BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 36 - Ajuntament d'Alguaire

l’Ajuntament, i no per ells. És a dir,
que el Comú o Ajuntament prengué
les regnes de la construcció perquè,
com hem vist, les coses no acabaven
de funcionar, segurament per dificultats
d’entesa entre els mateixos
comissionats. Val a dir que sobre
l’atorgament d’aquest contracte hi
hagué una incidència, ja que, tres
dies més tard, Isidre Roigé, mestre
d’obres, de Lleida, i veí de Fraga presentà
una reclamació a l’Ajuntament
d‘Alguaire, al·legant que li havia estat
adjudicat dit contracte, però que no
havia pogut anar signar-lo quan l’avisà
l’Ajuntament, i per això li havien retirat
i atorgat a una altra persona, tal com
hem vist. Reclamació que no tingué
cap efecte.
El nou adjudicatari de les obres
fou Miquel Gras, mestre d’obres de
Lleida, amb el qual abans de signar
la contracta corresponent ja hi va
començar haver incidències. Vegem
com succeí, el dia 23-07-1784, l’Ajuntament
d‘Alguaire, representat per
Josep Gonsales, batlle, Josep Banyeres
i Giró, Faust Farreny, i Francesc
Salvia, regidors, Josep Rius, diputat,
i Francesc Moix, síndic personer,
requeriren a dit Miquel Gras, al qual
s’havia adjudicat la subhasta per a
l’acabament de l’església, pel preu
de 14.600 lliures, en el termini de 8
anys, perquè les fi ances que presentava
eren Francesc Gras, el seu pare,
i Josep Tarragó, mestre d’obres de
Lleida, els quals, l’Ajuntament deia
que no tenien patrimoni suficient
per garantir les obres, per tant calia
que en presentés uns altres per poder
signar la contracta, però fi ns a
aquell dia no n’havien tingut cap més
notícia; i fou instat a presentar nous
fi adors i signar la contracta el dia 25
de juliol, amb l’amenaça que si no ho
feia tornarien a subhastar l’obra, i en
1.
32 CERCAVILA 36
HISTÒRIA CONSTRUCCIÓ ESGLÉSIA D’ALGUAIRE
el cas que el preu fos superior al que
a ell li fou adjudicat, li reclamarien la
diferència per danys i perjudicis.
El dia 29, es va signar la nova
contracta amb Miquel Gras. Per
l’Ajuntament signà Josep Rius, diputat,
delegat pels altres membres.
Les condicions de la construcció són
similars a les que ja varem comentar
a l’anterior contracta amb Mateu
Pedrerol. Les obres ja hem dit que
s’havien d’acabar en vuit anys; al
Val a dir que
les obres de
l’església estigueren
parades durant
gairebé vuit anys
del juliol de 1776
fi ns al maig de 1784
cap dels sis anys el 1990 havia de
quedar enllestida l’església, i els dos
darrers anys el campanar i els detalls
fi nals, per tant l’església havia d’estar
totalment acabada l’any 1792. El pagament
de les 14.600 lliures s’havia
de fer amb vuit pagues iguals anuals,
pagadores per trimestres, els dies 15
d’agost, novembre, febrer i maig de
cada any. Fiador només n’hi hagué
un: el seu pare Francesc Gras, paleta
de Lleida, sembla que fi nalment va
ésser sufi cient.
Com a novetats d’aquesta contracta
es pactà que a més d’enderrocar
l’església vella, s’havien de baixar
les campanes del campanar, per
posar-les al nou quan s’escaigués. I
com que les obres havien estat tants
anys parades també calia rebaixar
aquella porció d’obra que hagués
estat malmesa per les inclemències
del temps, tant de les parets, como
de les columnes, per tal que l’obra
que calia continuar al damunt quedés
ben sòlida. Malgrat tot, pensem que
això podria haver fet quedar l’obra
ressentida i fos una de les causes que
en enderrocar l’església, la destrucció
fos tan gran.
Les obres, inicialment, continuaren
bé. El monestir també anava
pagant la part a què es comprometé a
mesura que avançaven les obres. Així
veiem que el dia 20 de gener de 1787,
Francesc Freixa, prevere, i regent la
cura d‘ànimes de l’església parroquial
d‘Alguaire, reconegué haver rebut de
Josep Martí, comerciant de Cardona,
arrendatari dels delmes de la Baronia
d‘Alguaire, de mans de Antoni Vidal,
d’Alguaire, el seu col·lector, la quantitat
de 300 lliures, per destinar-les a la
construcció de l’església, per ordre de
la priora del monestir madona Maria
Antònia de Berart i de Ramon, i de la
procuradora madona Maria Ventura
de Valls.
L’any següent, el dia 11 de
gener de 1788, es tornà a arrendar
mitjançant subhasta el cobrament
del vint-i-quatrè. El contracte d’adjudicació
fou atorgat per Jaume Arjó,
diputat de l’Ajuntament d’Alguaire,
en nom de l‘Ajuntament, a favor del
millor postor Francesc Moix, pagès
d’Alguaire, per un import de 7.825
lliures, per un termini de 4 anys, pagadores
en 16 pagues iguals trimestrals.
Ramon Moix, i Antoni Biel, pagesos
d’Alguaire, es constituïren en fi adors
de Francesc Moix, en aquest contracte.
I foren testimonis de l’acte Joan
Brunat, mestre de primeres lletres, i
Miquel Gras, mestre de cases, veïns
d’Alguaire.
A peu de pàgina indiquem les
fonts documentals emprades per a
l’elaboració del present capítol. 1
ACN. FN. Manuals notarials de Vicent Ribé i Font, dels anys: 1774, 1775, 1776, 1780, 1784, 1787, 1788.
ADioL, lligall 6, del Bisbe Torres, cal dir que aquesta font fou omesa al capítol anterior, i lligall 68. Diario de los viajes
hechos en Catalunya, de Francisco de Zamora, a cura de Ramon Boixareu, Curial, Barcelona, 1973, p. 243.