23.04.2013 Views

estructura del sector primari a catalunya - Associació Catalana de ...

estructura del sector primari a catalunya - Associació Catalana de ...

estructura del sector primari a catalunya - Associació Catalana de ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

ESTRUCTURA DEL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA<br />

els tres productes estrella d’aquell territori: el musclo, l’ostra i la cloïssa. Aquesta marca permet als productors la<br />

comercialització <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus productes amb un valor afegit i fàcilment distingit pels consumidors.<br />

ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR DE LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA<br />

Aquest <strong>sector</strong> ha experimentat un notable creixement que es reflexa en un 14% d’inscrits més <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’any 2.008<br />

fins el 2.010 i un acumulat <strong><strong>de</strong>l</strong> 217% <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’any 2.000. Del 2.000 a l’actualitat ha passat <strong>de</strong> 450 a més <strong>de</strong> 1.400<br />

inscrits. Aquest <strong>sector</strong> va facturar el 2.008 uns 78 milions d’euros.<br />

El perfil d’inscrit al CCPAE és una empresa agrària que produeix i/o elabora productes a partir <strong>de</strong> matèries primeres<br />

ecològiques. El CCPAE distingeix entre els inscrits productors, ja siguin agrícoles o rama<strong>de</strong>rs, <strong><strong>de</strong>l</strong>s inscrits<br />

com a empreses elaboradores o comercialitzadores. Segons aquesta diferenciació, s’observa que a les comarques<br />

<strong>de</strong> Lleida i les <strong>de</strong> Barcelona és on es concentra més <strong><strong>de</strong>l</strong> 60% <strong><strong>de</strong>l</strong>s productors ecològics <strong>de</strong> Catalunya.<br />

Els <strong>sector</strong>s agrícoles predominants són la vinya, amb un 24% seguida <strong><strong>de</strong>l</strong>s cereals i l’olivera amb un 22% respecte<br />

el total <strong>de</strong> la superfície ecològica cultivada a Catalunya. Les explotacions rama<strong>de</strong>res predominants són les <strong>de</strong><br />

vaquí <strong>de</strong> carn, que representen el 60% <strong><strong>de</strong>l</strong> total d’explotacions rama<strong>de</strong>res inscrites com a ecològiques.<br />

D’aquest <strong>sector</strong> s’ha <strong>de</strong>tectat l’activitat associativa <strong><strong>de</strong>l</strong>s rama<strong>de</strong>rs, que han creat 5 agrupacions. El DAR estableix<br />

com a òrgan d’interlocució amb aquest <strong>sector</strong> la Taula Sectorial <strong>de</strong> la Producció Ecològica on hi participen representants<br />

<strong>de</strong> les cooperatives, <strong>de</strong> les OPA i <strong><strong>de</strong>l</strong>s gremis <strong>de</strong> professionals <strong>de</strong> la transformació i la comercialització.<br />

ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR DE LA PRODUCCIÓ INTEGRADA<br />

El <strong>sector</strong> <strong>de</strong> la producció integrada manté un creixement en nombre d’explotacions proper al 5% anual. Respecte<br />

la seva distribució territorial s’observa que a les comarques <strong>de</strong> Lleida es concentra el 80% <strong>de</strong> les explotacions que<br />

realitzen producció integrada. Aquest sistema <strong>de</strong> producció és utilitzat en diferents sub<strong>sector</strong>s agrícoles entre els<br />

que <strong>de</strong>staquen la fruita i l’olivera, ocupant el 44% i el 35% <strong>de</strong> la superfície total inscrita al CCPI.<br />

Es <strong>de</strong>tecta, com associació específica, l’<strong>Associació</strong> <strong>de</strong> Productors <strong>de</strong> Fruita Dolça <strong>de</strong> Producció Integrada <strong>de</strong> la<br />

comarca <strong>de</strong> l’Alt Penedès, que agrupa una trentena <strong>de</strong> productors amb finalitats <strong>de</strong> comercialització i <strong>de</strong> seguiment<br />

<strong>de</strong> programes sanitaris, ja que constitueixen al mateix temps una ADV.<br />

8.5. OBSERVACIONS FINALS<br />

A Catalunya, en general, les associacions agrícoles, rama<strong>de</strong>res, forestals i pesqueres es caracteritzen per tenir<br />

multiplicitat <strong>de</strong> funcions i, al mateix temps, per crear vincles i interrelacions amb altres entitats que po<strong>de</strong>n ésser<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> caràcter local fins a internacional, buscant propostes i projectes comuns.<br />

S’enumeren a continuació algunes <strong>de</strong> les observacions sorgi<strong>de</strong>s a partir <strong>de</strong> l’elaboració <strong><strong>de</strong>l</strong> present informe.<br />

1. Ha resultat difícil contrastar l’existència real i actual <strong><strong>de</strong>l</strong> total d’entitats que es troben registra<strong>de</strong>s. Es <strong>de</strong>tecta que no<br />

hi ha informació actualitzada sobre les entitats vigents, amb activitat en el <strong>sector</strong> <strong>primari</strong> i ubica<strong>de</strong>s en territori català.<br />

2. Es <strong>de</strong>tecta activitat associativa a les 40 comarques catalanes i a tots els <strong>sector</strong>s productius consi<strong>de</strong>rats. És<br />

<strong>de</strong>stacable la forta vinculació al territori que presenten la major part <strong>de</strong> les entitats associatives. Tot i així, cal remarcar<br />

que aquelles comarques que presenten un nombre superior a 5 agrupacions o entitats associatives són:<br />

Alt Penedès, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Empordà, Barcelonès, Cerdanya, Maresme i Segrià.<br />

3. Les diferents tipologies d’entitat són reconegu<strong>de</strong>s per normativa i se’ls atribueixen unes funcions. A partir <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s<br />

d’aquest estudi s’ha observat l’existència d’algunes entitats que realitzen funcions que estrictament no se’ls consi<strong>de</strong>ren pròpies.<br />

4. De manera general, es pot afirmar que els <strong>sector</strong>s més forts i més potents segons la seva aportació a la PFA<br />

són els que tenen una <strong>estructura</strong> més jerarquitzada i forta. Els <strong>sector</strong>s minoritaris mostren una activitat associativa<br />

més dispersa, en canvi valoren molt la possibilitat <strong>de</strong> diferenciar el seu producte en el mercat a través<br />

d’estratègies i programes <strong>de</strong> promoció o distinció i certificació <strong><strong>de</strong>l</strong> producte.<br />

Com apunt final d’aquest informe, es <strong>de</strong>taquen <strong>de</strong> manera general els grans valors que aporta l’associacionisme:<br />

• La concentració <strong>de</strong> l’oferta suposa per al <strong>sector</strong> <strong>primari</strong> una posició més avantatjosa. Per això, cal potenciar<br />

que les organitzacions <strong>de</strong> productors siguin més fortes.<br />

• La tasca <strong>de</strong> difusió al consumidor sobre els productes <strong>de</strong> qualitat produïts a Catalunya i <strong>de</strong> diferenciació <strong><strong>de</strong>l</strong><br />

producte per les seves característiques i per la seva qualitat.<br />

• La millora <strong>de</strong> la producció, la sanitat i la recuperació <strong>de</strong> races d’animals i espècies vegetals.<br />

-78

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!