estructura del sector primari a catalunya - Associació Catalana de ...

ESTRUCTURA DEL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA
dispersa, ocupant la pràctica totalitat de les comarques de Girona i Lleida. Aquest sector és un dels més castigats
pel que fa a la reducció generalitzada del nombre d’empreses productores i capacitat ramadera, ja que des del
2.000 s’han reduït en més d’un 30%. Aquesta situació deriva també en els objectius de les principals associacions
que se centren en la conservació i millora de les races autòctones.
En total hi ha 25 associacions, que significa una gran activitat associativa d’aquest sector productiu. Gran part
d’aquestes associacions són d’àmbit comarcal i les seves funcions principals són assessorar a nivell tècnic els
socis i realitzar tasques de difusió i conservació de la raça de bestiar que produeixen els seus socis.
Existeixen algunes d’aquestes associacions amb un caràcter clarament orientat al manteniment de les races majoritàries
del sector. A Catalunya es produeixen les següents races autòctones d’oví: ripollesa, xisqueta i aranesa.
La raça aranesa és una raça minoritària que compta amb un cens de 200 caps a tota Catalunya. La cria de la
ripollesa es centra en algunes zones del territori, en concret a totes les comarques de la Catalunya Central i les de
Girona, i de Tarragona les comarques de la Terra Alta, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Priorat. Les empreses ramaderes
que crien la raça xisqueta, de la qual hi ha un cens aproximat de 15.000 caps, se centren en les comarques
de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Així, per a la raça ripollesa tenim l’Associació Nacional de
Criadors d’Ovins de Raça Ripollesa (ANCRI) que engloba gairebé el 90% dels productors i, per a la raça Xisqueta,
l’Associació Catalana de Criadors d’Oví de Raça Xisqueta (ACOXI), que engloba 66 productors, lo que representa
el 85% de la quota de bestiar d’aquesta raça. Aquestes dos entitats estan federades a la Federació d’Entitats
Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum (FECOC), des de la qual els ramaders cobreixen altres necessitats com
la defensa dels interessos econòmics i la promoció comercial i el seguiment de tractaments sanitaris. D’altra
banda, existeix una associació de recent creació, l’Associació de Ramaders de Cabra Blanca de Rasquera, amb
l’objectiu principal de vetllar per la millora genètica i el manteniment d’aquesta raça, que és la raça de cabrum
autòctona de Catalunya. Aquesta entitat agrupa la totalitat dels professionals que la crien i que comptabilitzen uns
6.000 caps. Aquest professionals es localitzen a les comarques de les Terres de l’Ebre i de la Catalunya Central.
La importància de la comercialització i la promoció d’aquesta carn queda palesa per les funcions que es realitzen
des de la interprofessional INTEROVIC.
Pel que fa a la producció sota marques i distintius de qualitat cal mencionar que existeixen dos empreses transformadores
i comercialitzadores que són adjudicatàries de la marca Q en xai.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR DE LA PORCICULTURA
Aportant la tercera part de la Producció Final Agrària, el 32,40%, el sector porcí és el principal sector ramader de
Catalunya. Aquest, com la majoria de sectors ja siguin ramaders o agrícoles ha patit una disminució en nombre
total d’explotacions, però al mateix temps un increment en el nombre de caps. A les comarques de Lleida es
concentra més del 50% de la producció porcina de Catalunya. Es distingeixen dos tipus d’explotació ramadera
ben diferenciada i especialitzada: la d’engreix i la de reproducció. Més del 60% de les explotacions porcines catalanes
són d’engreix. Cada tipus d’explotació té unes particularitats i necessitats també diferenciades. Pel que fa
al règim d’explotació, segons l’IDESCAT, el 74,70% de les granges d’engreix són en règim d’integració, només el
14,40% són en propietat i el 10,90% en integració cooperativa. La gestió d’una empresa ramadera porcina comporta
el control de molts inputs, dels quals l’alimentació té un pes important que pot oscil·lar entre el 40 i el 50%
del total de despeses i fins al 70% de les despeses específiques (alimentació, tractaments sanitaris, etc.). El control
econòmic, el compliment de les normatives higièniques i mediambientals cada cop més exigents, juntament
amb les tasques de maneig del bestiar, fan complexa la gestió d’una explotació per part del professional ramader.
El règim d’integració és una opció estesa per fer front a aquesta gestió d’una manera més segura i simplificada.
L’empresa integradora assumeix la major part dels riscos i costos, com l’alimentació, els tractaments veterinaris
i el transport, entre d’altres, mentre que el ramader ha d’assegurar un bon estat de les instal·lacions, la higiene
i el maneig del bestiar. Aquest model pot comportar que el ramader se senti menys implicat amb l’evolució del
sector i, per tant, no tingui la iniciativa de prendre part en associacions o de formar agrupacions. En aquest cas
són les empreses integradores les que s’agrupen. Cal destacar que la major part d’empreses integradores es
troben agrupades en una única associació, l’Associació Catalana de Productors del Porcí (PORCAT) que cobreix
les necessitats de defensar els interessos comuns, establir uns plans sanitaris, formar els associats i obtenir assessorament
i recolzament en la promoció del producte dels 21 socis que en formen part. L’associació agrupa
un total de 60 empreses i representen el 55% de la producció total de porcí a Catalunya. Per a les empreses
ramaderes porcines que produeixen en règim de propietat no es coneix cap entitat associativa específica que les
agrupi i representi i que sigui d’àmbit només català.
La integració cooperativa és un tipus d’explotació en la que la cooperativa permet als ramaders, d’una banda fer
front de manera conjunta a les despeses, i de l’altra beneficiar-se d’assessorament i formació, però sense perdre
la seva autonomia i control sobre l’empresa ramadera.
INTERPORC és la interprofessional que engloba tots els agents d’aquest sector; indústria transformadora, escorxadors,
comercialitzadors, productors. El sector productor del porcí català te representació indirecta en aquesta
entitat a través dels homòlegs estatals de les OPA, de la CAA i de l’entitat estatal ANPROGAPOR.
-73