BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 36 - Ajuntament d'Alguaire

port es destinés a salaris dels socis,
a més resulta que s’havia venut dues
someres, útils per al transport dels
materials, i que s’havia apropiat de
diversos instruments i aparells per a
l’art de construir; per això demanaren
treballar assalariats amb el jornal diari
de dotze sous mentre treballessin en
la construcció de l’església. També
demanaren que no lliuressin cap més
quantitat a dit Mateu Pedrerol, llevat
dels 12 sous de jornal diari igual que
ells els dies que hi treballés; i que tot
i que era del domini públic a Alguaire
que havien fet companyia amb Mateu
Pedrerol, volien que aquest requeriment
servís de comunicació als
comissionats.
Tot i que ja s’intueix que les coses
començaven a anar a mal borràs,
no es prengué cap mesura dràstica
per solucionar-ho. Part del problema
podria raure en la passivitat d’alguns
dels mateixos comissionats, atès que
el dia 20 de febrer de 1776, Francesc
Gelet, un dels comissionats, junt amb
Erasme Sabater, Lluís Sabidó, i altres
105 signataris particulars d’Alguaire,
requeriren a Mateu Pedrerol, com a
constructor de l’església, mitjançant
un memorial junt amb un decret de
la sots delegació de Lleida, perquè
nomenés en el termini de tres dies un
perit per tal que junt amb Agustí Biscarri
valoressin les obres fetes a l’església.
Aquest Biscarri en una anterior
visura o peritatge havia estat nomenat
pel mateix Andreu Pedrerol. El memorial
fa un repàs de com s’havia arribat
a l‘actual situació, el qual entre altres
coses diu: que en l’anterior visura de
l’any 1774 ja s’havia comprovat que
el valor de l’obra feta a l’església no
era superior en 400 lliures en obra
avançada per poder cobrar, si no que
era inferior en unes 700 lliures, és a dir,
1.100 lliures de diferència per poder
cobrar o tenir l’obligació de pagar, i
ara temien que la diferència encara
hagués augmentat.
Al memorial mencionat, s’hi feia
referència que per mirar de superar
la situació, ja que entenien que ni
constructor ni fi adors tenien capital
30 CERCAVILA 36
HISTÒRIA CONSTRUCCIÓ ESGLÉSIA D’ALGUAIRE
sufi cient per respondre judicialment,
es va proposar a l‘Ajuntament que es
pagués setmanalment als operaris
que hi treballessin, i pagant al constructor
Mateu Pedrerol i als fi adors
Andreu Pedrerol i Francesc Carbonell,
la quantitat de 12 sous setmanals;
cosa que els dos darrers acceptaren i
el primer refusà dient que volia cobrar
quinze sous, fi nalment acordaren pagar
a cadascun d’ells 14 sous, amb la
seva oposició. Però tampoc no donà
resultat ja que treballaven amb tanta
negligència que obligà als comissionats
a variar de sistema. Continuà
dit Francesc Gelet acusant fort als
altres dos comissionats Josep Nadal,
i Francesc Moix, dient que diverses
vegades havia intentat acabar amb
aquesta situació però no li havien
fet cas, i afegeix una forta acusació,
dient que potser era perquè un dels
comissionats amb el seu carro i mules
havia treballat tot l‘hivern en el transport
de pedra i materials per un jornal
superior al que altres havien ofert
transportar, i afegeix que per aquesta
causa eren constants els clamors dels
contribuents per la poca cura que es
tenia amb els diners i per aquesta causa
decidiren fer peritar les obres, i si
s’esqueia nomenar nous comissionats
que vigilessin més la inversió del diner
i prossecució de l’obra.
Gairebé un mes més tard, el dia
10 de març de 1776, encara no s’havia
resolt la peritació de les obres, ja
que Francesc Gelet, Erasme Sabater,
i Lluís Sabidó, feren presentar un altre
requeriment i decret als tres comissionats
Josep Nadal, Francesc Moix,
i Francesc Gelet, ja que l’anterior
malgrat haver donat un termini de 3
dies a dit Mateu Pedrerol continuava
amb pràctiques dilatòries, ja que nomenà
per la seva part com a expert
a T. Soler i Faneca, arquitecte de
Barcelona, i mestre d’obres del rei, pel
qual estava actualment treballant i era
pràcticament impossible que deixés
la feina per venir a Alguaire a valorar
les obres fetes a l’església, a més, els
requeridors sospitaven que l’obra no
s’ajustava al plànol, perfi l i contracta.
El decret obligava a dit Mateu Pedrerol,
perquè en el termini de 3 dies
nomenés un expert del corregiment
de Lleida, i si no ho feia es nomenaria
d’ofi ci; i als comissionats Josep Nadal,
i Francesc Moix, que no paguessin res
més de l’obra, sota pena de 25 lliures,
fi ns que es resolgués l’assumpte.
El mateix requeriment de memorial
i decret anterior fou presentat
pel notari el dia 24 de març a Mateu
Pedrerol, constructor, trobat a l’obra
de l’església. No en diem el contingut
per no repetir allò que s’ha dit al
paràgraf anterior. Hi foren presents
de testimonis: Sadurní Garriga, i Pere
Birro, tots dos pagesos d’Alguaire.
Testimoniatge dels visors. El dia
1 de maig de 1776 es visuraren les
obres pels experts Agustí Biscarri, de
58 anys, i Miquel Batiste i Miquel, de
30 anys, mestres paletes de Lleida, i el
dia 8 feren el testimoniatge davant del
notari d’Alguaire i prestant jurament
en presència del batlle d’Alguaire
Isidre Fortuny, que era metge, els
quals digueren que el valor de l’obra
que el constructor tenia feta, després
d’haver-la amidat i calculat, era
de 1.695 lliures, 5 sous i 10 diners,
atenent el cost total de l’obra de
14.500 lliures. Però donant-li un valor
equitatiu de 24.000 lliures que ells
creien que valia la construcció total
de l’església l’obra construïda tenia
un valor de 2.804 lliures i 4 diners. Ací
ja veiem que una valoració objectiva
del cost de la construcció de l’església
era, de moment, de 24.000 lliures, i no
de 14.500 lliures, tal com inicialment
havia estat pressupostada. Val a dir
que els visors detallen i valoren pam
per pam l’obra construïda. Detall
que no comentem per no cansar i
fer encara més llarg del que serà el
present article.
Continuant l’ordre cronològic
trobem que amb un mes de diferència
es van fer dues procures, una el 6 de
juny de 1776 a favor de Jerónimo Lisbona,
agente de los Reales Consejos
de Madrid, per comparèixer davant
de tota mena de tribunals i especialment
davant del rei i del Supremo y