguiment dels programes
preventius d’una manera més eficient.
Una part de les ADS porcines que es troben concentrades a la comarca d’Osona estan organitzades a nivell
comarcal sota l’agrupació Associació Tècnico-Sanitària del Porcí de segon grau (ASSAPORC) que agrupa 6 ADS
que cobreixen 50 municipis i 50 granges, però també en formen part de l’agrupació altres perfils professionals del
sector: veterinaris, fabricants de pinso i integradors, cooperatives i escorxadors. S’han detectat altres 9 agrupacions
sanitàries, de les quals no es té constància de la seva vinculació amb ASSAPORC ni es disposen de dades
sobre el nombre d’explotacions a les quals donen servei.
L’organització de la major part de les ADS lleidatanes de porcí també segueix el mateix patró i s’estructuren sota
una mateixa associació que és l’Associació Agrupació de Defensa Sanitària Ramadera (PORCICAT). Aquesta entitat
agrupa 11 ADS, cadascuna d’elles integrada per un o més socis productors i que cobreixen un total de 1.794
explotacions i un cens de més de 2 milions de caps. L’àmbit territorial d’aquesta agrupació cobreix les comarques
del Segrià, l’Urgell, el Solsonès i la Noguera. A Girona les ADS porcines es troben agrupades sota una mateixa
entitat, el Grup de Sanejament de Porcí de Girona, que dóna servei a 967 granges i que disposa de 5 tècnics.
En el sector de l’oví-cabrum, la Federació d’Entitats Catalanes d’Oví i Cabrum (FECOC) agrupa ADS d’àmbit
provincial: 10 a Lleida, 3 a Barcelona, 2 a Girona i 2 a Tarragona; amb empreses ramaderes de les següents
comarques: Noguera, Segrià, Pla d’Urgell, Maresme, Berguedà, Alt Penedès, Gironès, Alt Empordà, Baix Camp
i Ribera d’Ebre.
Anàlisi de les agrupacions de defensa forestal
Les ADF són entitats que realitzen una tasca molt important en la prevenció i la lluita contra incendis en el bosc
a Catalunya. La constitució d’una ADF es formalitza sempre que estiguin representats com a mínim el 20 % dels
titulars forestals de l’àmbit en qüestió o que la superfície agrupada representi com a mínim el 30 % de la superfície
forestal dels municipis que la integrin. Així mateix, l’ajuntament o els ajuntaments dels termes municipals agrupats
n’han de formar part. Altres agents que poden forma-ne part són les OPA, associacions vinculades a la defensa
de la natura i voluntaris.
Les ADF realitzen trobades anualment per a fomentar les relacions entre elles i entre les diferents institucions implicades
en la prevenció i extinció d’incendis forestals.
A la taula 30 es mostren les comarques per ordre segons el nombre d’ADF. Destaquen set comarques on hi ha
més de 12 ADF.
-67-