BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 36 - Ajuntament d'Alguaire

Tot això depenia de mi, i si
el procés estava ben fet, la terra
cavada i ben adobada, l’aigua
adequada en el seu moment, les
llavors protegides dels pardals,
tapar-les quan feia fred i destapar-les
en el moment adequat.
Si qualsevol part d’aquest procés
no fallava, de l’horta en sortia el
millor planter del món. Desprès
venia la venda.
La venda del planter es feia
a l’horta mateix. Davant del propi
client, el collia, el lligava, i el
cobrava.
En aquest procés hi tenia
molta traça, sobretot a l’hora de
cobrar. Jo que no vaig anar mai a
l’escola i no sabia ni llegir ni escriure,
hauríeu d’haver vist com me’n
sortia comptant amb rals i amb
els dits. Ningú desconfi ava dels
resultats dels meus comptes.
Quan ja havia fet la venda,
em permetia fer un obsequi als
clients, si compraven poc planter
els regalava una alfàbrega i si
compraven molt, els en regalava
dues. Sempre les sembràvem al
cap damunt de la tenda dels pebrots
i les albergínies, sempre eren
per obsequiar.
Tota la vida vaig treballar
tant com vaig poder. Es clar que
així com m’anava fent gran anava
deixant les obligacions de treball
i de la família.
Vaig estimar molt i em vaig
sentir molt estimada.
La meva vellesa va ser molt
serena. Vaig viure tota la vida a la
mateixa terra que em va veure néixer
i tota la vida vaig ser acaronada
pel mateix vent i el mateix sol del
Segrià que tant vaig estimar”.
10 CERCAVILA 36
HISTÒRIA LES PADRINES DEL POBLE
A la foto, la padrina va acompanyada, a la seva falda, el Mercuri Castellà,
al darrere l’Eduard Satorra i de peu, la seva mare, la Ramona Feliu.
Acabament
Bé, només em queda agrair
la nota i el treball que ens ha fet
arribar la néta d’aquesta padrina.
Espero que hagi agradat a tots els
lectors i lectores d’aquest Cercavila
i fi ns a la pròxima padrina que
serà la de cal…