estructura del sector primari a catalunya - Associació Catalana de ...

ESTRUCTURA DEL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA
productors han de complir amb les exigències i requeriments establerts als reglaments i que són verificats pel
Consell Regulador corresponent. Existeix un Consell Regulador per a cada D.O. que, a part de realitzar les tasques
pròpies de certificació, també exerceix una funció molt important en la promoció de la qualitat i la promoció
comercial i en la interlocució amb el DAR participant a la taula sectorial de la vinya i el vi.
Pel que fa al cava, l’entitat que acull la representació del sector és el Consell Regulador del Cava, que agrupa
prop del 20% dels productors. Existeixen dos importants associacions sectorials que representen la major part
dels empresaris elaboradors i comercialitzadors de cava, Pimecava i l’Institut del Cava. La Asociación Patronal
de Pimes del Cava (PIMECAVA) té un perfil clarament empresarial i destaca per la seva tasca orientada a la promoció
comercial del producte mitjançant la col·laboració amb l’Agència de suport a la competitivitat de l’empresa
catalana (ACC1Ó). Les empreses associades a PIMECAVA elaboren i comercialitzen el 90% del cava produït a
Catalunya. L’Institut del Cava el formen una cinquantena d’empreses, entre les quals es troben les dos més grans
del sector a Catalunya, Freixenet i Codorniu. En el seu paper de representació dels seus associats està present a
la taula sectorial de la vinya i el vi com a interlocutor per a poder defensar els seus interessos econòmics, socials
i comercials. Les empreses associades a l’Institut del Cava representen el 50% del total de cava comercialitzat.
S’ha inclòs en l’anàlisi d’aquest subsector una estratègia de comercialització que és la Denominació Garantida
“D.G. Ratafia Catalana”, tot i que la ratafia és una beguda espirituosa elaborada a partir de nous.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR FORESTAL
La silvicultura i l’explotació forestal genera un valor econòmic de 75 milions d’euros anuals, aproximadament.
Segons les dades del gabinet tècnic del DAR, en el sector de l’explotació forestal a Catalunya hi treballaven 78
empreses el 2.007. És important remarcar que el 80% dels boscos catalans són de propietat privada.
A partir d’aquest estudi es detecta que hi ha dos associacions de propietaris: Boscat i el Consorci Forestal
de Catalunya. A Boscat hi ha 14 associacions de propietaris federades, i treballa per a la restauració, millora i
aprofitament forestal, a més de donar suport a la comercialització dels productes fusters dels boscos dels seus
associats, que són actualment 610 i estan centrats a la província de Barcelona. El Consorci Forestal de Catalunya
agrupa a 2.800 propietaris de boscos i el seu àmbit territorial arriba al nivell autonòmic. És la primera organització
de silvicultors que es va crear a Catalunya.
A Catalunya hi ha un total de 296 ADF que cobreixen el territori de 674 municipis catalans. Les ADF es poden considerar
com la principal associació tècnica del sector forestal, per la seva implantació territorial i perquè apleguen
a la major part de propietaris, gestors i coneixedors dels boscos. Segons la informació del seu àmbit territorial a
nivell comarcal s’oberva que les comarques on hi ha més de 12 ADF són Anoia, Conca de Barberà, Baix Camp,
Vallès Occidental, Alt Penedès, Alt Empordà i Garrotxa.
En aquest sector hi ha una entitat que no s’ha considerat en l’estudi perquè no està formada per professionals
silvicultors, però que és una entitat de referència pel desenvolupament i la innovació en el sector, i que és el Centre
Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC). És un consorci d’entitats públiques que ha impulsat la creació d’altres
entitats com són, entre d’altres:
• L’Institut Català de la Fusta, amb la finalitat de promoure la fusta i els seus derivats
• L’Associació Catalaba de Productors de Plantes Aromàtiques i Medicinals (ACPPAM)
• L’Associació de Productors de Bolets i Tòfones (LIFE)
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR PESQUER I AQÜÍCOLA
La pesca extractiva juntament amb la producció aqüícola va facturar uns 118 milions d’euros l’any 2.009 a Catalunya.
El col·lectiu de professionals pescadors, que actualment són 2.600, es troba molt ben organitzat a través
d’una estructura associativa complexa. A la base d’aquesta estructura es troba la Confraria de pescadors que són
un total de 32 a Catalunya. De totes elles, les confraries de Girona representaven el 2.009 el 32% del total de peix
comercialitzat a les llotges de Catalunya. La flota pesquera a Catalunya està constituïda per 1.036 embarcacions.
Una particularitat que presenta aquest sector respecte la resta de sectors primaris és que la comercialització es
fa mitjançant subhasta a la baixa a les llotges, que són concessió de les confraries.
Respecte el sector aqüícola, cal destacar que la producció de mol·luscs és una activitat econòmica que va generar
directament 4,3 milions d’euros l’any 2.009. Quant a la distribució territorial d’aquest sector, cal destacar que
està centrada a la zona del Delta de l’Ebre. En total són més de 200 vivers i la seva activitat associativa és molt
important, ja que existeixen tres associacions. Malgrat tot, aquestes associacions són coincidents en les seves
funcions, la principal de les quals és donar assessorament als productors. Així, aquestes s’han unit en la Federació
de Productors de Mol·luscs del Delta de l’Ebre (FEPROMODEL) per a cobrir altres necessitats d’aquests
productors, com són la comercialització i la defensa dels seus interessos econòmics davant l’Administració.
Aquesta federació ha impulsat la marca de qualitat col·lectiva “Mol·lusc del Delta de l’Ebre” per a promocionar
-77